Articles d'actualitat de la UIT-QI
Articles d'actualitat sobre Ucraïna
NI OPRESSIÓ PATRIARCAL NI COLONIAL: TOTES AMB PALESTINA! PER UN MOVIMENT FEMINISTA ANTIIMPERIALISTA I INTERNACIONALISTA!
PRESSUPOSTOS PUIGDEMONT- JUNQUERAS
L’esmena a la totalitat més que justificada
Lluita Internacionalista, 9 de juny de 2016
Des de Lluita Internacionalista considerem important, la posició adoptada per la CUP-CC de presentar una esmena a la totalitat als pressupostos. Ja vam dir que els considerem continuistes i que no eren un punt d’inflexió ni amb les privatitzacions ni amb les retallades. Els números com no podia ser d’altre manera, així ho demostren.
JxS jugava, sense haver-ho acordat amb la CUP-CC que amb la pressió mediàtica, aquesta acabaria cedint. És vendre la pell de l’ós abans de caçar-lo o jugar a crear la crisi a la CUP-CC i de pas tenir excusa per a no portar-nos a les portes de la República Catalana
El menyspreu cap a la CUP-CC traspua en cada fet: el pas al costat de Mas va imposar la dimissió de diputats cupaires com a condició sinequanon. Van ser els diputats Manel Busqueta i Julià de Jòdar: 1 de JxS per 2 cupaires (No entrarem en els comentaris de caire racista que es van fer córrer per les xarxes). Els compromisos assolits respecte la desconnexió, van ser convertits en paper mullat al dia següent de la declaració del 9N i un etc. llarguíssim, que, com tota política, havien de tenir plasmació concreta en els pressupostos, com així és.
Més independents o més dependents?
Les xifres no enganyen. Es paguen menys interessos del deute (865M enlloc dels 1714,6M de 2015), però a canvi de seguir fent créixer el deute (8.000M més) i d’hipotecar-nos encara més amb l’estat a través del FLA. Junqueras negociava amb De Guindos que 1.600 milions de deute a curt termini amb BBVA, La Caixa i Sabadell,entre d’altres, passés a llarg i fos coberta pel FLA.
De fet, i apart d’això, el Govern ha demanat al FLA 7.520 milions que no veurem per enlloc –tal com mana la UE i ratifica la llei d’estabilitat catalana votada per CiU i PP- perquè segons Munté, d’aquests diners, 639 es destinaran a cobrir l’objectiu de dèficit (0,3% del PIB). La resta, 6.881M són per pagar venciments de valors emesos, préstecs nacionals a llarg termini i internacionals, així com el retorn de les liquidacions negatives del model de finançament i pagament de préstecs associats a mecanismes per a tenir líquid, com ara el propi FLA i el Fons de Pagament a Proveïdors.
De fet, no avancen cap a les portes d’un estat independent sinó encara més dependent de Madrid i la Troika.
Més sobirans o menys?
A la declaració del 9N es parlava de no acatar al TC i fer-ho exclusivament al Parlament de Catalunya. Els impostos suspesos pel TC no hi són (bancs, internet, nuclears, habitatges buits... encara que sí s’avalua el seu impacte: 886M: més que tota la insuficient despesa social que apliquen!), però tampoc hi són les despeses votades pel Parlament: com ara la prohibició de tancaments de P3; la supressió de concerts d’elit; la reducció de l’horari lectiu del professorat; el desplegament de la llei d’habitatge i pobresa energètica... Ni tan sols es va a debat de la cambra quin hauria de ser l’objectiu de dèficit, sinó que els pressupostos apliquen el dictat de Montoro: l’1,31% en aplicació de la llei d’estabilitat pressupostària estatal votada per PP i CiU.
Més socials o més privatitzadors?
A més incrementen, que no retallen, les privatitzacions. Així, la relació entre el Capítol I i el II -remuneracions de personal i pagament de bens i serveis respectivament- que en són els indicadors –tal com s’ha aplicat en el recent anàlisi econòmic de Barcelona en Comú per l’Ajuntament-, no pugen ni tan sols homogèniament. A la Generalitat –sense ens i empreses públiques- mentre el capítol I puja un 2,7%, els bens i serveis contractats ho fan un 14,19%!!. En el total del sector públic el desnivell és menor però també és superior la pujada de bens i serveis (4,6%) que la de personal (3,6%). O sigui, que les externalitzacions s’incrementen en ni més ni menys que 356,1M que van a parar a empreses: més que els 285,3M del Pla de Xoc!.
Comencem pels ingressos. Si volien ser socials, la modificació de l’IRPF alleugerint les rendes baixes i carregant les altes, era d’allò més fàcil, però ni això. Com tampoc toquen l’impost de successions ni el de patrimoni, ni retornen al 50% el del joc...
De fet, l’escoltar que són els pressupostos més socials de la història “dins del que es pot”, perquè segueixen sent injustos “perquè Madrid no ens deixa”... ja ho va anar repetint ERC cada cop que votava els pressupostos de CiU al 2014 i 2015... i vam arribar on vam arribar, sempre amb la cantarella de com havia pujat la inversió social, mentre es seguien tancant hospitals i escoles... I respecte els nivells de pobresa, tal com manifestava el tercer sector a març d’enguany, han estat dos anys en que no s’ha reduït en res la pobresa existent.
Però anem a les xifres: el total de la despesa social que proposaven els pressupostos era de 17.509,7M, fins i tot per sota de la del 2006 –encara lluny de la crisi- que era de 18.180,33 quan, segons l’IDESCAT aquestes aportacions socials només es van traduir en reduir en 3 punts (del 22% al 19%) la taxa de pobresa!! El que edulcoren les grans xifres és la negativa en rodó a abordar les necessitats socials, mentre la taxa de pobresa segueix escalant i ja estem per sobre del 29% del 2014. De fet el gruix dels diners no van a pagara aquestes necessitats socials i els diners se’n van a pagar el deute.
