Tot d’una, després del triomf electoral, el govern Zapatero ha passat de negar la crisi econòmica a
avançar un “pla de xoc” que ven com una fórmula per “dinamitzar l’economia”. Sota aquest discurs, i
amb el demagògic “regal” de 400 euros, el pla beneficia en primer lloc els bancs i els empresaris i prepara
el terreny per carregar la crisi sobre les esquenes de la classe treballadora. La recepta del PSOE: retallar
impostos als rics i recolzar el totxo.

El pla Solbes té un cost directe
de 10.200 milions d’euros aquest
any. Però tots aquests diners no
serviran per crear llocs de treball
o augmentar les prestacions de
desocupació per fer més
suportable la situació dels i les
300.000 treballadores que ha
perdut el seu lloc de treball en els
últims set mesos (i els que els
perdran si no hi ha lluita, perquè la
patronal amenaça amb 500.000
acomiadaments més aquest any).
D’entrada serveixen perquè els
rics deixin de pagar. La primera
mesura del govern davant de la
crisi és suprimir l’impost de
patrimoni, que pagaven fins ara
només un milió d’espanyols: els
més rics. Això suposarà que l’Estat
deixarà de recaptar aquest any
1.800 milions que es quedaran a
les butxaques dels que,
precisament, no tenen dificultats
per arribar a final de mes. Lluny
de “dinamitzar l’economia”, això
permetrà que els capitalistes facin
el que saben fer millor: agafar els
diners i córrer.

Solbes ja avança que amb el pla
s’acabarà el “superàvit” públic. I
aquí diverses consideracions: la
primera és que durant anys, el
PSOE i els seus aliats han dit que
calia estalviar per als temps difícils.
No hi havia diners per millorar la
sanitat o l’escola pública o per
construir infraestructures ni apujar
les pensions o els salaris més
baixos. I ara que es van acabar
les vaques grasses del miratge
immobiliari tampoc haurà diners
pels que pateixen les
conseqüències de la crisi que ells
han generat. Però aquests diners
(que són dels treballadors i
treballadores) es lliuraran a bancs i empresaris: un escandalós
robatori “legal”.

La major part del pla es destina
a recolzar el sector immobiliari: el
Govern surt en suport als
especuladors de la banca i la
construcció. Una de les mesures
estrella és que les famílies puguin
ampliar gratis el termini de la hipoteca.
És la resposta de Zapatero
a l’augment de la morositat als
bancs, que el febrer es va disparar
un 70%. Això és el que preocupa
al govern, i no l’economia
de les famílies, que amb les
ampliacions només acabaran
pagant més interessos i seguiran
igual d’ofegades. El Govern
s’ofereix també a fer d’avalador en
la compra d’habitatge protegit,
que té uns preus pels núvols.
Per sostenir la construcció el
Govern anuncia un pla d’obres
públiques. Però lluny de la vella
estratègia keynesiana per la qual
l’’Estat generava llocs de treball en
moments de recessió, Zapatero
no està disposat a posar aquí ni
un euro més del que està
pressupostat. L’’únic compromís
és agilitzar les licitacions d’obra
pública i que s ‘inverteixi realment
el previst, ja que segons les últimes
dades oficials el gener es van
comprometre 7.265 milions per
executar aquest any, que no arriben
al 70% de tota la partida disponible.

Creació de llocs de treball?

El camuflatge populista de tota
aquesta operació és la “devolució”
de 400 euros en les nòmines dels
pròxims mesos, en total 6.000
milions euros. Estimulació del
consum? El que realment
estimularia el consum és la
reducció de jornada, perquè tots
els treballadors tinguin feina,
juntament amb una millora substancial
dels salaris. Això sí que
serviria per frenar les crisi, però
Zapatero no vol que sigui a costa
dels beneficis capitalistes.

Aleshores serem els treballadors
qui haurà de pagar els plats
trencats d’un problema que han
generat ells. Ja ens tornen a parlar
de moderació salarial. Al costat
d’això, els 400 euros no resoldran
la situació de ningú. I encara
menys als precaris i els que tenen
menys ingressos. El demagògic
“regal” arriba en forma de
descompte de l’IRPF i només
s’aplica fins a la quantitat retinguda
per Hisenda, de manera que els
que només tenen 150 euros de
retenció a l’any no veuran ni un
euro, i molt menys els que no arriben
al mínim exigit i no paguen
l’IRPF. Cal denunciar aquesta mesura
com a regressiva, com
regressives han estat totes les reformes
fiscals dels últims 12 anys,
incloses les del PSOE.

Segons el pla, mig milió d’aturats
podran cobrar un xec de 350 euros
mensuals durant tres mesos (en
total 201 milions d’euros) si entren
en programes de formació
controlats per 1.500 nous
orientadors laborals. Això sí, hi
haurà ajudes per als que acceptin
una ocupació en un radi de 100
quilòmetres (¡!) de casa seva. I
després s’omplen la boca amb la
conciliació de la vida familiar i laboral.
La crisi és el resultat d’anys i
panys d’acumulació de benefici
capitalista (generalització de la
precarietat, caiguda dels sous i la
coneguda ‘moderació salarial’,
tancaments i deslocalitzacions,
tipus d’interès disparats i elevades
taxes d’endeutament), en què el
poder adquisitiu de la majoria ha
caigut tant que els productes que
surten al mercat no troben comprador.

Amb l’amenaça d’un
increment de l’atur, Govern, patronal
i burocràcies sindicals
començaran a exigir-nos que ens
estrenyem el cinturó. Fer-ho és
sinònim que la crisi s’aprofundeixi,
que els capitalistes agafin els
diners que els regala ZP i corrin
mentre els treballadors carreguem
a les espatlles tot el pes de la
recessió. Organitzar-nos i lluitar per
defensar els nostres salaris i els
nostres llocs de treball és la millor
aposta per aturar l’espiral que ells
han posat en marxa.

Més xifres sobre la crisi

 La Reserva Federal Nord-americana ha rebaixat la taxa
d’interès que paguen els bancs que necessiten diners, cosa
que no es feia des del crac de 1929. Diners públics per rescatar
el capital financer que s’enfonsa.

 El cartró de llet a l’Estat espanyol ha pujat un 27.7% en un
any.

 Segons l’economista Marc Vidal, el primer trimestre de 2008
el PIB espanyol ha caigut un 0,1%. En un any ha passat de
creixements del 4% a estar a la vora de la recessió. Solbes va
haver de rebaixar les previsions de creixement del govern per
2008 del 3,1 al 2,3%, la dada més optimista de tots els estudis
de centres d’investigació econòmica. La dada segueix essent
igualment poc creïble: per exemple, espera tancar l’any amb
una taxa d’atur del 9,8% quan, a aquesta alçades, sabent que
el pitjor arribarà a la tardor, la taxa es troba ja en el 9,6% i en els
dos últims trimestres s’ha destruït ocupació.