El món sencer ha quedat consternat amb la foto del nen sirià Aylan Kurdi, de tan sols 3 anys. El petit va morir al costat del seu germà i de la seva mare, l’únic supervivent de la família va ser el seu pare. Ells venien de la ciutat de Kobane i fugien de les atrocitats del règim de Bashar Al Assad de Síria, dels bombardejos de l’OTAN i del reaccionari ISIS, que va sorgir com una altra força a Síria per destruir la lluita del poble sirià i kurd.

La família estava intentant arribar a Canadà, on tenien familiars. Havien intentat diverses vegades l’asil en aquest país, la qual cosa li va ser negat. El mateix va passar amb els governs imperialistes d’Europa. El que ha passat amb ’Aylan és part del drama quotidià de milers d’immigrants i refugiats que moren o arrisquen les seves vides creuant el Mediterrani.

Els governs europeus aixequen murs, tanques i "blinden" les seves fronteres amb policies, militars, patrulleres, expulsions i lleis d’estrangeria. Mentre deixen fer, de fet, a la dictadura d’Al Assad que és una de les causes que milers de sirians escapin dels seus bombardejos massius i dels seus atacs químics. El cinisme dels governs de la Unió Europea(UE), de Merkel o Hollande, no té límits. Se’n recorden de la guerra quan les conseqüències els arriba a Europa. Són els mateixos governs de l’OTAN que avui tanquen les seves fronteres els que recolzen directa o indirectament al dictador Bashar Al Assad i les seves massacres que ja sumen 300.000 víctimes. Els refugiats provenen de Síria i, en menor mesura, d’Afganistan, l’Iraq, Eritrea i altres països africans. Es tracten de milers i milers de joves, treballadors, famílies que fugen de la violència, la persecució o la misèria que li imposen la crisi econòmica i social del sistema capitalista-imperialista.

Per a la UE només es tracta d’aixecar murs, d’abordar la immigració com un problema d’ordre públic. Cada mur que s’aixeca a Europa obre un nou negoci per a les màfies, que es lucren amb la desesperació. El seu "mercat" és inesgotable. La millor manera de lluitar contra els traficants és obrir les portes a l’entrada legal dels refugiats, acabar amb el tractat de Schengen i les lleis d’estrangeria, és posar fi a l’espoli, és deixar d’avalar i armar als tirans.

Els pobles europeus, a diferència dels seus governs, estan donant una demostració de solidaritat amb els refugiats. La població d’Islàndia ofereix asil a les seves cases als refugiats, el poble serbi dóna solidaritat oberta a Belgrad o la mobilització de 30 mil persones a Viena (Àustria) expressant la seva solidaritat i disposició al fet que s’obrin les fronteres als immigrants. És urgent obrir totes les fronteres d’Europa permetent i facilitant la lliure circulació dels milers de refugiats, atorgant asil, habitatge i treball a cadascun. Se’ls ha de prestar assistència per escapar dels seus països d’origen i que no morin en l’intent. Aquesta exigència és extensiva als governs del món, cessant immediatament el suport a les dictadures com la de Síria al reaccionari ISIS i les intervencions imperialistes. Per tot això hem de denunciar als governants d’Europa i d’Estats Units que condemnen a mort a milers i milers de refugiats i donar suport als refugiats i a la lluita del poble sirià. Cridem a la mobilització dels pobles, dels treballadors i la joventut del món, a les organitzacions de treballadors i solidàries amb els refugiats, a enfrontar les polítiques d’estrangeria dels governs i contra el règim d’Al Assad i l’ISIS, en solidaritat amb el poble sirià

UIT-QI (Unitat Internacional de Treballadors-Quarta Internacional)

3 de setembre de 2015