En Mostafà, la Sílvia i en Miquel havien estat jutjades per coaccions en absència, ja que van desobeir la citació i no van comparèixer al judici. S’enfrontaven a una multa i a un ordre d’allunyament del regidor de Vox a Salt Sergio Concepción.

Després de més d’un any d’un procés absurd que va començar amb una querella per delictes d’odi, associació il·lícita, desordres públics, injúries i coaccions presentada per Concepción, aleshores regidor de Plataforma per Catalunya, les activistes, a proposta de la fiscalia, van ser jutjades per un delicte lleu de coaccions. La denúncia venia motivada per la concentració de protesta per la parada del partit feixista al Passeig de Salt el dia de Sant Jordi de 2017, per una contramanifestació davant de l’Ajuntament de Salt i pels continguts antifeixistes de les xarxes socials de l’Espai Antiracista.

El dia del judici, les militants de l’Espai van anunciar a les portes dels jutjats de Girona, enmig d’una multitudinària concentració, que no acataven la (in)justícia espanyola i que la desobeirien no compareixent al judici. Malgrat això, la mateixa fiscalia va acabar retirant els càrrecs al final de la vista oral i només l’acusació exercida per l’advocat nazi i negacionista de l’holocaust José María Ruiz Puerta va mantenir els càrrecs. Ara la sentència les ha absolt.

Davant l’absolució de les nostres companyes, l’Espai Antiracista de Salt i Girona vol manifestar:

1) Que és una victòria de la lluita antifeixista i de la llibertat d’expressió i manifestació. En realitat és una obvietat, però en aquests dies acaba essent notícia que fins i tot la (in)justícia espanyola hagi de reconèixer que NO, que manifestar-se contra el feixisme NO és cap delicte. Aquest final feliç, però, no esborra la vergonya que l’aparell judicial i la fiscalia es pleguessin durant més d’un any a la voluntat dels feixistes de PxC/ VOX, primer acceptant la querella per delictes d’odi i després acusant i portant a judici les tres companyes.

2) Que aquesta és també una victòria de la mobilització popular. Des del moment que vam conèixer i fer pública la querella ens va desbordar la solidaritat dels centenars de col·lectius i persones que van adherir-se a la campanya «Totes som Espai Antiracista» i que va culminar amb la concentració de centenars de persones als jutjats de Girona el dia del judici. Mil gràcies a totes per ser-hi, la mobilització ens torna el que el poder ens vol prendre: la repressió no pot res quan hi responem juntes i determinades.

3) Ens reafirmem en el nostre compromís de seguir lluitant sense treva contra totes les formes de feixisme i de racisme per tots els mitjans i us animem a totes a seguir fent-ho: al carrer, a les institucions i dins dels nostres caps: ni un espai pel feixisme!

4) Denunciem la responsabilitat dels ajuntaments de Salt i Girona, que malgrat les mocions aprovades pels seus plens, continuen cedint els espais que són de totes i per a totes, com en el Sant Jordi a Salt, a aquells que criden a l’exclusió i l’odi. Nosaltres patim la repressió perquè hem de fer des dels carrers allò que ells tenen el deure de fer i no fan des de les institucions.

5) Hem de denunciar, així mateix, la connivència sistemàtica entre forces i cossos de seguretat de l’Estat i Mossos d’Esquadra de la Generalitat i els feixistes. No només ens reprimeixen amb tota la violència per defensar-los sinó que abans d’ahir, altre cop, als carrers de Barcelona, com a Girona en la vaga general d’octubre, vam veure com la policia i els nazis violents actuaven junts per atacar les mobilitzacions ciutadanes. A totes les persones ferides per uns i altres i a totes les represaliades per lluitar contra el feixisme, tot el nostre reconeixement i tota la nostra força.

6) Tampoc avui que celebrem una victòria davant la repressió, com vam fer el dia del judici, no podem deixar de recordar totes i cadascuna de les preses polítiques, exiliades i encausades, ni deixar de denunciar el biaix racista que ha tingut la repressió a les mobilitzacions post-sentència. Per a totes, i molt especialment per a l’Ayoub i l’Achraf, empresonats, tancats al CIE i deportats i per en Mouhcine, l’Ibrahim i en Charaf, empresonats encara avui, per vergonya de totes, a Puig de les Basses, per pur racisme policial i judicial, el nostre compromís de lluita fins a tenir-los lliures a casa i fins a eradicar el racisme institucional.

Sense cap por, amb tota la raó i tota la força, ni un pas enrere contra el racisme i el feixisme.

NO PASSARAN!

Espai Antiracista
Salt-Girona

-------------o--------------

Torneu-nos a l’Enoc!!

Enoc Misael Pérez Chinchilla, un nen hondureny de 12 anys, resident des de fa dos a Badalona. Va viatjar el 18 de novembre a la casa dels seus avis, a la ciutat de Tula (en el carib hondureny), per passar les vacances de Nadal i Any Nou.

El dia 2 de desembre van entrar a la residència un grup de delinqüents que es van dur l’avi, un oncle, la cuidadora i el propi Enoc. Prop de l’habitatge van aparèixer els cossos de l’avi i l’oncle i dos dies després el de la cuidadora en una muntanya propera a la ciutat.

El dissabte 11 de gener es va realitzar una concentració a la Plaça de Catalunya per reclamar al govern d’Hondures que s’impliqui en la recerca i el rescat de l’Enoc. L’acte va ser convocat per familiars i col·lectius hondurenys, així com l’Associació de Pares i Mares de l’Escola Rafael Alberti de Badalona (centre on cursa primer d’ESO l’Enoc).

La directora de l’escola ha demanat la implicació de la Generalitat i de la diplomàcia espanyola en el cas. Karina, mare de l’Enoc, que es va comunicar amb les persones concentrades, va denunciar l’abandó de la recerca per part de les autoritats i va sol·licitar ajuda per posar en marxa una campanya de pressió en els mitjans i xarxes socials, així com amb mobilitzacions, per forçar al govern d’Hondures a continuar buscant-lo.

Txema Morillo