´´A finals de juny de l’any passat érem invitats a participar del procés de Guanyem Barcelona. Ja llavors, els escrivíem una carta que deia: “Procés d’unitat sí, però no per a qualsevol cosa. Sí, per a posar la ciutat al servei dels treballadors i treballadores i les classes populars; no, per a donar ales a repetir l’experiència del naixement d’IU sobre les cendres d’un PC i un PSUC que s’empassaven els moviments socials emergents llavors.” Perquè, com els dèiem, el seu Manifest era sospitosament coincident amb el d’ICV-EUiA de 2013, i a ells ja els coneixem cogovernant Barcelona durant 24 anys i sent part dels qui van dissenyar la Marca Barcelona (privatitzacions i externalitzacions, desallotjament d’immigrants de Plaça Catalunya...). Semblava començar un nou maquillatge del reformisme ara empassant-se els moviments tipus 15M dels darrers temps. El cercle es tanca: comencen les primàries. Fins aquí hem arribat, però s’ha acomplert amb escreix el que vam alertar i no trobaran a Lluita Internacionalista avalant un procés de recomposició del reformisme d’ICV-EUiA.çç

Hem participat del procés i, tal com vàrem escriure en la mateixa carta, per tal d’aconseguir, amb honestedat, 3 objectius –i mantenint-nos oberts a d’altres-: 1.
Compromís d’immediates remunicipalitzacions; 2. Mesures clarament anticapitalistes de ruptura i 3. I en coherència amb l’horitzontalisme que diuen defensar, rotació dels càrrecs. I també els dèiem que no cauríem “en la incoherència de que al final lluitem contra IC-EUiA en el Prat i aquí els fem costat sota les mateixes generalitats amb les que ja governen allà.” Hem participat a les assemblees generals, jornades de codi ètic i d’altres que s’han realitzat, així com a la comissió de treball de precarietat. Però el cercle es tanca quan:

1. A nivell de programa, el “pla de xoc” proposat respecte l’atur i el treball precari (que xifren molt correctament en 100.000 aturats, “la meitat de llarga durada, quasi la meitat sense prestació; amb més del 40% dels joves sense feina i un 15% dels treballadors amb salaris de pobresa”), es planteja un “Programa de formació i creació indirecta de d’ocupació sostenible” de 2.500 llocs de treball. Així que, s’opta per les contractacions privades subvencionades, ja que no s’esmenta ni la remunicipalització que alliberaria de precarietat a milers i es crearien llocs de treball, ni la creació directa de feina.... és a dir, proposen el que fa ICV-EUiA al Prat.

Però tampoc aturaran subcontractacions sinó que en preveuen més a les que “S’incorporarà en les clàusules de qualsevol nova contractació de l’Ajuntament la garantia de respecte als drets laborals i ambientals bàsics (salaris, horaris, conciliació i prevenció d’accidents)”.

El pla de xoc també aborda desnonaments –que s’anaven a acabar i avaluen en un mínim de 15 diaris-, queda reduït a: “Establiment d’una taula de negociació amb les entitats financeres que a dia d’avui estan realitzant desnonaments i/o disposen d’habitatges buits. En cas d’incompliment, s’imposaran sancions tal com preveu la moció impulsada per PAH BCN, aprovada per l’actual govern municipal però aplicada de manera insuficient”.

Llavors, hi haurà o no desnonaments quan “guanyi Barcelona” l’actual “Barcelona en comú”? Sembla que queda en mans de la taula de negociació, i si els han de sancionar per incompliment: vol dir que hauran desnonat? O es refereixen a les multes als pisos buits? En un i altre cas, sembla que preveuen que la situació encara seguirà, ja que en el punt següent agafen les reivindicacions actuals del sector social en lluita i el reconverteixen en programa: “Suport a les treballadores socials per assegurar que les famílies en risc de desnonament puguin accedir a tots els ajusts disponibles. Revocació de l’actual protocol de diligències de llançament, tal com demanen els professionals dels serveis socials, i elaboració de manera participativa un nou reglament inclusiu d’habitatges d’emergència.” O sigui, en forma ben populista, prenen les justes reivindicacions d’un sector que lluita contra els actuals desnonaments, però al convertir-lo en punt de programa, admeten que amb ells governant seguirà havent desnonaments –com ara amb CiU- : en cas contrari, no caldria.

Podríem seguir, “Per assolir una Barcelona sense set, fred ni foscor…: establir una taula de negociació per tal que aquestes –companyies gestores dels serveis- contribueixin a garantir l’accés a subministraments bàsics… Introduir tarifes d’aigua més justes i iniciar els estudis per dur a terme la remunicipalització del servei…” Lògicament reserven un fons per a casos urgents, ja que mesures efectives contra les empreses per tal de garantir els serveis als ciutadans, no n’hi ha ni una.

I per a “… aturar i revertir, si s’escau, les privatitzacions i projectes contraris al bé comú”, com que primer cal veure “si escauen”: un llistat de “aturar o revisar” fins i tot “processos de privatització o externalitzacions contraris al bé comú, com el de les escoles bressol...” Si són contràries al be comú, no està clar que cal remunicipalitzar?

2. De la mà de la política –que és idèntica a la que te ICV-EUiA, i que els demès deixaven en generalitzacions-, venen els actors. El que en el seu dia ens va ser negat –participar com a organització, perquè tot era horitzontal i de persones-, ara resulta que és un dret de les grans: al punt que per a presentar candidatura has de poder comptar amb l’aval de com a mínim 2 organitzacions polítiques de les que conformen la candidatura –art. 7 del document de primàries- i aquestes ara ja són clares: ICV-EUiA, Procés Constituent i Podem. No sabem què ha passat amb el Partit X.

Com alertàvem, la candidatura es converteix en la marca blanca d’ICV-EUiA que posa 5 membres dels 15 universitaris que conformen la candidatura d’Ada Colau i financen la campanya. I com també vam escriure analitzant el joc de Procés Constituent, aquests es mou com a peix a l’aigua al costat dels anteriors, posant-ne 3 –un dels quals també representa a Podem- .

El cercle s’ha tancat. Podríem aprofundir amb la manca de democràcia: quan s’acorden coses als grups de treball que després no apareixen enlloc de les mesures d’urgència –a no ser que sigui per estudiar, com ara les remunicipalitzacions-, o quan les assemblees es divideixen en grups i uns “relators” recullen el que els sembla per a posar en comú amb d’altres relators, com ara en la Jornada de Codi Ètic. I tal com vam dir quan ens vam incorporar: amb aquesta política –que no contempla cap dels 3 objectius que posàvem- i la presència d’ICV-EUiA, no ens hi trobaran.