En els darrers dies el debat en torn a la investidura de Govern està en el centre de tots els debats. La posició de la CUP-CC és estratègica però obliga a no fallar i aprofitar-la en favor de les classes treballadores. La posició que des de Lluita Internacionalista hem vingut defensant dins la CUP-CC, de la qual formem part, es referma amb l’actitud de l’estat i de JxS, i es sintetitza en:

1.- Validar el resultat del 27S que consolida la decisió majoritària de ruptura amb l’estat i d’iniciar un procés constituent de la República Catalana. Creiem que cal aprofundir la crisi amb l’estat permetent la investidura d’un govern JxS amb la cessió de 2 vots i deixant 8 en abstenció, però no a qualsevol preu, és a dir, no avalant en cap cas la investidura d’Artur Mas o dels sectors de Convergència directament relacionats amb retallades i corrupció.

2.- Cap acord de govern, ni de legislatura, ni «governabilitat»: No només no confiem en aquest govern CDCERC per arribar a la República Catalana, sinó que aquest govern segueix sent una amenaça pels interessos de la classe treballadora catalana –com ho ha demostrat els darrers 5 anys-: el nostre compromís és lluitar en favor de les classes populars des del primer dia per un pla de xoc o d’emergència que suposi veritablement una millora de les condicions de vida de molts/es treballadors/es que estan en condicions miserables, en bona part per les polítiques de Mas avalades per ERC.

3.- Crida a la constitució d’una mesa Nacional per un Pla de xoc o emergència social sense esperar ni un dia més, amb totes les organitzacions socials, sindicals i polítiques que estiguin d’acord en la necessitat imperiosa de posar en marxa un pla de mobilitzacions per defensar-lo. El pla de xoc no es negocia amb JxS, sinó amb els i les treballadores.

Ratifiquem la nostra posició i fem algunes consideracions arrel d’algunes altres que han sortit aquests dies:

Mas no és un mal menor, és un escull per la concreció del procés

Compartim un dels eixos de la declaració d’Endavant quan diuen: «...és justament Artur Mas qui ara mateix representa la baula d’unió entre el projecte de refundació de l’Estat espanyol i les aspiracions de la majoria de Catalunya a la sobirania, i explicar, de forma ben clara i ben nítida, que només apartant-lo de la presidència de la Generalitat serà possible avançar en la ruptura amb l’estat.» «Mas no pretén aconseguir el suport de la CUP per avançar cap a una ruptura amb l’estat. Mas pretén assegurar-ne la seva submissió, possibilitar a través de la seva investidura la desactivació de tot el seu potencial rupturista i de la seva credibilitat davant les classes populars, per garantir-se una legislatura sense destorbs parlamentaris.» En conseqüència rebutgem expressions que –sense dir-ho explícitament- pretenen identificar la investidura de Mas amb impulsar el procés. Llegim a la declaració de Poble Llíure: «No afavorir la ruptura independentista en el moment actual representa posar-se al costat de l’Estat espanyol i l’oligarquia». La identificació d’acceptar la investidura de Mas per «afavorir la ruptura» ja cau pel seu propi pes: perquè es va presentar llavors la CUP-CC? No dèiem, a la llum dels darrers cinc anys que Mas ni tant sols garantia el procés sinó que l’havia torpedinat contínuament? No era el dels pactes amb Madrid, el de l’incompliment de la consulta per la pressió de l’Estat, el de l’endarreriment de les eleccions plebiscitàries? Mas és el millor representant que avui té la burgesia catalana, i com ella, quan ha hagut de triar entre ser catalana o burgesia, tria el segon. És per això, que votar Mas és posar una pedra més en el camí de la ruptura independentista. És fins i tot clar, quan els mateixos negociadors de la CUP diuen que per negociar amb JxS no podem parlar de «procés constituent» sinó «pre-constituent», perquè JxS no veu aquest fins d’aquí 18 mesos, és a dir, fins llavors, aplaça la suposada ruptura...

