Els mitjans de comunicació estan informant aquests dies de les converses entre els governs dels Estats Units i Turquia sobre l’establiment d’una franja de seguretat al Nord i Est de Síria al llarg de la frontera amb Turquia, que afecta directament a la regió de majoria kurda-siriana. L’excusa és impedir la incursió de la guerrilla de les Forces de Defensa Popular (HPG) del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan). Els punts que queden per definir en l’acord són: l’extensió exacta de la franja, qui la controlarà i quan es començarà a crear. De moment es crearà un centre d’operacions conjuntes turc-nord-americà a Turquia per coordinar i gestionar junts l’establiment d’aquesta zona.

L’objectiu real d’aquest corredor és atacar l’autonomia de què actualment gaudeix el territori kurd de Síria respecte al règim de Bashar al-Assad i impedir que condeixi l’exemple a Turquia, Iran i l’Iraq (estats que al costat de Turquia ocupen el territori del Kurdistan des de la I Guerra Mundial). Últimament hi ha hagut enfrontaments entre les milícies kurdo-iranianes i els Guardians de la Revolució i Turquia ha estat bombardejant els refugis del PKK a l’Iraq. Així amb aquesta intervenció, Erdogan pretén aïllar els kurds de Síria i de l’Iraq.

A més, Turquia vol convertir aquesta franja de seguretat «en un corredor humanitari per afavorir el retorn dels refugiats», tal com ha afirmat l’ambaixada nord-americana a Ankara. Això significa el desplaçament forçat per Turquia de part dels refugiats sirians, molts d’ells d’origen àrab i sunnita, que té al seu país i repoblar aquesta franja. Focalitzant els problemes amb el poble kurd, el que es fa realment és reforçar el règim sirià.

Aquesta franja actualment està habitada per població kurda i per altres minories com els armenis, yazidíes, siríacs i àrabs que van fugir de la persecució kemalista a Turquia durant els anys vint del segle XX i de la guerra civil siriana des de 2012. Està defensada per les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), la component principal de les quals són les Unitats de Defensa Popular (YPG), milícies del Partit de la Unió Democràtica (PYD) juntament amb milícies àrabs, yazidíes i cristianes. Les FDS han estat la base de la guerra contra Estat Islàmic que han tingut la cobertura aèria i l’ajuda en armament de la Coalició Internacio- nal dirigida pels Estats Units amb la col·laboració de França i Alemanya, entre altres potències.

Aquestes milícies han estat utilitzades com a «carn de canó» sofrint unes 5.000 baixes en aquesta guerra i ara el govern nord-americà es presta al fet que siguin expulsades de la franja de «seguretat» que exigeix Turquia i a retirar-los l’armament pesat que els va proporcionar durant la guerra contra Estat Islàmic. No obstant això, malgrat l’amenaça que suposa aquesta franja, la direcció política kurda estaria disposada a acceptar-la si no estigués controlada per Turquia, sinó per tropes de l’ONU, europees o dels Estats Units. Però no només hi ha perill de gue- rra al Kurdistan sirià, sinó que continuen oberts altres fronts de combat. Al mateix Nord i Est de Síria es lliuren combats entre les milícies del FDS i Estat Islàmic perquè, encara que Daesh ha estat derrotada militarment en el camp de batalla, continua actuant amb accions de guerrilla i de sabotatges amb l’ajuda indirecta de Turquia. A Idlib, l’exèrcit de Bashar al-Assad continua bombardejant i destruint la ciutat on resisteix un sector de l’oposició jihadista, però les víctimes són sobretot la població civil. El poble sirià i les minories del país no han recuperat la pau i segueixen sotmesos per la sagnant dictadura siriana.

