Amb aquest títol, i coincidint amb
el 60 aniversari de la fundació de
l’Estat d’Israel, un nombrós grup de
jueves i jueus anglesos ha publicat
un manifest esmentant alguns dels
episodis sagnants que van envoltar
l’esdeveniment. El manifest en
recorda uns quants:

“… L’abril de 1948, el mateix mes
de la massacre de Deir Yassin i de
l’atac mortal sobre la població
palestina a la plaça del mercat de
Haifa, es va engegar el Pla Dalet.
Aquest pla autoritzava la destrucció
dels llogarets palestins i l’expulsió de
la població indígena fora de les
fronteres de l’Estat. Nosaltres no ho
celebrarem.

“El juliol de 1948, 70.000 persones
palestines van ser expulsades
de casa seva a Lydda i Ramleh,
sota la calor de l’estiu, sense aigua
ni aliments. En van morir centenars.
Es coneix com la Marxa de la Mort.
Nosaltres no ho celebrarem.
“En total, 750.000 palestins es van
convertir en refugiats. Uns 400
llogarets van ser esborrats del
mapa. La neteja ètnica no va acabar
aquí. Milers de persones
palestines (amb ciutadania
israeliana) van ser expulsades de
Galilea el 1956. I molts milers més
quan Israel va ocupar Cisjordània i
Gaza. Segons la legislació internacional
i la Resolució 194 de l’ONU,
la població refugiada a causa de la
guerra té dret a tornar o a ser compensada.
Israel mai no ha acceptat
aquest dret. Nosaltres no ho
celebrarem…” (The Guardian, 30/04/
08).

Si mirem cap enrere, les dades,
a més d’escruixidores, posen en
evidència la política sionista que va
conduir a l’ocupació i usurpació del
territori, primer; i a la fundació de
l’Estat d’Israel i les seves
conseqüències, fins ara:
El 1917 hi havia a Palestina 56.000
jueus i 644.000 àrabs palestins. El
1922 hi havia 83.794 jueus i 663.000
àrabs. El 1931, hi havia 174.616
jueus i 750.000 àrabs.

Quan l’Assemblea General de
l’ONU va aprovar -33 vots contra
13 i 10 abstencions- el pla de
partició d’octubre de 1947, hi havia
590.000 jueus, propietaris del 7%
de les terres fèrtils, i 1.400.000
àrabs, propietaris del 93% restant.
El 1951, els sionistes eren
propietaris del 95% de les terres
fèrtils palestines. En aquesta data
els agricultors jueus ja tenien prohibida
la contractació de mà d’obra
àrab.

La política sionista davant de les
persecucions antisemites que es
produïen a Europa des del segle XIX
va ser la de pactar amb qui fos –
antisemites i nazis inclosos (vegeu
Ralph Schoenman –Història oculta
del sionisme- o Lenni Brenner –El
sionisme a l’era dels dictadors)- per
mantenir l’afluència d’immigrants
jueus, preferiblement “joves i fèrtils”,
a les terres palestines amb la finalitat
d’apropiar-se’n. Van constituir així
una de les seves mistificacions
fonamentals, la de “la tornada d’un
poble sense terra a una terra sense
poble”. Molts altres jueus europeus
(el sionisme no era un moviment
majoritari en aquella època) havien
abraçat la causa del socialisme per
lluitar contra l’antisemitisme,
ingressant en els partits
revolucionaris. Aquesta política del
sionisme, l’ocupació de Palestina,
va trobar expressió en la fundació
de l’Estat d’Israel, reconegut
immediatament per les potències
imperialistes i per l’URSS.
Des de la seva proclamació,
l’Estat d’Israel no ha
deixat de créixer sobre
la base de la guerra,
l’espoli i la neteja
ètnica de la població
palestina originària,
amb el suport
financer i polític dels
EUA i el
c o n s e n t i m e n t ,
moltes vegades
suport actiu, de les
altres potències
mundials. Més de 3
milions de palestins
estan repartits pel
món. La llista de
morts és interminable.
Encara n’hi ha
milers en presons sionistes.

L’aïllament dels territoris palestins
entre si constitueix un pas més en
el pla sionista d’expansió. El suport
financer, polític i militar imperialista,
sobretot el nord-americà, ha estat
fins avui el principal suport exterior
de la política sionista d’expansió i
extermini, que constitueix, a més,
un perill per als països veïns perquè
serveix de base militar per a les
operacions imperialistes contra els
pobles àrabs.

Actualment, com hem denunciat
des d’aquestes pàgines, el bloqueig
de Gaza i la fustigació repressiva i
militar sobre Cisjordània continuen
essent recolzades pels EUA, la UE,
Rússia i l’ONU.

Els que diuen que són hereus de
les víctimes de l’holocaust nazi
s’han convertit en els botxins del
poble palestí. I, ara també, el món
mira cap a una altra banda, fent
veure que es creu les mentides i
falsificacions fabricades per Israel i
els EUA
L’Estat racista ha de ser destruït,
com ho va ser l’Estat sud-africà
de l’apartheid.

Una Palestina unificada, laica,
democràtica i no racista, que
garanteixi la tornada dels
refugiats, continua essent
l’objectiu clar per solucionar un
conflicte les arrels del qual tenen
més a veure amb la fase de
decadència imperialista que amb
els mites i fantasmes de la història
sagrada.