El conflicte d’Eulen porta ja 4 dies de vaga indefinida. La decisió d’Endesa per canviar la subcontractació del servei d’Eulen a Atento és una maniobra per abaratir els llocs de treball. Les noves condicions són pitjors a cada canvi de concessió. En aquest cas suposa l’acomiadament de 362 treballadores.

La situació de què es partia a Eulen ja era precària, unes condicions que s’han anat degradant amb el pas dels anys. Sous congelats que no arriben a 900€, jornades de treball molt intenses i en caps de setmana. Les condicions d’Atento són encara pitjors: més caps de setmana, pèrdua categoria... En el conveni de telemàrqueting l’article 18 és una trampa per impedir la subrogació (l’obligació de la nova empresa de mantenir tots els drets i l’antiguitat). L’empresa que agafa la subcontracta ha de contractar el 90% dels llocs de treball “que necessiti” per cobrir el servei amb els treballadors/es acomiadats. O sigui que ni hi ha garantia de lloc de treball, ni de respecte de drets i antiguitat, ni tampoc de continuïtat (poden tornar a ser acomiadades un mes després per no res).

La majoria del comitè (CCOO, UGT, USOC i AST), es posa al costat de l’empresa i, donant per inevitable la pèrdua de llocs de treball en condicions mínimes, es posa a negociar el preu de l’acomiadament. Però més greu encara, quan les treballadores voten en assemblea vaga indefinida fan campanya per impedir-la fins l’últim moment dient que la vaga és il·legal. Només una minoria del comitè amb les dues delegades de Solidaritat Obrera (SO) i les dues del Sindicat de Treballadors de la Comunicació (STC) convoquen la vaga indefinida.

La vaga ha sortit molt forta -prop del 90%-, però la reivindicació principal ha seguit focalitzada allà on les empreses i la majoria del comitè volien: no en el manteniment de llocs de treball i en les condicions, sinó en la quantitat d’indemnització, si 22, 33 o 45 dies i el topall. Creiem que això és equivocat per diferents motius: 1) La indemnització és diners ara però gana pel demà, necessitem llocs de treball; 2) no lluita contra les empreses de telemàrqueting que segueixin empitjorant les condicions laborals més i més; 3) permet a l’empresa i la majoria del comitè dividir la gent i debilitar la lluita, entrant en el regateig del nombre de dies. Per això per nosaltres els llocs de treball no tenen preu, i defensar-los, amb condicions laboral és essencial.

Des del primer dia de vaga, els i les treballadores cridaven “este comité no nos representa”. No pot ser que qui tingui majoria per negociar sigui qui ha estat contra la vaga. És urgent fer valer el dret que reconeix la llei: que en situacions de vaga qui negocia amb l’empresa els temes relacionats amb la vaga és el comitè de vaga. És urgent activar el comitè de vaga com a comissió negociadora que respongui al mandat de l’assemblea de tots i totes les vaguistes, amb els sindicats convocants, però també amb tothom que estigui per la lluita, sense exclusions.

Pensem que és imprescindible continuar la vaga indefinida i reobrir a l’assemblea la discussió per impulsar la defensa de llocs de treball, les condicions i el manteniment de l’antiguitat. Això obligaria a exigir-ho no només a Eulen, també a Endesa i Atento, i buscar el suport de seccions sindicals, treballadors/es i comitès d’empresa d’aquestes. És a dir, construir un pla de lluita, fent una crida a la solidaritat i una caixa de resistència per mantenir-lo.