A finals del passat mes de gener, ens vam manifestar en solidaritat amb la Vaga general del 30 de gener a Euskal Herria en defensa de la millora de les condicions de vida de la classe treballadora i dels i les pensionistes.

Ara volem compartir una reflexió sobre els problemes del moviment pensionista. La sortida de la crisi de 2008 s’ha fet sobre l’esquena de la classe treballadora (treballadors/es en actiu, atur i pensionistes). A més, s’han degradat els serveis socials, educatius i sanitaris a través de la política d’ajustos que té com a objectiu pagar abans el deute públic que els serveis a la població mentre fomenta l’externalització o la privatització dels serveis públics. Al mateix temps, s’ha fomentat l’entrada dels fons voltor en el negoci immobiliari que han encarit els lloguers i limitat el temps de contracte. Les condicions de vida han empitjorat per al conjunt de la classe treballadora.

Les pensions no han quedat al marge de les polítiques d’ajust. Els governs de Rodríguez Zapatero i de Rajoy van impulsar reformes del sistema públic de pensions que han afectat tant els pensionistes actuals (com l’augment del 0,25% de les pensions) com als futurs pensionistes (endarrerint l’edat de jubilació i augmentant les condicions per a cobrar el 100% de la pensió). A més, aquests governs han augmentat la bretxa de gènere que perjudica greument les pensionistes. També han impulsat els plans de pensions privades de les entitats financeres i regularment han afirmat la necessitat de més reformes per a «evitar» la fallida de la Seguretat Social.

Per impedir les protestes, l’estat no ha dubtat a aprovar lleis repressives com la Llei mordassa i aplicar tota la maquinària repressiva judicial i policial per a reprimir la lluita pels drets socials i nacionals en qualsevol lloc de l’Estat espanyol on hi hagi hagut protestes. En cap moment, els sindicats majoritaris han cridat a mobilitzar-se contra aquestes reformes. Malgrat les seves habituals «crítiques» a les decisions del govern, no han fet cap pas per organitzar la lluita per defensar el sistema de pensions. Al contrari, participen en el Pacte de Toledo que és el marc de negociació de la patronal, els sindicats majoritaris, els partits polítics i els governs per a reformar el sistema públic de pensions i avançar cap a la privatització. A més, participen en la gestió dels fons de pensions dels treballadors públics i promocionen els seus propis plans privats.

Davant aquesta realitat, la Marea Pensionista i la COESPE van néixer per a defensar als i les pensionistes de les conseqüències d’aquestes reformes posant l’èmfasi en la millora de les pensions i condicions de vida dels pensionistes; la lluita contra la bretxa de gènere, la defensa dels drets laborals dels treballadors en actiu i l’oposició al Pacte de Toledo. Des del principi, es va aixecar la consigna «Governi qui governi, les pensions es defensen» com a manera d’expressar la independència respecte dels governs i dels partits polítics. A més, la COESPE ha fet gala d’un funcionament democràtic que ha permès agrupar pensionistes amb diferents plantejaments polítics i que s’hagi estès en nombrosos territoris de l’estat espanyol.

El moviment pensionista sempre ha plantejat la relació que hi ha entre el manteniment del sistema públic de pensions i la millora de les condicions laborals de la classe treballadora. Per això reclama la derogació de les reformes laborals de Rodríguez Zapatero i de Rajoy que han precaritzat l’ocupació i han significat una greu reculada dels salaris.

No obstant això, aquests posicionaments s’han vist afectats en els últims mesos. En primer lloc, davant el govern de PSOE-Unides Podemos. Des de la COESPE s’han emès comunicats contradictoris sobre la formació del «govern progressista»: uns saludant l’acord de govern o concedint 100 dies de cortesia i uns altres recordant les nostres reivindicacions. En alguns moments, semblava que el lema «Governi qui governi, les pensions es defensen» quedava en paper mullat.

A més, la postura de la COESPE en contra de la Vaga general d’Euskal Herria del 30 de gener ha estat d’extrema gravetat . Era la primera vegada, des de 1985, que sindicats cridaven a la vaga per a defensar de les pensions, la COESPE va perdre l’oportunitat de donar suport a una lluita conjunta de treballadors i pensionistes. La COESPE va oblidar que els i les pensionistes formem part de la classe treballadora i que la plataforma PENSIÓ–SALARI–VIDA DIGNA reivindica, com nosaltres, tant la millora de les pensions com la dels salaris.

A aquests problemes, cal afegir l’aplicació de les normes de funcionament intern i la proposta de modificació que s’ha de debatre en la IV Assemblea. Existeix el perill que s’acabi creant una estructura més jeràrquica i burocratitzada.

Aquests problemes mostren la necessitat de tornar a posar en el centre de la COESPE la independència de tots els governs, la plataforma reivindicativa i el funcionament democràtic per a tornar als nostres orígens d’independència de governs i partits.

Ara estem veient com el Govern posa en marxa una altra vegada el Pacte de Toledo, amb la clara intenció de trencar les mobilitzacions pensionistes eludint les nostres reivindicacions i continuant la reforma de les pensions, que van començar l’any 1995, amb les retallades i la privatització en benefici del sistema financer.

Recordem que el Pacte de Toledo ha servit al bipartidisme perquè les pensions no siguin element de confrontació electoral ni, tampoc, en els Pressupostos Generals de l’Estat davant la imposició de retallades socials per a pagar el deute. Entrar en el Pacte de Toledo significa assumir el seu esperit i les seves reformes.

El Pacte de Toledo NO ENS REPRESENTA. Hem de continuar pel camí d’exigir veu pròpia davant del Govern i del Congrés, buscar una resposta immediata a la pobresa generada per les reformes i poder passar a equilibrar i enfortir el Sistema Públic de Pensions sense interferències d’interessos financers i patronals.

Per aquests motius, defensem que la COESPE en la seva IV Assemblea aprovi un pla de lluita per la defensa de les seves reivindicacions, que inclogui una crida als sindicats perquè convoquin una vaga general, que torni a donar sentit a la nostra vella però actual consigna.

Governi qui governi, les pensions es defensen!
No al Pacte de Toledo!

Barcelona, 20 de febrer de 2020

Pensionistes per la Vaga General