Govern, dimissió!

Les mobilitzacions que han començat per salvar de demolició el Gezi Parki (Parc de Passeig) en Taksim (Istanbul), s’han convertit en una rebel•lió popular davant el terror salvatge de la policia i l’actitud prepotent i autoritària del Govern turc. La ràbia i la indignació acumulades des de fa més de 10 anys per les polítiques repressives, reaccionàries i anti-obrera del govern de l’AKP (Partit del Desenvolupament i Justícia) han impulsat l’aixecament actual amb una única consigna comuna: “Govern, dimissió!”

Durant aquests 10 anys el Govern de l’AKP va tractar de legitimar el seu poder construint un imperi de mentides. Malgrat el creixement econòmic la pobresa de les classes treballadores es va aprofundir mitjançant les polítiques de “flexibilització” de la vida laboral i estenent treballs precaris en tot el país. Turquia ja és un dels països més injustos en el repartiment de la renda nacional. D’altra banda, els drets i les llibertats democràtics estan reprimits per la Llei de lluita antiterrorista, mentre el terror de la policia contra les manifestacions es va convertir en una procediment “ordinari”.

No obstant això, durant tots aquests anys s’han donat moltes lluites contra les polítiques de repressió i explotació del govern de l’AKP. Encara així, aquestes lluites tenien un caràcter regional i quedaven aïllades. Però ara, com una resposta a l’actitud i discursos cada vegada més autoritaris del Govern i del primer ministre, Tayyip Erdogan, estem davant una mobilització popular que s’estén en tot el país. Aquest moviment popular és el cop més gran des de fa una dècada al Govern i sacseja tota la seva legitimitat davant la població.

Les mobilitzacions que han començat a Istanbul es van estendre ràpidament a Ankara, Izmir, i altres ciutats; i tampoc han quedat limitades als centres de les ciutats, organitzant-se mobilitzacions als barris obrers de les grans ciutats. En aquest moment en que milions estan al carrer i que el govern està davant la possibilitat d’una derrota històrica, és molt important avançar en la lluita! La tasca més urgent és la coordinació de les lluites tant per la seva continuïtat com per la seva seguretat, per una coordinadora encapçalada pels sindicats, les organitzacions socials, els partits polítics, etc. També hem de construir assemblees barrials per poder organitzar i coordinar les mobilitzacions als diferents barris i districtes de les ciutats.

Immediat cessament del terror policíac contra la població! Llibertat a tots els detinguts! Judici i càstig de tots els agents de seguretat i dels seus superiors, responsables de ferir i matar als manifestants!

Per poder aconseguir la dimissió del Govern, una consigna que criden milions de persones, a part d’enfortir i coordinar les lluites, cal organitzar una vaga general. En el moment en què la classe treballadora entri en escena, el Govern no podrà resistir. Els sindicats no poden evitar aquesta tasca històrica.