El passat 30 de gener va ser una jornada de vaga general a Euskal Herria. Una vaga general convocada per la Carta dels Drets Socials d’Euskal Herria, secundada per diversos moviments socials i per la majoria sindical. Els motius de la vaga: Pensions, Treball i Vida dignes, indiquen que, tal com diu el Moviment Pensionista (moviment pioner de la vaga), cal seguir treballant i lluitant al carrer. I és que, l’oasi basc ja no existeix. Les crisis cícliques del Capitalisme Patriarcal també afecten la classe treballadora d’Euskal Herria.

Per això, el lema de el Moviment Pensionista «No és crisi, és capitalisme» ha traspassat la frontera més anticapitalista, per passar a formar part de la unitat popular. Tot i que l’aristocràcia obrera gaudeix d’unes pensions dignes, resultat de la lluita, aquest no és el cas de les dones pensionistes i menys encara de les treballadores de la llar i cuidadores, que segueixen sense contracte i en condicions laborals i salarials precaritzades. D’altra banda, la joventut no té la possibilitat de gaudir d’una vida digna.

Tot i que el seguiment de la vaga ha estat significatiu en la indústria i serveis públics, els piquets de la patronal han fet la seva feina.

Serveis mínims que són màxims per a les treballadores del sector públic en serveis no essencials, per exemple. La precarietat laboral i l’opressió empresarial existents, impedeixen aplicar mecanismes de lluita eficaços i, d’aquesta manera, fer molt més efectiva aquesta jornada de vaga.

La patronal, els diferents governs de Hego Euskal Herria i els moviments sindicals del règim de l’78 han fet bé la seva feina i han fet pinya contra la Vaga General i el sindicalisme majoritari (que no per això significa que compleixin amb la seva comesa) d’Euskal Herria.

La Taula de Diàleg Social, de la que ha marxat la majoria sindical d’Euskal Herria, recull com a elements mínims un SMI de 1.200 euros, pensions mínimes de 1.080 euros, treballs no precaritzats, millora de la RG, habitatge públic de lloguer social i una jornada laboral de 35 hores.

El Lehendakari, Iñigo Urkullu, ha respost a el Moviment Pensionista que no està en disposició de complementar les pensions mínimes fins als 1.080 euros. La presidenta, María Chivite, no ha admès cap compromís concret, més enllà de bones paraules.

Dit això, cal que la gent que no resideix a Euskal Herria sàpiga també el següent. Diversos col·lectius, organitzacions, moviments socials i ciutadanes de carrer, hem optat per adherirnos a aquesta jornada de Vaga General, però al marge dels moviments oficialistes que la van convocar. Encara coincidint en les reivindicacions que es reclamen, creiem que es pot i que s’ha d’anar més enllà. Més enllà en el fons de les reivindicacions i també en les formes de exigir-les.

Hi ha partits, com EH Bildu, que han secundat i animat a participar en la Vaga, just una setmana després d’haver signat un acord pressupostari amb el Govern de Nafarroa. Un acord que no contempla cap de les reivindicacions de la Vaga. Una cosa incoherent entre moltes d’altres.

La mateixa incoherència que va suposar el fet que «sindicalistes» adherits a la Vaga oficialista, es posin una armilla blava per fer un cordó per separar i assenyalar a les persones que es manifestaven al marge de les sigles oficials. Fins i tot arribant a col·locar-se, a manera d’escut humà, per «protegir» un dels símbols del Capitalisme Patriarcal, com és El Corte Inglés d’Iruñea. «Protegir El Corte Inglés de les manifestants».

La lluita continua. El Moviment Pensionista, davant la falta de compromisos, prepara una nova mobilització per al 10 d’abril i exigeix, entre altres, una Llei de Dependència pròpia. El Moviment Feminista prepara una vaga per al 8 de març. Les morts per accidents laborals (12 en el que portem d’any), les vagues contra els tancaments d’empreses, indiquen que la conflictivitat va a més i que la resposta de la classe treballadora és més necessària que mai. Coordinar les lluites, programar mobilitzacions al carrer, organitzar debats estratègics sobre el contingut de la «Klase Batasuna» i la solidaritat coordinada amb les lluites d’altres pobles oprimits, ha de ser imperatiu.

El suport de moviments com PLATAFORMA 3 D’OCTUBRE són tot un exemple de solidaritat entre pobles. Gràcies a totes les que conformeu la plataforma, pel suport i per la crida per sortir al carrer.

La lluita és l’únic camí!
Borroka da bide bakarra!
Visca els Països Catalans Lliures Socialistes i Feministes!!!
Gora Euskal Herria Askatuta!!!

Iruñea, Euskal Herria a 09/02/2020

Ixa Garnika (Pensionista)
Josep Marín (Asalariat català a Nafarroa)

Mobilitzacions en solidaritat amb la vaga general d’Euskal Herria

Com a moltes altres ciutats de l’Estat espanyol, a Barcelona es van produir mobilitzacions en solidaritat amb la vaga general. Encara que, la posició de la COESPE (Coordinadora Estatal per la defensa del Sistema Públic de Pensions) no donant suport a la vaga, dificultava una resposta massiva del conjunt de pensionistes.

A Barcelona, el suport va sorgir de la Plataforma 3-O, que en el seu moment va servir per convocar la vaga general a Catalunya l’octubre de 2017. En aquesta plataforma hi participen sindicats, partits, CDR’s, moviments contra la repressió, sindicats estudiantils, alguna marea pensionista... En la seva declaració, es posava de relleu que el suport a la vaga general d’Euskal Herria era un pas qualitatiu en la preparació de mobilitzacions generalitzades i de vagues.

Es denunciava, a més, la repressió de l’Estat i es defensaven les principals reivindicacions dels moviments socials, especialment les del moviment pensionista. Els sindicats presents a la Plataforma (CGT, IAC, COS, co.bas, CSC i CNT) van arribar a un acord entre ells per convocar el 30 de gener però sense establir cap compromís de lluita i vaga. De fet, deixaven de banda la Plataforma 3-O.

A la manifestació del matí a Barcelona, amb uns centenars de persones, van estar presents pensionistes d’algunes Marees –com la de Badalona– amb la seva pancarta i un altre grup ho feia amb la de Pensionistes per la vaga general .

La vaga general basca ha intentat ser silenciada pel la por de que el virus de la vaga i la lluita per unes pensions dignes s’estengui. Els exemples de França i, més recentment, de Grècia, són presents. La vaga basca ha representat un salt important en la lluita i cal aprofundir aquesta orientació arreu: cap a la classe obrera i amb una exigència a les organitzacions sindicals.

A Catalunya cal exigir que es mantingui la unitat dels sis sindicats alternatius en el marc de la Plataforma 3-O i que treballem plegats i plegades per impulsar la mobilització unida de treballadors/es i pensionistes, amb l’objectiu de la vaga general. Aquest és el camí.