Articles d'actualitat de la UIT-QI
Articles d'actualitat sobre Ucraïna
NI OPRESSIÓ PATRIARCAL NI COLONIAL: TOTES AMB PALESTINA! PER UN MOVIMENT FEMINISTA ANTIIMPERIALISTA I INTERNACIONALISTA!
8M. Vaga General pels nostres drets
Lluita Internacionalista, 17 de març de 2018
El 1910 Clara Zetkin, una de les principals dirigents socialistes i feministes, va proposar el 8 de març com a Dia Internacional de la dona durant la Segona Conferència Internacional de Dones Socialistes a Copenhaguen. Reivindicant especialment a les més de quinze mil obreres tèxtils que es van mobilitzar a Nova York al març del 1908 exigint la reducció de la jornada laboral, millors salaris i el dret al vot. Han passat 110 anys d’aquelles històriques jornades de lluita i el nostre millor homenatge és el de seguir mobilitzades pels nostres drets.
Aquest any a més de 200 ciutats del món les dones volem tornar a ser protagonistes d’una nova jornada internacional de lluita. Volem posar en evidència com les dones ens organitzem, utilitzant mundialment la vaga, el mètode de lluita de la classe treballadora, per aturar les retallades que els governs capitalistes apliquen arreu del món i que ens colpegen particularment a les dones. Recentment, l’informe Oxfam va publicar que el 82% de la riquesa mundial generada durant el 2017 va anar a parar a les mans del 1% més ric de la població mundial. Segons aquestes dades, les més perjudicades som les dones, que patim majors nivells de discriminació en l’àmbit laboral i assumim la major part del treball de cures no remunerat. Per això, som les més pobres entre els pobres i ens organitzem per enfrontar aquest sistema capitalista i patriarcal que ens superexplota.
A l’Estat Espanyol la bretxa salarial entre homes i dones ha augmentat l’últim any i les dones cobrem de mitjana un 29,1% menys. En moltes parts de l’Estat la situació empitjora: a Catalunya la bretxa s’amplia encara més arribant al 30%, a Madrid un 37%, i a Astúries arriba al 38%. La raó principal és que els treballs amb salaris més baixos, inferiors a 1.000 euros, són exercits majoritàriament per dones. El 18% de les dones no arribem al salari mínim, mentre que en el cas dels homes el percentatge és del 8%. Les dones realitzem, a més, els treballs més precaris en termes salarials i de condicions de treball. Pel que fa al contracte laboral, patim en major mesura els contractes temporals, i som majoria en els treballs de jornada parcial. El que és pitjor encara, és que la tendència d’aquesta bretxa continuï augmentant si no s’apliquen polítiques contra la desigualtat. Amb el precedent històric de la vaga feminista d’Islàndia del 1975 que va culminar amb una Llei d’Igualtat Salarial, les dones treballadores hem de fer sentir aquesta reivindicació i exigir a igual treball, igual salari, contra la precarització laboral, contra les retallades i la feminització de la pobresa. Denunciant a la patronal i als partits polítics que governen al seu servei i defensen els seus interessos com el PP, PSOE o Cs.
A la bretxa salarial, les dones d’arreu de l’Estat hem de sumar la denúncia als més d’1.000 feminicidis dels últims 15 anys, així com les milions d’agressions sexuals i tot tipus de violència que patim diàriament només pel fet de ser dones. Per això, exigim un pressupost suficient per a la prevenció i polítiques de gènere, uns diners que existeixen però es destinen majoritàriament a pagaments del deute. Denunciem també la presència de l’Església a tots els nivells educatius, així com la privatització i les retallades a l’educació. Repudiem en particular els diners públics destinats a escoles del Opus Dei i de diferents organitzacions religioses que segreguen per sexe, i exigim una educació totalment pública, laica, gratuïta, amb perspectiva de gènere, i al servei de les classes treballadores i els sectors populars. Reivindiquem el dret a decidir sobre els nostres propis cossos i exigim avortament lliure, legal, segur, i gratuït, inclosa per a les menors d’edat que avui no tenen accés al mateix.
Però a més, les dones no només patim de forma particular la crisi econòmica i les retallades sinó també les polítiques repressives i l’atac als nostres drets i llibertats. L’Estat monàrquic actua contra les dones amb la mateixa impunitat que defensa als corruptes i empresona a qui s’oposa, com estan fent a Catalunya. El Règim del 78, que ha intentat negar-nos el dret guanyat a decidir sobre els nostres cossos amb la Reforma de Gallardón (PP) el 2013 i que les dones hem aconseguit tombar, és el mateix que ara nega amb una violència sistemàtica el dret a decidir del poble català, aplica el reaccionari article 155 i intervé i ataca l’escola pública catalana. Les dones no som indiferents a aquesta situació que a més, ens afecta directament. És el mateix Règim que mentre va destinar milionades a mantenir les forces d’ocupació a Catalunya retalla en polítiques de gènere als Pressupostos Generals de l’Estat. Per això afirmem que no hi ha una sortida veritable per a les dones amb un Estat i un Règim construïts sobre aquesta violència estructural.