Falses informacions sobre els pressupostos prorrogats: ni son els primers, ni es perden els diners.
Al 2013, ERC es va negar a donar suport als pressupostos de CiU malgrat haver signat a desembre 2012 un extensíssim acord de governabilitat amb 20 lleis, 8 estructures d’estat, 10 tributs i 4 pactes nacionals. Va preferir que es prorroguessin els del 2012 pactats entre CiU i el PP, abans que acceptar un sostre de dèficit que considerava no era raonable. A diferència d’ara, Mas Colell el que va fer va ser no presentar-los per a no visualitzar el que anava a ser o el seu fracàs o qüestionar el pacte de governabilitat.1 Perquè ara no s’ha fet així?
Perquè ara es munta l’escàndol? Perquè l’objectiu és dinamitar la CUP-CC, que és una alternativa per l’esquerra tant per CiU com especialment per ERC. I ara es pretén instrumentalitzar l’espectacle: perquè si és tant greu no convoquen immediatament eleccions? Perquè Puigdemont sap que aquest és l’últim govern que presideix CDC, i espera, amb el següent assalt de la moció de confiança, trencar la CUP per estirar la legislatura...
Si es perden els diners per a despesa social està en mans del Govern. Te dues maneres: xiulant com feia Mas-Culell i va aplicar en la pròrroga del 2013, o encarant-ho.
Mas Culell ho va fer ajustant els criteris de la pròrroga amb dos decrets: 170/20122 i 164/2013, de 14 de maig3. I en aquest darrer, justificades per que: “Vistes les sol·licituds dels departaments de la Generalitat de Catalunya, davant la nova previsió d’objectiu de dèficit, en el sentit de modificar les limitacions existents en el Decret 170/2012, de 27 de desembre, pel qual s’estableixen els criteris d’aplicació de la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012…” I l’execució del 2013 te un decalatge de 3.000M de diferencia tant d’ingressos com de despeses amb el del 20124. Junqueras te les mateixes eines legals: de fet ja ho va aplicar per a aprovar l’increment de l’1% als funcionaris; també hi ha diferència en el sostre de dèficit (l’any anterior era 1,45), d’ingressos.... I ara acaba de signar amb els sindicats per retornar una part de la paga del 2012, quan abans havia amenaçat que no es podia fer sense pressupostos nous.
L’altre és encarar-ho. ERC no va votar les lleis d’estabilitat parlamentària ni aquí ni a Madrid. CiU sí. Aquí cal decidir qui imposa què. És decisió del Govern. Perquè si l’apliquen i no fan com Mas Culell, sí que hauran de pagar primer el deute que atendre les persones. Però si el Govern vol realment prioritzar l’atenció social, amb els vots de la CUP-CC i probablement de CSQEP, pot fer el que tant li ha demanat la CUP-CC: canviar la llei d’estabilitat pressupostària posant per davant les persones.
Les disjuntives no les posa la CUP-CC, sinó Montoro i les necessitats socials. Junqueras i Puigdemont han de triar.
I les estructures d’estat?
Quina mala memòria tenen alguns. L’any passat, Mas i Junqueras, que havien sustentat l’aplaçament de les eleccions a construir les estructures d’estat amb els pressupostos 2015, quan va arribar l’hora de la veritat se’n van desdir. Van modificar els pressupostos perquè l’informe del Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar que cinc de les sis estructures d’Estat que impulsaven eren contràries a la Constitució i no tenien empara en l’Estatut. Els dos socis, que havien basat part del seu acord en els Pressupostos en aquest capítol, van modificar immediatament les seves propostes perquè no transgredissin el marc legal. La Constitució i l’Estatut no han canviat, i PP i C’s van alertar que portarien els pressupostos 2016 al Consell de Garanties. Llavors, de què estem parlant? De repetir el circ del 2015?
El caràcter autonomista i continuista és tal que si mirem els comptes d’un any i l’altre, hi ha una variació de menys de 30 milions en “estructures d’estat”. I quan es pregunta a Junqueras pel procés constituent, diu que li destinaran 10 milions de la partida d’exteriors per no tenir problemes, i ja deixa sense resposta on està el de la Seguretat Social. Com l’any passat quan com CUP-AE vam presentar una esmena a la totalitat dels comptes, vam denunciar que no només no construïen estructures d’estat (perquè no s’animen a passar de l’autonomisme) sinó que en destruïen perquè ahir com avui, segueixen les retallades a educació, sanitat...
I ara què?
Cal reprendre el procés cap a la independència i això requereix urgentment la mobilització per tal de que Govern i Parlament avencin en mesures concretes de ruptura amb l’estat. Aquesta mobilització cal nodrir-la de la lluita per les partides socials sense externalitzacions, recuperant retallades a sanitat o ensenyament, evitant desnonaments o talls de serveis, exigint que s’obri oferta pública d’ocupació encara que Montoro no vulgui. És a les mans de la mobilització i la lluita que només es possible que els pressupostos siguin socials i sobirans.
9/06/16
Lluita Internacionalista
1.http://www.ara.cat/politica/ERC-CiU-Oriol_Junqueras-Artur_mas-impostos-lleis_0_831516991.html i http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/prorroga-dels-pressupostos-del-2013-simposa-generalitat-2552140
4.http://economia.gencat.cat/ca/detalls/article/Dades-sobre-lexecucio-pressupostaria-2013
