Lluita Internacionalista. Com
va ser la teva militància sota la
dictadura de Ben Ali?

Fathi Salaaoui- Vaig
començar a militar sota el règim
de Habib Bourghiba, el 1984.
Aleshores Ben Ali era un dels
seus comandants. El gener del
84 hi va haver la revolta del pa,
on vaig perdre un cosí i em van
empresonar durant 9 mesos.
Després sota Ben Ali vaig patir
dos intents d’assassinat. Vam
pensar de posar en marxa un
corrent trotskista i vam fundar
l’Organització Comunista
Revolucionària (OCR). Havia
conegut el marxisme a través
d’un camarada algerià: va ser
com un regal. La meva família
era d’origen miner, de la ciutat
de Kef: vaig créixer amb la por
que els meus pares o tiets
morissin a la mina. Quan vaig
llegir el Manifest Comunista vaig
adonar-me que allò era una
resposta. Vaig llegir El Capital
quan estava a la presó. Als 16
anys vaig començar a pensar en
la revolució. El marxisme em
semblava com la vida mateixa.
També vaig llegir i tenir contacte
amb estalinistes, però allò no
m’agradava. Vaig conèixer el
trotskisme a través dels
camarades libanesos. Vaig
entendre que no es podia fer una
revolució per etapes, que la
revolució havia de ser
permanent i mundial.

LI.- En quin moment està la
revolució tunisiana?

FS.- Té altibaixos. Ara estem en
un punt alt, encara que ens van
matar un dels grans camarades,
Choukry Belaïd, continuem la nostra
lluita. Ja hem perdut una part
massa gran de les nostres vides i
de la nostra salut amb la dictadura.
Intentem ser millors per ser útils al
nostre poble i a tots els pobles del
món. Ennahda [formació islamista
majoritària al govern] és un partit
integrista, que intenta utilitzar la
religió per donar una aparença
democràtica, però en el fons és un
partit feixista, que instrumentalitza
les creences del poble. Des del
govern, els islamistes estan
imposant retallades i estan
endeutant el país, cosa que suposa
més pobresa pel poble, mentre ells
s’enriqueixen.

LI.- Com es desencadena la
revolució?

FS.- Va ser com pujar una escala:
la vaga de fam de Taoufik Ben
Brik al 2000, les protestes del 2005
i l’esclat de la conca minera de
Gafsa al 2008. Allà també ens van
detenir. En períodes intermitents
m’he passat 16 anys a la presó. I
de la mateixa manera que lluitàvem
contra la dictadura de Ben Ali ho
farem contra la d’Ennahda. Per
nosaltres són dues cares del mateix
règim. Per lluitar contra Ennahda
vam fundar amb altres companys
el Front Popular, estem creant grups
a totes les regions. Vam començar
cinc partits. Vam fixar una plataforma
i vam cridar a tots els
camarades a unir-s’hi. Ara tenim 13
partits i moltes organitzacions
properes, com la Unió de Diplomats
en Atur, l’Associació de Dones
Democràtiques o Raid-Attac. I
també volem establir contactes
internacionals amb organitzacions
de l’esquerra d’arreu de la
Mediterrània.

LI.- Quins són els principals
elements programàtics?

FS.- Denunciar la dictardura
d’Ennahda i exigir condicions de vida
dignes pel nostre poble: sobre tot
sanitat pública i feina. Pensem que
al voltant de l’UGTT es pot fixar una
sortida pels treballadors, els aturats
i els pobres. Defensem la formació
d’un govern de treballadors al
voltant de l’UGTT. Diem al poble
que no tingui por, que lluiti, que
reaccioni contra la violència que
Ennahda imposa a través dels
salafistes per espantar-nos.

LI.- Aquest any hi ha d’haver
eleccions.

FS.- No sé si les arribaran a fer,
però està clar que amb els diners
Ennahda intentarà aprofitar-se de
la gent per encobrir el seu fracàs.
Hem de combatre’ls continuant la
revolució, perquè el que vol
Ennahda és donar continuïtat al
règim. Nosaltres hem de lluitar per
un canvi de fons. Hem d’encoratjar
el poble a fer política, a comprendre
el què està passant. Perquè si el
poble entén que Ennahda no està
treballant pel poble també els faran
fora, com van fer amb Ben Ali. I
faran el mateix amb la dreta de
Nidah Tunis: són les dues cares de
la mateixa moneda. La revolució
continua avançant, encara que de
vegades sembli que va enrere.

LI.- Com voleu construir una
organització revolucionària?

FS.- Volem fer-ho amb els
treballadors: amb l’UGTT, amb la
Unió de Diplomats en Atur i amb
la Unió General d’Estudiants.
Construir-nos dins el poble i els
treballadors per actuar. A nivell internacional
busquem el suport dels
camarades de l’esquerra i dels
marxistes per tirar endavant el
procés revolucionari. Compartim
les mateixes inquietuds aquí que a
Egipte, a Síria, Bahréin, Iemen,
Marroc i Algèria. Lluitem contra
l’imperialisme arreu del món.

LI.- Què penses del que passa
a Síria?

FS.- La revolució siriana ha estat
un procés més complexe que el
de Tunísia perquè allà hi ha les armes
i també el pes de Hezbollah,
que en el fons va aprendre de
l’experiència del Partit Comunista
Libanès. Ara s’ha desvetllat la seva
autèntica naturalesa: abans es
deia que lluitava pels libanesos
contra Israel, ara està al costat de
Baixar, de l’imperialisme i del
capitalisme. Ara els nostres
companys de l’esquerra libanesa i
siriana tenen molt més fàcil denunciar-
los: el líder de Hezbol·lah,
Hassan Nasral·là, estava molt ben
vist en tot el món àrab. Però a Síria
s’ha posat de costat del règim, de
l’imperialisme i del capitalisme i
contra el poble. Això és una
oportunitat per a tots els comunistes àrabs i
del món, perquè en
el fons Hezbol·lah
era un obstacle per
a un procés
revolucionari a la
regió. Penso que és
molt imporant
l’acord a què es va
arribar a Tunis per la
campanya internacional
de solidaritat
amb la revolució
siriana des de les
o r g a n i t z a c i o n s
d’esquerra. En
aquest marc, a
Tunísia estem
treballant en la
setmana de la
solidaritat internacional
i en l’organització
del congrés de finals
de juny. Des d’aquí
vull convidar totes les
organitzacions de
l’esquerra a participar-
hi.

LI.- Com veus la
situació a Europa?

FS.- Tenim
l’esperança que hi
hagi una revolució a
Grècia, Espanya o
Portugal. Potser no
és immediat, però
s’està preparant.
Volem contribuir a
e m p è n y e r - l a
endavant. Sobre tot
a Grècia, ni la UE,
ni els Estats Units
han pogut aturar la
gent. Esperem que
arribi aviat!