El títol de la Vaga general a Euskadi convocada per la Carta dels Drets Socials d’Euskal Herria pel 30 de gener i el contingut social de la seva plataforma indiquen que és un vaga política, tal i com reconeixen els propis convocants.

La Carta Social neix entre 2013-2014 davant de la necessitat de donar resposta al poder econòmic financer i la patronal, que estan provocant una escalada de pèrdua de drets econòmics, socials i democràtics. Ha aglutinat sindicats, més de 170 moviments socials, prop de 126 regions, ciutats i pobles, després d’un any de debats, assumint donar als governs neoliberals una resposta col·lectiva a l’erosió dels drets socials i polítics i impulsar una alternativa, un canvi social i polític.

Reconeixen que el govern d’Euskal Herria és part culpable d’aquesta situació donat que realitza la mateixa política de retallades en el marc de la seva actuació a EH i, per tant, són responsables per les seves decisions o pel seu sotmetiment, convertint-se en mà executora dels plans econòmics.

Amb la Carta el moviment social basc es proposa portar un camí més enllà del caràcter defensiu que havien caracteritzat les lluites obreres i socials des de la Reforma Monàrquica, per plantejar-se la necessitat d’un canvi social, fent arribar les reivindicacions al marc polític del Govern d’Euskadi i exigint que apliquin les mesures o prenguin les competències quan el Govern central s’hi negui.

Les lluites obreres i socials s’incrementen, donant impuls al moment de la VG:

· La lluita obrera al metall de Bilbao, que ha costat més d’un any de vagues intermitents per trencar la resistència patronal, ha estat una de les mobilitzacions més importants.

· Els pensionistes bascos també han estat determinants amb una mobilització exemplar, abnegada i sostinguda, setmana rere setmana, durant dos anys, amb una plataforma que és la més potent de l’Estat espanyol, amb grans mobilitzacions com la del 16N o la del 12D al Parlament Basc. Simultàniament s’han reclamat accions conjuntes amb els treballadors i la resta dels moviments socials.

· També la lluita per tornar a la referència del SMI en la RGI (Renda Garantida), separada pel PNV el 2012 i amb una reducció del 7% (amb el temps arribà a representar una pèrdua de fins el 25% en les percepcions familiars respecte el 2008). Aquesta ha estat la clau de les reivindicacions, donat que al PNV s’ha sumat al PSOE en els PGB per l’any 2020 i Elkarrekin-Podemos, que amb la bandera de pujar un 4% la RGI mantenen una diferència a la baixa de 100 milions ( cal recordar que Podemos va donar suport a la ILP referenciant RGI amb SMI).

· Les lluites feministes, amb dues vagues generals, la vaga de més de 160 dies de les treballadores de residències de Guipuscoà, la reclamació d’ una llar digna, amb les lluites contra els desnonaments, la lluita dels estudiants...han estat els detonants que propiciaren i donaren empenta a la convocatòria de la VG.

La constància del Moviment Pensionista Basc demanant mobilitzacions conjuntes en el marc de la Carta Social ha tingut èxit. Malauradament, pensionistes d’EH i la COESPE no hi donen suport, defensant motius d’ingerència política i d’interessos nacionalistes.

Els Pressupostos Generals Bascos estan sobre la taula a Madrid, en el marc dels acords per investir el PSOE −que va ser, junt amb el PP, l’impulsor de les grans reformes laborals i de pensions i de l’ article 135 de la constitució amb la Llei d’Estabilitat pressupostària i financera, que restringeix la despesa social a favor de reduir el deute.

Tot en aquesta VG és important. A més del contingut polític, presenta un marc diferent:

· En primer lloc destaca l’absència de CCOO y UGT −minoritàries a Euskadi− i el fet que, tot i que la convocatòria està ‘formalment’ realitzada pels sindicats, en realitat la proposta surt de la Carta pels Drets Socials.

· La Classe Treballadora pren la iniciativa, el protagonisme i actua com agent catalitzador dels moviments socials. Sense ella la Vaga no seria possible. Des de la dictadura no hi ha referència a una proposta així en què la classe treballadora es posi davant de tot un moviment social assumint totes les reivindicacions. I assumeixen també la lluita per les pensions, que des de la Vaga General de 1985 −que obligà a González a posar per llei la re-valorització amb l’IPC −, les lluites sindicals no havien tingut una referència per les pensions.

· Trenca el marc del Pacto de Toledo i les Taules Socials de CCOO-UGT, la Patronal i el Govern, que han servit per desmobilitzar a treballadors i pensionistes, facilitar l’entrada de les reformes de pensiones i les concessions salarials. Es va veure amb la firma d’un salari mínim el 2018 condemnat a no aplicar-se per la quantitat de condicions imposades per tal que la pujada del salari no fos efectiva. Si no s’hagués legislat per decret llei el SMI, estaria por sota dels 900€; un pacte que no portà cap profit a treballadors i treballadores però si la foto del PP i la CEOE amb els dirigents sindicals.

· Planteja la reivindicació en el marc de l’Estat espanyol però no oblida que el govern basc és còmplice des de Madrid i des d’Euskadi de les retallades. Per això exigeix un Marc Propi de Relacions Laborals i de Protecció Social que reuneixi totes les reivindicacions de la HG concentrant-les en el marc territorial d’Euskadi i Navarra, emplaçant els Governs i la Patronal basca i Navarra a que donin resposta a les seves reivindicacions.

· El Moviment Pensionista Basc ha tingut clar la necessitat de reclamar a Euskadi el que neguen des de Madrid sota la complicitat dels partits espanyols i el PNV. L’any 2016 van presentar al Parlament basc la demanda de pensió mínima de 1080• i una agència basca de Seguretat Social per tal de fer efectiva l’ exigència de:

‘ O l’aconsegueixes allà o ho pagues aquí’. Aquest plantejament generà que el PNV proposés el pagament de l’IPC el 2018 i 2019 a canvi del suport als pressupostos neoliberals del PP.

