Al març passat l’aixecament popular a Síria va entrar en el seu cinquè any. A la brutalitat de la resposta del règim, es va sumar haver d’enfrontar l’altra cara de la reacció, l’Estat Islàmic, instrumentalitzat per l’imperialisme per reactivar els plans repressius davant l’amenaça terrorista .

Per si això fos poc, després dels bombardejos de la coalició encapçalada pels EUA, suposadament contra l’EI, Turquia intervé militarment contra els kurds per destruir les bases del PKK a Síria i l’Iraq .

Aquesta massacre amb més 300.000 morts ha provocat un èxode massiu de més de 4 milions de refugiats. Més d’un milió a Líban, dos a Turquia i milers que intenten creuar el Mediterrani en pasteres cap a Grècia o Itàlia per després arribar als països del centre i el nord d’Europa. Les imatges de la desesperació a les portes del poder europeu i la fotografia del nen kurd ofegat, un més de les desenes de milers de les criatures sirianes mortes, han desencadenat una campanya humanitària per engegar una xarxa de ciutats d’acollida .

La brutalitat amb què els governs de la UE han tractat aquests refugiats ha contrastat amb les mostres de solidaritat de la gent que han rebut. Cal derogar les lleis d’estrangeria que impedeixen el dret a fugir de situacions de guerra o misèria .

Però no n’hi ha prou amb acollir els refugiats, cal anar a la font del problema perquè el poble sirià segueix patint la barbàrie del règim i de l’Estat Islàmic. Reduir-ho a una qüestió humanitària és abandonar la resistència del poble sirià als botxins del règim i l’EI .

La responsabilitat de l’esquerra en l’aïllament de la guerra que es lliura a Síria ha estat escandalosa: 4 llargs anys de silenci. Un sector directament alineant-se amb el règim de Baixar al Assad, un altre no sap i no contesta. La revolució siriana que va néixer al caliu de les revolucions a Tunísia o Egipte, ha hagut de lliurar una batalla desigual contra un règim que no ha dubtat a utilitzar contra el seu poble i els refugiats palestins tot l’arsenal que mai va usar contra Israel. Si avui el règim de Baixar segueix en peu és pel suport militar de Rússia, l’Iran i Hezbollah, i per l’existència de l’Estat Islàmic que combat les forces de la revolució .

El 12 i 13 de juliol a Istanbul es reunia una Conferència d’organitzacions de l’esquerra siriana i internacionalista. En ella vam estar presents al costat dels nostres companys/es de la Unitat Internacional dels Treballadors Quarta Internacional. Fruit d’aquesta trobada i de les seves resolucions hem organitzat els actes de denúncia en el segon aniversari de l’atac químic als barris de Damasc i preparem per a octubre una setmana de solidaritat internacional .