Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



8M: IMPRESSIONANT DEMOSTRACIÓ DE FORÇA DEL MOVIMENT FEMINISTA



Esteu aqui : Portada » Temes » Internacional

GRÈCIA

Samaràs i els neonazis d’Alba Daurada

Layla Nassar, 23 d’octubre de 2013




Després de l’onada de protestes per l’assassinat del músic antifeixista Pavlos Fyssas, el govern conservador de Grècia va ordenar una operació policial contra la cúpula dels neonazis d’Alba Daurada. El líder feixista Nikos Micialoliakos -que es fa dir el Führer- ha acabat en presó preventiva, mentre la majoria de dirigents de l’organització han sortit en llibertat provisional a l’espera de judici. Al Parlament s’ha decidit tallar el finançament públic al partit.

No deixa de sorprendre que el mateix govern que fa unes setmanes es plantejava formar una coalició després de les properes eleccions amb una versió «més moderada» d’Alba Daurada impulsi ara aquesta pretesa croada en defensa de les llibertats. El grup neonazi grec, que va obtenir 425.970 vots a les eleccions de juny de 2012 té com a símbol una esvàstica deformada, nega l’Holocaust i reivindica la dictadura de Metaxas dels anys 30. Fyssas va morir a mans d’una de les seves bandes de matons uniformats amb samarreta negra, el 18 de setembre. I no era el primer: Alba Daurada està lligada a quatre assassinats d’immigrants (tots impunes) i pallisses a més de 400 persones pel color de la seva pell o per la seva militància d’esquerres.

Fyssas va morir davant dels ulls d’una patrulla de la policia que no va fer res, segons va denunciar la seva companya. La mateixa policia d’Atenes on el 50% dels agents voten Alba Daurada. La mateixa que té agents que es guanyen sobresous com a guardaespatlles dels líders nazis. Per això no es pot tenir cap esperança en aquesta policia, ni els jutges que els amparen.

Només dues setmanes abans de l’assassinat de Fyssas, el secretari general del partit trotskista EEK Savas Michael-Matsas i l’exrector de la Universitat Tècnia d’Atenes, Konstantinos Moutzouris, eren jutjats per una denúncia d’Alba Daurada que els acusava d’instigació a l’odi (!!) per un pamflet antifeixista. Només la pressió d’una campanya grega i internacional va forçar la seva absolució. Era el primer judici que perdia Alba Daurada des que va arribar al Parlament, amb 17 diputats... I des que es va conèixer la sentència va començar la repressió policial contra l’esquerra, i les amenaces dels feixistes, que van anar pujant de to fins a l’assassinat de Fyssas.

«El govern de Samaràs no tenia més remei que actuar davant la indignació que va desencadenar l’assassinat de Fyssas», explica Savas Michael. Però no ens podem fer il•lusions en un govern que té assessors d’extrema dreta i ferotges antisemites, o fins i tot coneguts exdirigents nazis, com Makis Voridis, portaveu del grup parlamentari de Nova Democràcia, o el Ministre de Sanitat, Adonis Georgiadis. Ningú es pot confiar sabent que els nazis tenen càrrecs importants al govern i una gran influència dins la policia, els serveis secrets i l’exèrcit», afegeix.

Després de la detenció de la cúpula d’Alba Daurada ha començat el ja conegut discurs «contra els extremismes», que justifica mesures contra l’esquerra. Perquè el problema és que si Alba Daurada ha passat en tres anys de ser marginal a convertir-se el tercer partit més important de Grècia en termes electorals, és per les brutals mesures de la troika, que han destrossat les classes mitjanes i treballadores i han despullat la democràcia burgesa. Perquè la burgesia grega sap que no podrà aguantar gaire més la situació i un sector ha començat a preparar el seu braç de xoc.

Savas ho explica sense embuts: «la lluita contra el feixisme no es pot separar de la lluita intransigent contra la devastació social, traient del poder a la troica i els seu servidors, el govern de Nova Democràcia i el Pasok , per destruir un sistema capitalista en bancarrota que genera fam, atur massiu i alhora l’aparell repressiu de l’Estat i el seu complement, les tropes d’assalt nazis, per obrir el camí per una sortida socialista a la crisi dels treballadors i oprimits prenent el poder i tornant a reorganitzar la societat sobre noves bases socials».

El dilema és, altre cop: socialisme o barbàrie.

Anar a la versió en castellà