Articles d'actualitat de la UIT-QI
Articles d'actualitat sobre Ucraïna
8M: IMPRESSIONANT DEMOSTRACIÓ DE FORÇA DEL MOVIMENT FEMINISTA
Esteu aqui : Portada » Temes » Internacional
Argentina
Declaració del FIT Unitat davant la crisi del coronavirus
Frente de Izquierda, 23 de març de 2020
1- El govern nacional, amb el suport dels 24 governadors, ha proclamat la quarantena en tot el país a partir del divendres 20 de març fins a 31 del mateix mes. Alberto Fernández i el ministre Ginés González García van passar de minimitzar la pandèmia a prendre aquesta mesura extrema. La quarantena s’ha anunciat sense detallar dins de quin pla estratègic d’enfrontament al coronavirus s’inscriu, mentre s’estan realitzant una quantitat mínima de test per a comprovar els qui estan infectats. Previ a aquesta mesura es va anar desenvolupant una paràlisi de la producció en els sectors no essencials que es va anar imposant com un reclam elemental per a frenar la pandèmia en desenvolupament. Encara es desenvolupen aquests reclams, com ho fan els treballadors de Techint, els miners de Santa Cruz, els treballadors dels shopping, etcètera.
La veritat és que estem en presència d’un sistema de salut pública degradat per les polítiques de retallada pressupostària i precarització dels seus treballadors que han portat endavant els diferents governs, tots ells pagadors serials d’un deute usurer i fraudulent, inclòs l’actual, sense que es prenguin mesures per al sector, ja que no va haver-hi cap anunci sobre aquest tema. Per això diem, en primer lloc, que a la crisi econòmica i financera deslligada pel coronavirus l’han de pagar els capitalistes, els grans empresaris, les multinacionals i els bancs, no els treballadors i el poble. I que va arribar l’hora de deixar de pagar un deute fraudulent per a destinar els recursos nacionals a combatre la pandèmia i establir un pla productiu que parteixi de la base dels interessos dels treballadors i el poble.
2- Compartim amb milions de treballadors i altres sectors populars l’enorme preocupació davant les tremendes conseqüències de la crisi que es continuen descarregant sobre la seva esquena. Per què no s’inverteixen tots els fons necessaris per als hospitals i el seu personal deixant de pagar ja el deute extern? Per què no es destinen els recursos necessaris per al sistema de salut i es privilegia als especuladors i patronals? Per què no hi ha disponibles els test necessaris per a conèixer l’estat de situació i actuar en conseqüència? Per què no es prohibeixen els acomiadaments i suspensions? Per què no va haver-hi mesures de fons per a garantir el manteniment per als que viuen de «changas» i els sectors més vulnerables? Per què hauran de pagar la llum, el gas i els lloguers els sectors més afectats? Per què el govern no obliga a les empreses a que es facin càrrec de garantir el salari als «monotributistas» i treballadors en negre, o per què no destina subsidis als «cuentapropistas»?
Davant aquesta situació desesperant el govern d’Alberto Fernández continua governant amb el Pressupost 2019 de Macri, ja que ha deixat condicionada a la negociació del deute l’elaboració d’una nova llei de pressupost. No hi ha cap informació de quantitat de llits de teràpia intensiva i la seva ampliació, de nous hospitals per a malalts no greus en confinament, d’adquisició de respiradors, de quan estaran en funcionament, dels 35 laboratoris que funcionaran dependents del Malbrán i altres essencials del pla sanitari. Denunciem que no s’han reforçat les partides dels plans socials, ja estem vivint suspensions amb baixa o sense paga de salari i acomiadaments i al gener va haver-hi 42.000 noves pèrdues de llocs de treball.
La quarantena va ser anunciada també amb una limitació al dret de reunió i disposa el desplegament generalitzat de les forces repressives, afectant el dret de reclamar dels treballadors i treballadores en defensa de les seves condicions de vida, font de treball i de mesures de protecció en els quals treballen en els anomenats “serveis essencials”. I dels sectors populars pels seus recursos elementals, particularment dels qui es troben en situació de carrer i viuen en condicions d’amuntegament, és a dir, entre el 5% i el 10% de la població dels diferents nuclis urbans. Desenes de fàbriques i llocs de treball reclamen el compliment de la quarantena enfront de la negligència de les patronals.
3- La pandèmia de coronavirus ha estat un factor desencadenant de la crisi capitalista mundial. Això està generant una depressió que segons la OIT implicarà almenys 25 milions de nous aturats. El món ja no serà com abans. Però l’imperialisme i l’FMI, com sempre, recomanen rescats milionaris per als grans empresaris i multinacionals, promovent que la crisi capitalista es segueixi descarregant sobre els pobles del món. La pandèmia ha posat en evidència les conseqüències criminals de les retallades dels sistemes de salut. En els últims deu anys es van retallar 37.000 milions d’euros als hospitals a Itàlia. A Gran Bretanya i Itàlia el nombre de llits disponibles va baixar un 30%. Als Estats Units, un terç de la població no té accés a cap cobertura de salut. I al nostre país durant els quatre anys de Macri el pressupost nacional en Salut va caure un 25% en termes reals i en Província de Buenos Aires, del 2003 a la data, entre el peronisme i Junts Pel Canvi, el van rebaixar a poc més d’un 5% del pressupost provincial.