· Aquest eix de doble reivindicació −Estat/sobirania territorial− és també present a altres moviments socials a Euskadi (com la PAH) i a altres autonomies, i amb tota seguretat s’estendrà contra el doble joc de les b u r g e s i e s autonòmiques i nacionals de refugiar-se a Madrid per portar les seves polítiques neoliberals i antisocials.

Una VG al País Basc en el marc dels pressupostos generals de PNV, PSOE i Elkarrekin-Podemos, denunciat pels sindicats bascos.
ELA resumeix així:

· En xifres totals, el pressupost del Govern Basc és de 11.774 milions d’ euros, 306,7 milions menys que la previsió de tancament de 2019. Es redueix un 2,54% respecte a 2019.

· El pes del Govern Basc en l’economia s’ha reduït enormement en els darrers anys.

· El pes de la despesa pública destinada a Sanitat i Educació continua caient. Estem a la cua europea en el repartiment de la riquesa que es destina a aquestes matèries. Per equiparar-nos a la mitjana europea s’hauria d’incrementar el pressupost de 2020 quasi un 50% en Salut i un 23% en Educació.

· Aplicació d’ importants retallades en la RGI, així com una escassíssima dotació de les polítiques d’ habitatge.

És més que presumible que al conjunt de l’Estat s’imposi la mateixa situació, en un moment en què al gener, el Pla d’Estabilitat Financera es comença a aplicar en tot el seu àmbit i rigor per garantir la baixada del deute fins un 60% del PIB i, en aquesta dècada de transitorietat, només s’ha complert una baixada del 7%. Pel nou govern de l’Estat serà prioritat complir amb l’article 135 de la Constitució i els compromisos de Sánchez, que es va presentar a Brussel·les per rebre les instruccions respecte al Pla d’Estabilitat. UP exerceix d’ «avanzadilla progressista» del govern del PSOE per garantir les seves carteres ministerials.

La Vaga d’ Euskadi s’oposa a aquesta situació i impulsa treballadors, pensionistes, feministes, PAH, autònoms, transportistes, estudiants… a plantejar una lluita pels Drets Socials.

A la resta de l’Estat hem de preparar una Vaga General, començant amb el suport incondicional als treballadors i treballadores i ciutadans d’Euskadi en lluita per les seves conquestes, seguint l’ exemple de crear Cartes de DS a tots els territoris, exigint als governs territorials que les assumeixin si l’Estat no ho fa. És necessari llençar lluites territorials per avançar, unir forces i participació, anant cap a una Vaga General a tot l’ Estat, amb plantejaments ben assumits.

VISCA LA LLUITA DE LA CARTA SOCIAL DEL PAÍS BASC
SUPORT A LA VAGA GENERAL DEL 30 DE GENER

Paco Gómez de la Calle
membre de la Marea Pensionista
Font de la Guatlla-Magòria

Posició de COESPE davant la vaga general basca

Després d’un intens debat en el si del moviment de pensionistes bascos i navarresos, i basant-se en els principis reflectits a la Carta de Drets Socials d’Euskal Herria, que recullen bona part de les reivindicacions històriques del moviment pensionista, juntament amb altres de caràcter social, els sindicats més representatius d’EH han convocat aquesta vaga general.

La convocatòria ha provocat una divisió dins del moviment de pensionistes d’EH i el posicionament de la COESPE, que en diferents comunicats planteja una posició contrària a aquesta vaga general, entre d’altres motius perquè no és d’àmbit estatal i no recull el sentit estricte de les reivindicacions del moviment (esfera nacional), així com la suposada utilització del moviment pensionista per part de partits polítics bascos.

El manifest que fa la convocatòria recull el 90% dels punts de les reivindicacions històriques dels pensionistes. Se’m fa difícil d’entendre, doncs, el posicionament de la COESPE (que diu que respecta el posicionament dels/de les companys/es d’EH), en contra d’una acció del tot necessària, i sota unes excuses que no puc acceptar.

Està clar que punts de la proposta de la vaga general són extrapolables al resta de l’Estat espanyol, i que hi hauria motius per secundar-la a tot l’Estat. Potser topem amb sentiments antinacionalistes (o nacionalistes espanyols), o amb els sindicats majoritaris, o amb por a influir negativament en pactes de govern....

La COESPE no pot convocar vagues, però hagués sigut lògic una crida als sindicats alternatius de tot l’Estat a secundar la vaga.

El moviment de pensionistes no pot quedar-se només amb les concentracions dels dilluns i un parell de mobilitzacions estatals importants cada any.

La vaga general de França es va iniciar al desembre i no s’ atura.

M’atreveixo a fer una crida a que, si més no des de la Marea Pensionista de Catalunya, des de la seva autonomia, es posin en contacte amb el sindicalisme alternatiu per convocar aquesta vaga, també a Catalunya. No oblidem que també continuem lluitant contra la Llei aragonès.
I si no fos possible arribar a aquest acord seguir el camí de la Plataforma 3 d’octubre, convocant sindicats, organitzacions i moviments socials, a actes de suport i solidaritat amb la vaga general del 30 de gener a Euskal Herria.

Estic convençut que la Marea Pensionista de Catalunya i la COESPE són l’eina útil que tenim els i les pensionistes, i que les reivindicacions del món del treball són també reivindicacions nostres, perquè està clar que som classe treballadora i l’Estat, els governs i el sistema no remen al nostre favor.

Carlos Rodríguez
Pensionista