Després d’uns quants dies de màxima tensió en l’enfrontament entre el govern d’Evo Morales i els prefectes i la burguesia d’extrema dreta dels departaments de la Media Luna, ha començat una negociació oficial entre el govern i els prefectes per arribar a un acord. Aquest acord, tutelat per Brasil a través de la UNASUR, la UE, l’ONU i l’Església catòlica, suposa, en els fets, trair les expectatives i esperances que l’arribada de Evo Morales al govern va animar en els milions de treballadors/es i camperols/es bolivians que l’hi van dur.

El conflicte amb la Media Luna

Els departaments de la Media Luna (Pando, Santa Cruz, Beni i Tarija) tenen tot just un terç de la població del país, però gran part de les riqueses naturals (petroli, gas, ferro, producció de soja i carn), amb gairebé el 60% del PIB de Bolívia i més de dos terços de les seves exportacions. A Santa Cruz, els impostos de la qual suposen el 38% del total, hi ha les seus de la gran majoria de les empreses nacionals i multinacionals. D’altra banda la propietat de la terra està molt concentrada: uns 100 clans familiars en posseeixen la major part, uns 25 milions d’hectàrees segons un informe del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament.

La mediació del govern i la seva creixent intervenció, especialment sobre l’Impost Directe als Hidrocarburs (IDH) per finançar pensions i jubilacions, així com les promeses de nacionalitzar els recursos bolivians i expropiar els latifundis, expressades des de desembre passat en la nova Constitució que Evo volia aprovar en referèndum, constitueixen l’obstacle que la burgesia d’extrema dreta de la zona vol vèncer per tenir les mans lliures en aquests territoris i obtenir marges més grans en la negociació amb l’imperialisme, els països de la regió amb interessos a la zona –com el Brasil- i les empreses multinacionals.

Per això, des de fa anys, la burgesia de la Media Luna està desenvolupant un pla polític que intenta imposar el seu poder en la zona, en forma d’un Estat propi amb el seu parlament i policia, que, amb la cobertura d’una “autonomia” inventada, serveixi als seus fins davant del govern d’Evo Morales. La cara democràtica del pla són les victòries electorals als referèndums sobre l’autonomia departamental; i l’altra és la creixent acció directa dels grups armats d’extrema dreta, com la Unión Juvenil Cruceña (UJC), contra les organitzacions que s’hi oposen, els moviments camperols i els dirigents sindicals. En els darrers mesos hi hagut desenes d’assassinats comesos per aquestes forces feixistes, els grups armats que sembren el terror entre els pobladors pobres i ataquen els dirigents camperols i sindicals, amb el suport i protecció dels prefectes de la Media Luna.

Ascens colpista i (falsa) sortida negociada

Després del referèndum revocatori de l’agost passat, en el qual Evo Morales va obtenir prop del 70% de suport, l’ofensiva de la burgesia i l’extrema dreta es va intensificar, combinant-la amb ocupacions d’instal•lacions petrolieres i del gas, peatges, oficines de recaptació del govern, talls de carreteres i assalts a emissores de ràdio i televisió no controlades pels prefectes i la burgesia d’extrema dreta. El govern va expulsar l’ambaixador nordamericà, que presumiblement finança les activitats de l’extrema dreta a través de l’Agència Nordamericana de Cooperació (Usaid) i que manté estretes relacions amb membres de l’oligarquia de la Media Luna, com Branko Marinkovic –directiu de la poderosa Transporte de Hidrocarburos (amb 6.000 km de gasoductes i oleoductes que arriben al Brasil, l’Argentina i Xile, i de la qual Exxon i Shell tenen el 50%) a més de latifundista propietari de 26.000 hectàrees.

El moviment camperol, el principal suport del MAS d’Evo Morales, va començar a reaccionar contra les accions colpistes, i la situació va arribar a la màxima tensió la primera meitat de setembre, quan va haver-hi gairebé un centenar de camperols assassinats i desapareguts a Pando i grans marxes camperoles a diverses ciutats.