S’ha arribat a aquesta perillosa situació donat que la revolució siriana de 2011 no va triomfar malgrat la seva amplitud i l’heroisme i l’esforç mostrat pel seu poble en les manifestacions de 2011 i en la guerra civil que va desencadenar Bashar al-Assad. La lluita del poble sirià no només es va enfrontar al règim sinó també als seus aliats directes o indirectes:

• En primer lloc, el mateix règim sirià a l’inici de la revolució va alliberar presos islamistes que, amb l’ajuda de les monarquies del Golf i del mateix govern sirià, van dividir l’oposició i la van afeblir. Es van crear milícies islamistes que inicialment estaven integrades en l’Exèrcit Lliure Sirià (ELS), a les quals també va donar el seu suport Turquia.

• En segon lloc, a nivell interna- cional, el suport de l’esquerra -com Esquerra Unida- a la dictadura siriana pel seu «caràcter antiimperialista» i la «neutralitat» d’altres corrents d’esquerra van abandonar al poble sirià davant la repressió del règim. Amb prou feines hi ha hagut manifestacions de solidaritat internacional amb la revolució siriana.

• En tercer lloc, el suport armamentista i aeri de Rússia va evitar l’enfonsament del règim de Bashar al-Assad i, amb l’excusa de lluitar contra les milícies jihadistes, va atacar i va destruir les posicions de l’oposició laica causant innombrables víctimes entre la població.

• Finalment, no es pot oblidar la «neutralitat» exhibida pel PYD/YPG davant la guerra civil. No només va reforçar al règim sinó que va afeblir els sectors laics de l’oposició. Hi ha molts indicis que permeten sospitar que la direcció kurda i el règim sirià van arribar a algun tipus d’acord perquè Bashar al-Assad pogués retirar tropes del Kurdistan sirià per portar-les a altres fronts militars com Alep i Homs. Si el PYD/YPG s’hagués unit a la lluita contra al Assad possiblement la guerra hagués donat un gir i s’hagués derrotat el dictador.

En definitiva, el poble sirià va haver d’enfrontar-se també a una coalició internacional de les potències imperialistes i regionals, a l’esquerra mundial i també a la direcció del PYD. Ara és el poble kurd el qual es veurà obligat a defensar-se de la coalició internacional que pretén impedir la consecució d’un Kurdistan independent i unit, que és l’aspiració secular dels kurds.

Aquesta situació a Síria es produeix quan a tot Orient Mitjà continua la intervenció imperialista a l’Estret d’Ormuz, i Israel continua la seva repressió a Palestina demolint habitatges, seguint la seva política de neteja ètnica i la progressiva annexió de territoris palestins mitjançant la proliferació de colònies dels ultraortodoxos jueus.

Avui, davant les noves amenaces d’Erdogan i el suport de les potències imperialistes a la inacceptable possible ocupació de la pretesa «franja de la pau», els militants de Lluita Internacionalist (UIT-QI) volem mostrar la nostra solidaritat amb el poble kurd i fem una crida als demòcrates i militants d’esquerra a secundar i organitzar iniciatives per manifestar el nostre rebuig a les amenaces de Turquia, a la creació de la franja de seguretat i a la política de neteja ètnica que prepara Erdogan al Nord i Est de Síria.

Fem una crida també a concen- trar-nos davant els consolats i ambaixades de Turquia (i també d’Estats Units com a responsable de la situació) si es produeix una intervenció directa armada i a enviar, des de tots els col·lectius socials, culturals, sindicals i polítics missatges de suport a les representacions diplomàtiques kurdes. No hem d’oblidar, tampoc, que l’Estat espanyol està venent armament a Erdogan i que tenen efectius militars estacionats al país.

Les nostres crítiques a la direcció política kurda no impedeixen que estiguem al costat del poble kurd davant les agressions que està sofrint i en la seva lluita per un Kurdistan independent i unit. Així com estem al costat del poble sirià en la seva resistència al règim i als jihadistes i contra la repressió de tota índole que està patint.

19 d’agost de 2019
Cristina Mas i Andreu Pagès
Lluita Internacionalista