Les dones treballadores, joves, migrades, som part de la lluita contra el Règim del 78, el mateix que concedeix privilegis únics a l’Església Catòlica. I els nostres drets només es podran aconseguir amb la mobilització i l’organització, independent i des de baix. Perquè la nostra lluita no és per accedir als alts càrrecs executius i judicials ni governar al servei d’aquest sistema capitalista i patriarcal com Ángela Merkel o Michelle Obama. La nostra lluita és la de les dones treballadores d’Inditex a Pontevedra, que amb la vaga han aconseguit un triomf contra la discriminació laboral. La nostra lluita és la de les treballadores del servei d’ajuda domiciliària que s’organitzen contra la precarització i per la municipalització del servei. La nostra lluita és la de Yolanda González, dona, jove, basca i estudiant, assassinada pel feixisme durant la transició. La nostra lluita és la de l’adolescent palestina Ahed Tamimi presa per resistir i enfrontar l’ocupació sionista. La nostra lluita és la de la majoria de les dones, les treballadores, joves, estudiants, i migrades.
Per això, aquest 8 de març, cridem a organitzar-nos de forma independent, en assemblees obertes en els nostres llocs de treball, d’estudi, als barris, i pobles. Que es senti als carrers el nostre crit. Per una gran vaga internacional feminista, contra l’opressió patriarcal i l’explotació capitalista!
Igual treball, igual salari. Prou de precarització. Aturem les retallades. Derogació de la Reforma Laboral.
Ni Una menys. Vives i Lliures ens volem Avortament legal, lliure, segur i gratuït
Papers per a totes. Tanquem els CIES. Derogació de la Llei d’Estrangeria.
Prou de repressió. Fora el 155. Llibertat preses polítiques.
Fora la Monarquia. Tombem el Règim del 78. Per una República de les Treballadores.
Visca el Dia Internacional de les Dones Treballadores. Visca la nostra lluita arreu del món.
Lluita Internacionalista
8/3/18
El 8 Origen del 8 de març
El 8 de març no és el «Dia de la dona»; és el Dia Internacional de les Dones Treballadores. L’elecció d’aquesta data per reivindicar els nostres drets laborals, lluitar per la nostra emancipació política i mobilitzar-nos en contra de l’opressió patriarcal no és casual.
Els últims anys del segle XIX i els primers del segle XX el desenvolupament industrial va ser tan gran, que en part d’Europa i Estats Units cada vegada més dones començaven a treballar a fàbriques, i a lluitar per les seves reivindicacions.
Al març de 1857 les obreres tèxtils de Nova York van parar contra els baixos salaris les i interminables jornades de treball. Al mateix mes de 1908 més de 15 mil obreres van marxar pels carrers d’aquesta ciutat demanant millors salaris i condicions de vida. Al març de l’any següent 40 mil costureres industrials nord- americans es van declarar en vaga exigint el dret d’unir-se als sindicats, millors salaris, una jornada de treball menys llarga, entrenament vocacional i en rebuig al treball infantil; aquell dia 140 dones van morir calcinades a la fàbrica tèxtil de Chicago on treballaven perquè la patronal les havia tancat perquè no es mobilitzessin.
Al febrer de 1917 -març per al calendari gregorià- la més gran revolució del segle XX: la Revolució russa, va començar amb les dones als carrers amb el crit de «Pau, pa i terra». Així, en el marc d’aquesta primera onada de lluites feministes, més de cent delegades de disset països que van assistir a la II Trobada Internacional de Dones Socialistes, realitzada a Copenhaguen el 1910 van votar que el 8 de març fos el Dia Internacional de la Dones Treballadores.
Després d’una onada de lluites feministes als ’60 i ’70, es van aconseguir el dret a l’avortament i el divorci a molts països; per això el 1975 l’ONU va decidir institucionalitzar la data i transformar-la en una jornada de caràcter festiu per controlar el moviment de dones.
No obstant això, cada 8 de març som més les dones treballadores que ens mobilitzem i hem començat a parar arreu del món recordant a les obreres nord-americanes i a les treballadores russes. És que som cada vegada més les que no volem flors ni bombons: volem treballs i salaris dignes, volem el dret a decidir sobre els nostres propis cossos i volem la fi de totes les violències cap a les dones!
