Aquesta és la reivindicació de milers de camperols i estudiants que des de finals d’abril no deixen de mobilitzarse als carrers de Managua i de tota Nicaragua. Que marxin Daniel Ortega, la seva senyora Rosa Murillo i tot el govern. Malgrat que Ortega va cedir en el seu pla de reforma de les jubilacions, el poble nicaragüenc no ha deixat de mobilitzar-se. Està en curs un procés revolucionari que pot acabar amb la caiguda del règim repressiu.

El poble nicaragüenc crida als carrers «Ortega, Somoza són la mateixa cosa». Això és el final dels qui fa gairebé 40 anys havien encapçalat una revolució per derrocar al dictador Somoza. A Masaya, Matagalpa, León, Estelí i a totes les ciutats que van ser la base social del sandinisme s’han produït bloquejos de carretera o s’aixequen barricades. A les universitats també passa el mateix. Milers de camperols van marxar a Managua on es va produir una manifestació que es va convertir en una marea humana. La policia i els grups armats de l’orteguisme no van parar de reprimir i matar. Es calcula que a mitjans de maig hi ha hagut 53 morts, centenars de ferits i alguns desapareguts.

Els i les estudiants són una clara avantguarda de la lluita. Fins ara no ha sorgit cap nova direcció política ni noves organitzacions. Però el procés pot donar lloc al sorgiment de noves direccions. Mentrestant hi ha un desbordament de masses. La burgesia nicaragüenca, l’Església i l’exèrcit estan preocupats p e r q u è s’aprofundeixi la mobilització i caigui Ortega enmig d’una revolució que no con- trolen. Temen que es produeixi alguna cosa semblant al que va ser la fi de Gaddafi a Líbia i d’altres dictadures pseudopopulars al nord d’Àfrica el 2011.

Per això l’Església Catòlica i la seva Conferència Episcopal de Nicaragua (CEN), vella aliada d’Ortega, busca amb una «Taula de Diàleg» salvar al règim o donar una sortida pactada que eviti la continuïtat de la mobilització revolucionària. Alguna cosa semblant ja van intentar el Vaticà i personatges com el socialdemòcrata espanyol José Luis Rodríguez Zapatero a Veneçuela. Taules de «diàleg» que van contribuir a salvar a Maduro de la seva caiguda. Les mateixes Forces Armades s’han distanciat d’Ortega reclamant no entrar en la repressió i exigint diàleg. És simptomàtic que l’ex-comandant i ex-cap de l’exèrcit Humberto Ortega, germà de Da- niel i que fa anys que està retirat de la política, hagi alertat sobre el perill d’un «col·lapse». Es diu que Humberto «que ha criticat en diverses ocasions al Govern del seu germà, va enviar dies enrere una carta al Comando Sud dels Estats Units, al Departament d’Estat i als caps de Defensa de Centreamèrica, en la qual advertia el perill d’un «col·lapse» al país i la necessitat «que l’Exèrcit de Nicaragua segueixi ferm en el seu caràcter professional no partidista i patriòtic» (reproduït de Clarín, Argentina, 14/5).

Nicaragua Els i les estudiants i amplis sectors populars tenen una lògica desconfiança del resultat d’aquest diàleg. Molts han assenyalat la seva oposició, fins i tot als carrers, amb pancartes que diuen: «No hi ha diàleg sense justícia». Es tracta d’una maniobra per desmobilitzar i buscar un nou pacte amb Ortega o un recanvi per salvar-lo dels seus crims i seguir amb una Nicaragua al servei dels de dalt. El camí és seguir la mobilització revolucionària popular, rebutjant el diàleg trampós, fins a derrocar al règim patronal i repressiu d’Ortega i lluitar per aconseguir un govern dels de baix, de la classe treballadora, del camperolat i la joventut.

23/05/2018

Miguel Sorans

Integrant de la Brigada de combatents llatinoamericans Simón Bolívar que va combatre en 1979 contra la dictadura de Somoza. Dirigent d’Izquierda Socialista/FIT d’Argentina i de la UIT-CI.