Però a més és contraproduent per aconseguir una qüestió en la qual coincidim: ampliar la base social de la independència. Mas redueix la base social, no l’amplia: així ho va considerar el propi JxS quan va confeccionar la llista i no el va posar al capdavant. És la pròpia JxS qui no el va posar perquè necessitava una cobertura, un doble paraigua protector: un de la «societat civil» (Òmnium, ANC...) per convèncer a un sector que no confia en Artur Mas per garantir que el procés no acabi en el dia de la marmota. I un segon paraigües amb Romeva de cap de llista -esquerranitzant el discurs-, per evitar que sobre la candidatura caigués el balanç desastrós per les classes populars catalanes del Govern Mas. Mas fa perdre vots i crea un merescut rebuig, per això el van amagar i és incompatible amb la voluntat d’eixamplar la base social de l’independentisme.

I el que per nosaltres el més important. És una traïció als sectors populars que ens van votar que ara els diguem que, en nom d’un hipotètica República de la que Mas obrirà el procés constituent d’aquí 18 mesos (¿?), han de seguir patint les retallades –atur, precarietat, talls de llum, desnonaments, privatitzacions...- dins una autonomia intervinguda econòmicament, com ja deia ERC. La CUP va créixer 210.000 vots, dels quals 126.219 van ser a l’àrea metropolitana (més de la meitat), i avui encara són més els qui ens miren per si som o no la força que es resisteix defensant els seus interessos junt als de la independència com vam dir o al final, també cedim a la política neoliberal de Mas.

Investir algú de JxS –no Mas-, sense compromisos ni pacte d’estabilitat. Amb les mans lliures.

Per altra banda hi ha companyes i companys que ens diuen: no es pot investir cap govern de Junts pel Si, per que el seu programa és la continuïtat dels Governs de retallades, privatitzacions i repressió de la protesta. També ens diuen que posar en el centre el nom de Mas, és personalisme i que cal anar al contingut del govern de JXS, que serà de dretes.

Aquest arguments serien correctes en una situació normal, però estem en la major crisi política del règim, travessada per l’existència al Parlament d’una majoria declarada independentista, que és el resultat d’una mobilització continuada de milions al carrer els darrers anys. Estem davant d’una declaració de guerra de l’estat farcida d’amenaces. Creiem que aquestes posicions menysvaloren la importància del xoc entre la voluntat de llibertat del poble català i l’estat. No tenim una política per aprofundir la crisi amb l’estat? Trobar l’equilibri entre l’aprofundiment d’aquesta contradicció expressada el 27S i el Parlament resultant, debilitar la direcció burgesa que avui l’encapçala, no només per què es burgesa sino també perquè no es garantia de trencament amb l’estat espanyol, i permetre una política independent del Govern sense condicionar la nostra lluita diària ni els compromisos amb les necessitats de les treballadores –que no són negociables- , és la clau de volta.

Per nosaltres és la lluita nacional, els milions de persones al carrer, el cop a l’Estat, la que ens porta a cedir-los els dos vots de la investidura: perquè aquesta majoria actual, on hi ha molts sectors de classes populars però te el programa burgès de CDC, faci l’experiència amb el seu govern. Només els posem la condició de que no hi sigui ni Mas, Boi Ruiz ni Felip Puig, perquè encarnen el govern contra el qual hem lluitat tots aquests anys al costat d’altres milions de treballadores, perquè en ells es materialitzen corrupció, retallades i polítiques repressives i antisocials. Sense anar més lluny, fa una setmana desallotjaven el Casal Popular Tres Lliris, i l’any passat promovien l’operació Pandora instant a detenir anarquistes a l’Audiència Nacional...

Certament canviar Mas, no garanteix un canvi de política, però quan la lluita obrera exigeix dimissions i hi ha ministres que cauen, això augmenta la confiança de la gent –i de la mobilització- i debilita la burgesia. I perquè és així, la burgesia catalana no dóna el seu braç a tòrcer i amenaça amb noves eleccions. Però això cal deixar-ho blanc sobre negre. Perquè qualsevol negociació amb ells confon la gent, i això es retorna contra nosaltres en el «pressing CUP».

