L’escriptor xilè Luis Sepúlveda va morir a l’Estat espanyol dijous 16 d’abril, per coronavirus, segons va confirmar la seva família. Sepúlveda, qui havia estat diagnosticat amb la infecció a la fi de febrer, estava internat a l’Hospital Universitari Central de Asturias. L’escriptor de 70 anys va començar a mostrar els símptomes el passat 25 de febrer, després de tornar d’un festival literari celebrat a Porto, una ciutat del nord de Portugal. Des de feia diversos anys vivia amb la seva família a Astúries.

Lamentem molt aquesta notícia. Sepúlveda va ser un important escriptor però també va ser un militant de causes justes. Entre elles la lluita revolucionària per acabar amb la dictadura de Somoza a Nicaragua. Vam tenir l’honor que Sepúlveda participés a la revolució nicaragüenca al costat de la Brigada Simón Bolívar, que va impulsar el nostre corrent socialista. Va ser una brigada de combatents llatinoamericans que es va gestar des de Bogotà, sota la iniciativa del dirigent argentí Nahuel Moreno, exiliat aleshores, i del PST (Partit Socialista dels Treballadors) de Colòmbia, que encapçalava una campanya internacional sistemàtica de suport a la lluita contra la dictadura de Somoza i de solidaritat amb l’FSLN perquè triomfés i encapçalés un govern propi, sense burgesos.

Ex militant comunista, Sepúlveda s’havia vist obligat a abandonar el seu Xile natal el 1977, després de ser perseguit pel règim dictatorial d’Augusto Pinochet. Sepúlveda es va donar a conèixer internacionalment el 1988 amb la publicació de "Un vell que llegia novel·les d’amor”. A aquesta reeixida novel·la van seguir unes altres com "Món de la fi del món", "Nom de torero", "Patagònia Express", "Història d’una gavina i del gat que la va ensenyar a volar", " La rosa d’Atacama" o "Fi de segle".

Va rebre premis com el de poesia Gabriela Mistral (1976), el Rómulo Gallegos (1978), el premi de narrativa "Superflainao" (1993), o el Premi Ovidio concedit el 1998 a Itàlia per "L’última frontera".

Justament a la novel·la “Nom de Torero” un dels protagonistes és un exiliat xilè, Juan Belmonte, que seria el que té nom de torero. En la trama de ficció Belmonte conta que va participar a la Brigada Simón Bolívar i que va ser reprimit pel govern sandinista. En aquesta trama es barregen personatges de la sinistra Stassi, policia de l’antiga Alemanya Oriental, amb la policia de Pinochet i la caiguda del Mur de Berlín.

En una revista espanyola, Sepúlveda recordava a la brigada el dia del triomf de la revolució: “El juliol de 1979, exactament el 19 de juliol d’aquest any al capvespre, em trobava assegut a l’escalinata que condueix a la catedral de Managua. Els sandinistes havien derrotat el dictador Anastasio Somoza i jo era aquí entre els supervivents de l’última Brigada Internacional, la Simón Bolívar, i compartia entre vint o més una “petaquita” de rom nica i uns cigars atroços que feien els indis misquitos. Hi havia alegria, però no pas eufòria, perquè totes les guerres avancen i duren més del que un pensava. La majoria dels combatents eren molt joves, celebraven l’esperança i el que farien del seu país enmig de la més neta i pura utopia. Eren aliens a la guerra freda o als plans que ja es teixien a Washington. En aquests moments un només pensa en els seus morts i a estones li resulta injust haver sobreviscut” (N° 16. octubre de 2007. Revista electrònica de València).

Miguel Sorans

Integrant de la Coordinadora de la Brigada Simón Bolívar i actual dirigent d’Izquierda Socialista, de l’Argentina, i de la UIT-QI