Els bombardejos de Putin sobre Síria suposen una escalada de violència en suport del règim criminal de Baixar al-Assad, que des de fa quatre anys reprimeix a sang i foc les forces revolucionàries. No hi ha cap dubte que el principal objectiu de les bombes russes no han estat les posicions de l’Estat Islàmic, sinó els rebels que lluiten en un doble front, contra el fonamentalistes i contra l’exèrcit del règim. Putin s’implica més a Síria perquè les tropes d’Assad no han deixat de retrocedir en els últims mesos i la seva posició ja era insostenible. Avui intervé donant cobertura aèria al règim a la ciutat on es juga el destí de la revolució: Alep.

Putin vol ser un actor clau a Síria per garantir els seus interessos al país i sobretot per tenir una carta negociadora amb la UE i els Estats Units a Ucraïna, i és el poble sirià qui paga el preu.

Imposa una política de fets consumats en defensa d’Assad i tothom calla. Al contrari les reunions d’alts comandaments russos i americans són només per no entorpir-se mútuament en els atacs. Ara es fa més evident que mai el que fa anys que denunciem: que tothom vol impedir el triomf revolució siriana. Estats Units, Rússia, Iran, França, Turquia, les monarquies reaccionàries del Golf, tots tenen els seus interessos específics i fins i tot confrontats a la zona, però tenen un denominador comú: derrotar la revolució siriana i evitar que la caiguda d’un altre tirà al món àrab reactivi l’onada revolucionària, que avui passa pel moment més difícil.

Mentre Al-Assad segueixi en el poder, hi haurà més refugiats i més fonamentalisme, i per això denunciem l’operació de blanqueig polític al que ara se sotmet el botxí del seu poble, des de Madrid o Londres, per justificar que caldrà negociar amb ell una transició política. Mentrestant, a Europa segueixen arribant desenes de milers de refugiats, que ara a més de tots els obstacles, s’hauran d’enfrontar al fred. Cal denunciar les lleis d’estrangeria i acollir-los amb els braços oberts, i exigir a les administracions que els garanteixin plens drets i una estada digna. I a més hem de defensar el que per a ells és el més important: poder tornar a casa. Per això diem fora Baixar, fora de l’Estat Islàmic i fora tots els bombardejos estrangers sobre Síria.