A partir del 31 de maig a tota Turquia, encapçalada per Estambul, es viuen grans mobilitzacions populars. La violència desmesurada de la policia contra les persones que protestaven des de fa quatre dies en el Gezi Parki (Parc de Passeig) a la plaça central de Taksim (Estambul) ha estat la guspira de les mobilitzacions. El govern vol convertir el parc en un centre comercial per els interessos del gran capital financer i comercial.

La mobilització espontània que ha explotat a Taksim es va estendre ràpidament per tota la ciutat, va reformular les seves demandes i es va organitzar per respondre a les seves necessitats i per continuar la lluita. La mobilització va ser un inesperat aixecament de les masses que incloïa diversos sectors de la població, amb els joves al davant.

Les mobilitzacions ja han superat l’objectiu principal de defensar el Gezi Parki. Les veritables víctimes de las lleis reaccionàries i de l’economia política neoliberal del govern de l’AKP, les dones, els joves a l’atur i els treballadors del sector de serveis que els preocupa el seu futur, han creat una dinàmica de lluita comú.

L’assassinat de Hrant Dink, la matança de Roboski, la massacre en el camp de refugiats a Reyhanli, la llei de l’avortament, la prohibició de l’alcohol i l’autoritarisme del govern de Tayyip Erdogan, són les principals causes de l’explosió de la lluita a Gezi Parki.

Davant aquests aconteixements, les classes dominants estan més dividides que mai, mentre que les masses mobilitzades són bastant resistents. Els periodistes partidaris del Govern han abandonat al Primer Ministre, i fins i tot un ex ministre del AKP, Ertuğrul Günay, va criticar durament al govern.

El primer ministre, principal responsable d’aquests fets, va estar absent durant el dia 31. L’alcalde d’Estambul, Kadir Topbaş, i el governador de la ciutat metropolitana, Huseyin Mutlu, han mentit a la gent. Topbaş va fingir que la idea d’un centre comercial no existia, mentre que Mutlu va defensar la violència policial com una "lluita contra les corrents il•legals".

En aquests dies la continuïtat de les mobilitzacions té una gran importància, doncs existeix la possibilitat d’aconseguir una derrota històrica al govern. Ara la tarea més urgent és la formació d’un comitè de coordinació amb la participació dels sindicats, partits polítics, etc. que pugui garantir la continuïtat i la organització de les mobilitzacions fins assolir els principals objectius.

L’alcalde i el governador de la ciutat tenen que dimitir! També el ministre del interior, Muammer Güler, el principal responsable de la repressió de les masses del 31 de maig, que és un veritable enemic reconegut de la democràcia i dels treballadors, ha de deixar el seu lloc! Investigació i càstig de tots els agents del cos policial que van participar en la repressió. Tots els detinguts han de ser alliberats! La cancelació del projecte de Gezi Parki ha de ser anunciada per el Primer Ministre!