Hem viscut 5 anys de retallades justificades per pressupostos antisocials que han descarregat la crisi sobre les famílies i els i les treballadores. Ara volen continuar retallant i ho fan en forma de tancaments d’aules de P3. La resposta de famílies, sindicats i professorat pot aturar aquest cop: hem d’aconseguir-ho!

Les retallades amaguen la privatització.

Però les retallades han tingut un altre objectiu. Mentre que la crisi empenyia moltes famílies que portaven els seus fills a la concertada cap a l’escola pública, la despesa de diner públic ha sigut a la inversa. Mentre es reduïen milers de docents, s’amuntegaven alumnes en aules plenes i baixaven un 20% la dotació per al funcionament dels centres, les escoles concertades veien augmentar en un 17% els fons públics. Una política discriminatòria cap a la pública per part Departament d’Ensenyament.

I si mirem les aules tancades, la radiografia es complerta: dels 495 tancament d’unitats, més del 90% han estat a la pública. Més que retallades el que s’ha fet és una privatització de l’ensenyament.

Nou govern, vella política?

El continuisme en el Departament, amb Meritxell Ruiz, que era la mà dreta de Rigau, sembla garantit, encara que CDC i ERC no tenen l’àmplia majoria parlamentària que tenia el Govern Mas, i això fa més feble l’acció de Govern. Els propers pressupostos seran importants, perquè no hi ha canvi de política possible si:

1. Es continua prioritzant el pagament del deute i les directrius de dèficit de la UE i el Govern Central.

Després d’un 2015 amb múltiples eleccions, on es van tapar el discurs les retallades –aquí amagant Mas, Rajoy prometent brots verds-, ara tornen a posar-se en primer terme. La Comissió Europea ja espera impacient que el nou govern apliqui una nova tisorada de 8.000 milions als comptes que ha deixat lligats Rajoy i reitera que no negociarà els objectius de dèficit que s’han d’acomplir sigui quin sigui el govern que s’acordi a Madrid. És a dir, tornem a la realitat.

I aquesta és tossuda. Junqueras ja diu que els pressupostos 2016 no seran socials perquè un 90% depenen de Madrid... que ho seran quan puguem tenir una República dins la UE... Quina diferència hi haurà a nivell pressupostari? No ens ho diu, i Grècia respon per ell.

Mentre, amb els pressupostos prorrogats, seguim pagant 1.713 milions d’interessos del deute, com l’any passat en què vam arribar el pagament del principal va arribar a 8.000. Només canviant el destí d’aquests diners, es pot plantejar una nova política social. I això només pot ser fruit de la mobilització, perquè el govern seguirà avantposant els bancs a escoles i hospitals, lligat a la voracitat del capital que exigeix sense límits, més i més diners.

2. No s’acaba amb la política privatitzadora dels Governs i que ha tingut com a referents LOMCE i LEC

La LEC va ser l’acord del tripartit de PSC-ERC-ICV/EUiA amb CiU de posar com a referent eductiu a Catalunya l’escola privada concertada. Això tant en traspàs de fons públics a negocis privats, com pel que fa a criteris de funcionament de l’escola pública (decret de plantilles, direccions...). La normativa de matriculació només és un element més d’aquesta política.

La LOMCE, en tots aquests aspectes neoliberals, no és sinó la còpia de la LEC. El posicionament contra la LOMCE dels partits del govern o de CSQEP, no són sinó la cortina de fum per a no parlar de la LEC que plegats van aprovar.

El darrer cas que s’ha destapat d’escàndol per pederàstia al Maristes és indignant no només pels fets -gravíssims en si mateixos- sinó perquè la normativa catalana posa per sobre els interessos de la patronal religiosa als dels propis infants que hi reben classes. No és possible que estigui en mans de la direcció del centre la comunicació o no de casos tan greus com els denunciats. El grau d’impunitat que té l’església catòlica és escandalós. I la cobertura els dóna la mateixa normativa: un negoci privat no té per què passar comptes del que fa –ni tant sols rebent diners públics a palades- a l’administració.

Cal enfrontar LOMCE i LEC plegades, com el que són: la cobertura ideològica de les retallades a la pública i l’aprofundiment de la privatització d’un servei públic essencial com és l’educació. Ni un euro públic pot anar a beneficis privats.

Cal continuarla lluita

Cal continuar les mobilitzacions, per garantir que no hi ha tancaments de P3, que es baixen les ràtios, que l’escolarització a la secundària també es fa en condicions... i tot aquesta lluita ha d’entroncar amb la d’uns pressupostos que comencin a revertir les retallades contra l’ensenyament públic i els i les seves treballadores.

Cap tancament de P-3 i reducció ràtios també a secundària!

Ni un euro públic a la privada!!

27 de febrer 2016
Lluita Internacionalista