El mateix ocorre en totes les províncies. Per això va haver-hi i hi ha reclams i protestes del personal de l’equip de salut en diferents hospitals i centres com el Malbrán per la falta de recursos, elements de seguretat i règim de llicències. El reconeixement a aquesta labor professional es va viure amb l’aplaudiment en moments que Alberto Fernández anunciava la mesura, el mateix que s’ha fet a Itàlia, Madrid i altres capitals, reconeixement que ha de ser ple satisfent les reivindicacions plantejades. El reforç d’emergència al pressupost de salut anunciat pel govern ha estat increïblement baix: només $ 1700 milions, menys de mig dia mitjà del que s’han pagat per deute extern des que va assumir el nou govern. Kicilloff ha pagat 250 milions de dòlars d’un venciment, el govern nacional va disposar més de 40.000 milions de pesos per a pagar interessos el mes passat i en la pròpia Llei d’Emergència votada a fi de 2019 es van destinar 4.500 milions de dòlars per a tal fi. Al que cal agregar que mentre el govern els va retallar als jubilats, li va perdonar retencions a les petrolieres, mineres i li va treure l’impost a la riquesa als bancs. Aquestes són les prioritats del govern.
4- Els governs estan aprofitant la situació per a muntar mesures repressives, amb declaracions d’estats d’excepció i emergència que els permeten treure al carrer a les forces de seguretat i forces armades per a contenir qualsevol tipus de protesta i disciplinar la vida social. Es concentra tot el poder en els executius i s’arriba a tancar en els fets el funcionament del Congrés i les legislatures, com ve ocorrent al nostre país per ordre de Fernández i els governadors, els supòsits “republicans”. El govern crida a “quedar-se a casa” però segueix sense solucionar el desastre en el qual està el sistema públic de salut i no pren les mesures estructurals per a combatre la crisi. Lluny de denunciar encara que sigui en part els mals del poble treballador, la CGT i les CTA segueixen en el suport al govern i les patronals, quan haurien d’abandonar la seva complicitat i fer-se eco de les demandes i denúncies de les i els treballadors perquè la crisi no la pagui el poble treballador.
5- El Front d’Esquerra i dels Treballadors Unitat aixeca un programa anticapitalista i socialista de resposta integral enfront de la pandèmia i davant aquesta crisi que és tant sanitària com econòmica, social i política, plantegem:
-Tots els recursos necessaris per als hospitals públics, llits, aparatologia i augment de salaris als professionals i treballadores i treballadors de la salut, no per al deute extern i l’FMI.
Unificació i centralització del sistema de salut a nivell nacional, que reuneixi la totalitat dels recursos del sistema públic, privat, d’obres socials i de la Universitat, sota control dels treballadors i professionals. Implementació de comitès d’emergència (o crisi) central i locals, amb participació dels treballadors i treballadores. Implementació de tests i proves en tot el país.
Triplicació del pressupost de salut a nivell nacional, de les províncies i els municipis i el Malbrán per a la compra immediata de subministraments, tests de prova, inputs i aparatologia, la presa de personal especialitzat i la construcció d’hospitals de campanya. Atenció dels reclams dels treballadors de salut, els més exposats davant la pandèmia (llicències, condicions laborals, bioseguretat).
Prohibició d’acomiadaments i suspensions en tot el país. Repartiment de les hores de treball disponibles entre tots els treballadors. Solució ja a la població sota l’economia informal Implementació d’una assegurança al desocupat i al «monotributista» de $30.000. Exempció de pagaments de serveis mentre duri l’emergència Elevació a aquesta suma del salari i jubilació mínims i els plans socials. Mobilitat automàtica mitjançant clàusula gallet.
Duplicació de la targeta alimentària sense restriccions. Compliment de l’augment promès de l’assistència alimentària als menjadors. Programa especial per a la població en situació de carrer i d’amuntegament. Ocupació temporària dels immobles buits durant l’emergència mentre es realitza un pla de construcció d’habitatges populars ni bé ho permetin les condicions sanitàries.
No al negoci especulatiu amb l’alcohol en gel, aliments i medicaments específics. Declaració d’utilitat pública d’aquests, subjectes a expropiació per a garantir la seva distribució gratuïta.
Fixació de preus màxims sobre la base del cost real de producció, amb control popular. Que els retrotreguin al valor de principi d’any, es castigui als «remarcadores» i confisquin els productes i aliments per a posar-los a la disposició de milions que ho necessiten.
No al pagament del deute extern, perquè els recursos del país s’utilitzin per a atendre l’emergència. Nacionalització de la banca, el comerç exterior, els hidrocarburs i els recursos estratègics sota control obrer. En l’emergència implementar un impost especial als grans empresaris, bancs, oligarques i multinacionals per a fer front a la crisi. Posada en acció d’un pla econòmic al servei dels treballadors i el poble.
Formació en tots els llocs de treball de comitès d’higiene i salubritat, amb poder d’implementar cessaments de tasques en totes aquelles activitats no essencials o que no comptin amb les mesures de seguretat necessàries. Reorganització general de la producció en funció de les necessitats de l’emergència sanitària, sota control obrer.
Plens drets d’organització i reunió per a la classe treballadora. No a la limitació a la realització d’assemblees i reunions. Que es realitzin lliurement prenent tots les cauteles sanitàries necessàries. Defensa estricta de les llibertats democràtiques.
21 de març de 2020
PTS
Partit Obrer
Esquerra Socialista
MST