No hi ha ni un programa –ni uns mínims- a negociar: cap compromís polític! Mesa d’organitzacions per a preparar la lluita pel veritable pla de xoc.

Perquè ens empeny a incompliments amb els treballadors i sectors populars perquè si ho signen, o és paper mullat – com ara la Declaració que diu desconèixer al TC, i ja la Mesa del Parlament tramitava al·legacions al TC per l’admissió a tràmit d’inconstitucionalitat- o acabaran sent el programa de mínims del JxS contra el qual vam aixecar la candidatura.

Amb JxS tenim programes contraposats, aigua i oli, i enfrontarem al govern tant com calgui, perquè no és el nostre ni és el que cal al nostre poble. Per això vam dir un i altre cop que no s’entrés a negociar, com ara diuen més veus, perquè és entrar en el fangar del legalisme i ens entrampa en compromisos polítics que són del tot inacceptables, com ara el «pla de xoc» presentat en les 53 mesures de «Fil a l’agulla» i contra el que vam estendre’ns en la comissió per explicar que era una errada. Nosaltres ens vam presentar a les eleccions amb un pla de xoc que, per ser suficient, passava necessàriament per deixar de pagar el deute. Acordar ara amb JxS i, fins i tot, proposar un pla de xoc «low cost» i compatible amb el pagament de deute i altres espolis fiscals del capitalisme és legitimar les polítiques socialdemòcrates i reformistes que ja plantegen altres partits autodenominats d’esquerra. Per això rebutgem el menyspreu que fa la declaració de Poble Lliure sobre la lluita per la defensa de les condicions de vida i el pla de xoc, que és un dels pilars centrals del acord de CUP-CC.

Estem convençuts que la millor manera de fer embarrancar el procés cap a la República Catalana és buidar-lo de tot contingut social (pla de xoc) per tal de no incomodar la burgesia catalana i el sr. Mas. Cal, al contrari, enviar urgentment un senyal inequívoc a la classe obrera catalana i demés sectors populars del nostre compromís amb les necessitats més urgents del poble treballador i fer una crida a constituir una Mesa Nacional per un pla d’emergència social on debatre el conjunt de mesures irrenunciables i un pla de mobilitzacions per aconseguir-ho.

Acabem amb els secretismes i les pors de filtracions: llums i taquígrafs!

Reconduir les decisions al marc democràtic del que mai havien d’haver sortit. I sortir al carrer a dir que els dos vots només tenen una condició de qui, i cap ni de què ni de com ni de quan ja que de tot això pensem coses diferents.

I, en conseqüència, cridar a una Mesa d’organitzacions per a preparar la lluita pel veritable pla de xoc. Perquè mentre, patronal i CCOO-UGT, sota l’empara del govern, ja aquest novembre, en secret, negocien l’Acord Interprofessional de Catalunya, empitjorant la situació dels i de les treballadores d’aquest país.

I perquè, com es preveia, s’intensifica la pressió de l’Estat ara amb els homes de negre i tota mena d’amenaces, cal una crida a la solidaritat d’altres treballadors/es i pobles que han manifestat la simpatia per la nostra lluita, tot preparant la resposta davant més pressions, sancions i repressió de l’Estat.

Hagués estat important donar continuïtat al que va ser Iniciativa Internacionalista, haver-nos presentat a les eleccions del 20D impulsant «un front d’esquerres dels treballadors i els pobles, per la ruptura amb el capitalisme i l’estat». En comptes d’aquesta iniciativa, ara sorprèn les signatures de membres de la CUP en el document «Per un gir a l’esquerra» que posa el centre en la regeneració democràtica, contra la corrupció i les retallades... per un referèndum d’autodeterminació.

No entenem per què en contes d’avençar arreu de l’estat en la lluita per la ruptura amb el capitalisme i l’estat, el que fem es retrocedir a Catalunya en un text a la mida d’IC i Podem, sense cap mesura concreta de ruptura amb el capitalisme, desconeixent els resultats «plebiscitaris» del 27S, i tot retornant a l’exigència del referèndum.

27/11/2015. Lluita Internacionalista