Des del mes de novembre i dels atemptats que van afectar París, a França s’ha produït un canvi de situació política. En un context d’agreujament de la situació econòmica i de multiplicació dels conflictes socials, el govern francès ha instrumentalitzat aquesta situació jugant amb la por dels treballadors francesos per avançar en el qüestionament de les conquestes democràtiques i de les treballadores instaurant l’estat d’emergència i reprimint el moviment sindical.

A partir de la nit dels atemptats, el 13 de novembre de 2015, el President francès, el «socialista» François Hollande, va decretar l’estat d’emergència, utilitzant per fer-ho una llei de 1955. Aquesta llei havia permès al govern de l’època instaurar l’estat d’excepció en el marc de la guerra d’independència d’Algèria. La instauració de l’estat d’emergència significa un atac als drets democràtics fonamentals i la generalització d’un règim arbitrari: escorcolls domiciliaris sense autorització, citació a residència, prohibició de manifestació, limitació de la llibertat d’expressió.

Des dels atemptats, l’estat d’emergència va ser perllongat dues vegades per tres mesos i s’aplicarà com mínim fins al mes de juny. En aquesta data, el govern intentarà perllongar de nou l’estat d’emergència. En efecte, el Primer Ministre francès, Manuel Valls, ha declarat que l’estat d’emergència es mantindria mentre existeixi una «amenaça terrorista». En altres termes, el que el govern francès vol és instaurar l’estat d’emergència permanent.

Però el govern ha decidit anar més lluny en l’atac als drets democràtics. Va decidir fer votar una llei per inscriure en la constitució la instauració de l’estat d’emergència. El govern pensa també inscriure en la constitució la caducitat de la nacionalitat francesa pels binacionals (que tenen doble nacionalitat): això equival a crear dues categories de ciutadans francesos: de ple dret i ciutadans de segona categoria.

El govern del Partit Socialista (PS) va instaurar l’estat d’emergència suposadament per combatre el «terrorisme». Des de la seva instauració, l’estat d’emergència ha permès 3300 registres administratius, 400 citacions a residències i 28 actuacions judicials per terrorisme, és a dir, menys d’1% dels registres.

I encara la majoria d’aquestes actuacions judicials es va fer per «apologia del terrorisme». Els casos comprovats es refereixen a menys de 5 persones.

En efecte, al mateix temps que porta la seva pretesa guerra contra el terrorisme, el govern «socialista» va rebre de la burgesia el mandat de liquidar totes les conquestes dels treballadors: durada legal del temps de treball, codi del treball, estatut dels funcionaris, serveis públics. Per anar fins al final d’aquesta lògica, el govern necessita un estat fort que li permeti reprimir tot conflicte social.

Per a la burgesia és una necessitat imperiosa poder reprimir la contestació obrera i popular contra la política antiobrera del govern. Cada dia hi ha vagues - més de cent algunes vegadescontra les exigències patronals.

Són cada vegada més nombrosos els treballadors i els joves que es mobilitzen per satisfer les seves reivindicacions per augments salarials, contra els acomiadaments i les privatitzacions,etc.

A principis del mes de gener, el govern va intensificar la repressió antisindical: vuit sindicalistes de la fàbrica de pneumàtics Goodyear d’Amiens (situada a 150 km al nord de París) van ser condemnats a 9 mesos de presó ferma per haver ocupat i protestat contra el tancament de la seva fàbrica i contra l’acomiadament de 1.200 obrers per part dels accionistes de la transnacional americana. A França, és la primera vegada des de 1955 que es condemna a sindicalistes a presó ferma en el marc d’una acció sindical.

Aquesta decisió de la justícia burgesa ha generat un profund corrent de solidaritat i mobilització de la classe obrera. Més de 160.000 persones van signar la petició de suport als obrers condemnats. El 4 de febrer més de 20.000 persones, 10.000 a París, es van reunir en tot el país contestant a la convocatòria de la CGT, el principal sindicat del país, per manifestar el seu suport als obrers de Goodyear. Comitès de suport s’estan creant a tot el país per ampliar la mobilització.

A més, tot indica que els treballadors fan, cada vegada més, el vincle entre la instauració de l’estat d’emergència i la repressió antisindical.

La Unitat Internacional dels Treballadors - Quarta Internacional dóna el seu suport incondicional als obrers de Goodyear condemnats, i condemna l’atac de les conquestes democràtiques i obreres. La UIT-QI sosté totes les iniciatives i mobilitzacions que vagin en el sentit de la satisfacció de les reivindicacions de la classe obrera de França i crida a la més àmplia unitat internacional per:

L’aixecament immediat de l’estat d’emergència!

L’absolució pels 8 obrers de Goodyear Amiens!

4 de març de 2016

Unitat Internacional dels Treballadors - Quarta Internacional (UIT-QI)