Dilluns passat començaven a aplicar a Madrid les mesures de confinament selectiu per barris imposades pel govern de Díaz Ayuso de el Partit Popular. Un confinament de classe, que aïlla i castiga els barris obrers i populars de la ciutat, quan la realitat objectiva de la pandèmia és d’alt risc de forma generalitzada. Dies enrere, la mateixa Ayuso havia fet declaracions racistes, acusant «l’estil de vida dels immigrants» de ser responsables de l’augment de la corba. Són discursos i polítiques que amaguen les veritables responsabilitats de la situació de la pandèmia i culpabilitzen als qui, fruit de les seves polítiques de retallades, privatització i rescat a la patronal, més la pateixen.

La reacció popular no es va fer esperar. Hi va haver concentracions a Vallecas, Carabanchel, Arganzuela, Getafe, Fuenlabrada, Usera, Villaverde, entre d’altres districtes. En totes elles es denunciava el pla de confinament del govern i s’exigia una veritable resposta a la situació de la pandèmia: menys privatització, menys retallades, i més inversió en els serveis públics: sanitat, residències, transport. Es desemmascarava així la hipocresia d’un govern que mentre pretén restringir de forma extrema les llibertats de moviment -tancant fins i tot parcs i jardins- però obligant a anar a treballar, ni ha posat els rastrejadors compromesos, ni reforçat l’atenció primària, ni adjudicat les places pendents al Metro de Madrid, únic mecanisme per augmentar la freqüència i així disminuir el risc de transmissió que en hores punta, i línies com la 1, arriba a amuntegaments criminals.

Els barris surten al carrer a exigir «més sanitat i menys policia», a recordar que si la pandèmia s’acarnissa allà no és perquè la gent no compleixi amb les mesures de protecció: és perquè els habitatges són molt petits, perquè els seus veïns no poden teletreballar i perquè han de desplaçar-se amuntegats al metro, perquè durant anys no s’ha invertit en els districtes, i perquè en els seus ambulatoris falten metges. I ara a sobre els tanquen i els multen per sortir al parc. Surten a recordar que el govern d’Ayuso va passar de fase sense complir els mínims requisits i ara vol culpar de la seva mala gestió a la població treballadora.

La resposta de el govern Díaz Ayuso a les protestes va ser immediata. Va haver-hi fortes càrregues policials i detinguts La policia nacional a càrrec del govern «més progressista de la història» és l’altra pota d’aquest pla classista i racista del Partit Popular i Ciutadans a Madrid. Una resposta totalment oposada a la vista a les concentracions reaccionàries en barris com Salamanca, en què no s’ha vist una sola càrrega. Salvador Illa ara crida al PP a «reveure» les mesures adoptades però, de fet, s’espera un major desplegament de les seves forces repressives, inclòs l’exèrcit durant els propers dies. És en algun sentit la continuïtat de la política de PSOE-UP que van instrumentalitzar durant mesos l’estat d’alarma per militaritzar la resposta a la pandèmia amb un resultat de més de 1,2 milions de multes i sobretot pretenent així rentar la cara a un règim en crisi.

Als carrers s’escolta «Ayuso dimissió», que expressa el rebuig obrer i popular a un govern obertament pro-patronal que amb les seves polítiques menysprea la vida de la gent treballadora. Compartim enèrgicament aquest crit, de la mateixa manera que advertim que un simple canvi per un govern de PSOE, no donarà cap resposta de fons. De fet, el govern de l’Estat continua destinant diners públics a rescatar la patronal mitjançant els ERTOs -amb el suport de CCOO i UGTmentre molts d’aquests ja es converteixen en EROs. Podemos demana investigar la repressió i les càrregues policials, però manté tant sí com les seves butaques en aquest govern.

Des de Lluita Internacionalista expressem el nostre suport i solidaritat amb les mobilitzacions obreres i populars de Madrid. Rebutgem la repressió i ens sumem al crit de llibertat de totes les detingudes. Mobilitzacions massives com la d’ahir a Vallecas són un exemple per als i les treballadors de Madrid i del conjunt de l’Estat. Cal una resposta unitària i coordinada als carrers. Contra la militarització i la repressió però també per una sanitat i serveis 100% públics i universals, per la prohibició real dels acomiadaments, la derogació de les reformes laborals i de la llei d’estrangeria. Perquè la crisi no la paguem els i les treballadores!

27/09/2020