El president del Brasil, Lula da Silva, la burgesia del qual té importants interessos a la zona –amb Petrobras i el 33% de la producció de soja-, va forçar el govern d’Evo Morales, a través de la Unión de Naciones Sudamericanas (UNASUR), a buscar una sortida negociada a la situació, establint un fòrum en el qual participen la UE, l’ONU i l’Església catòlica.

En les primeres converses s’ha acordat que la burgesia de la Media Luna es compromet a posar fi als bloquejos, a la devolució dels edificis estatals ocupats i a acceptar que es detingui i processi el prefecte de Pando, Leopoldo Fernández (a la presó per ordre del govern per “violació de l’estat de setge”, i no pas per les desenes d’assassinats dels quals és responsable). El govern nacional accepta, per la seva banda, endarrerir el referèndum per aprovar el projecte de Constitució elaborat per l’Assemblea Constituent el desembre i a discutir- ne el contingut a la mesa de negociacions; a més de restituir als prefectes la part corresponent de l’Impost d’Hidrocarburs i a “aprofundir les autonomies”.

El resultat de les negociacions mostra que a qui beneficia no és als milions de treballadors/es i camperols/es que van dur Evo Morales al govern, sinó al sector de l’oligarquia de la Media Luna que manté el xantatge sobre tota la societat boliviana pel seu poder econòmic, els seus èxits electorals locals i l’acció de les seves bandes feixistes. Aquests sectors se sentiran cada vegada més forts i més impunes, i les seves accions seran cada vegada més audaces i irrevocables si no se’ls atura. El govern es mostra feble, i això els enforteix.

Les tasques pendents i “l’agenda d’octubre”

Molt diferent va ser la política del govern quan, poc abans del referèndum revocatori de l’agost, els miners de Huanuni van fer vaga per un sistema públic de pensions, contra els fons privats i per la reducció de l’edat de jubilació, que va ser durament reprimida i que va acabar amb 2 morts entre els miners.

Aquestes dues vares de mesurar mostren la poca confiança que poden tenir els treballadors/es i camperols/es bolivians en un govern que se sotmet a les pressions de l’oligarquia i l’extrema dreta i que reprimeix les peticions dels treballadors/es, i retarda permanentment l’acompliment de les seves aspiracions –concretades en l’anomenada ‘agenda d’octubre’, que consisteix en la nacionalització real dels recursos naturals no renovables que encara segueixen en mans de les multinacionals, expropiar els immensos latifundis a l’Orient i les valls, distribuir terres entre els camperols/es i indígenes pobres, i millorar les condicions de treball i de vida dels i les treballadores.

Aturar la contrarrevolució i avançar en les conquestes obreres i camperoles

Molts dirigents d’organitzacions camperoles de la base del MAS i de la COB estan plantejant clarament la qüestió: calen armes per parar els feixistes i el seu atac a la democràcia. Una victòria de l’oligarquia i l’extrema dreta, preparada ja pels acords obtinguts en la negociació, només pot tenir conseqüències irreparables per als camperols/es i treballadors/es.

Davant de la debilitat del govern per defensar-se a si mateix, cal que s’organitzi un Front Únic de la COB i de les organitzacions camperoles i populars per defensar la democràcia, frenant els grups feixistes. Cal que el govern jutgi i castigui els responsables dels atemptats i crims feixistes.

Però només aplicant l’agenda d’octubre, que el govern no vol complir i que reclamen cada vegada més organitzacions obreres i camperoles, expropiant els latifundis i lliurant les terres als camperols, nacionalitzant els hidrocarburs, la mineria i la indústria alimentària, i millorant els salaris i condicions de vida i feina posaran la immensa majoria de la població decididament contra l’oligarquia sediciosa. Només avançant en aquest programa es garantirà la defensa de la democràcia contra l’intent feixista que, si no, continuarà guanyant força i arrossegant sectors descontents de la població contra el procés revolucionari que ha començat a Bolívia.