Entrevistem a Xavier Garcia Pueyo, membre de l’Assemblea de treballadors de Bergé Logística.

LI.- Vosaltres sou part d’una empresa subcontractada per Saint Gobain. Des de quan? Quants treballadors formeu part d’aquesta subcontracta?

Xavier García.- Som 43 treballadors (5 eren d’ETT i ja estan despatxats). Venim desenvolupant la nostra activitat des de la dècada dels 90 amb vàries empreses. La primera va ser Suagiten que va durar des de l’inici fins el 2011. Ens va subrogar OM Manutenció que va durar uns 6 mesos i va entrar en concurs de creditors (el conseller delegat, Jaume Albareda, va sortir als papers de Panamà). A finals del 2011, i en un concurs bastant obscur, va guanyar CTC i fins el 2015 quan, Bergé logística, va subrogar la part de la plantilla que treballàvem a Sekurit.

LI.- Com us ha afectat el conflicte a Saint Gobain?
XG.- Negativament. Després de formar part de manera activa del seu conflicte, ara som danys col•laterals, acomiadats de mala manera, per poder recol·locar als treballadors que vàrem defensar.

LI.- Quina posició han adoptat els sindicats respecte al conflicte?
XG.- Quan parlem de Sindicats en concepte d’organització hem de dir que ens sentim molt recolzats per CGT i Intersindical. Ens estan aportant tota l’ajuda necessària, al igual que la CUP. Quan parlem en concepte de seccions sindicals, com són CGT, UGT i CCOO de Saint Gobain, no tenim cap tipus de recolzament.

LI.- Treballadors de subcontractes ¿treballadors de primera o invisibles?
XG.- Les subcontractes som invisibles completament. Nosaltres ho vam ser molts anys amb condicions i salaris molt precaris. Després de 9 anys lluitant per millorar les condicions de treball i aconseguir un salari digne, vam deixar de ser invisibles per a ser molestos.
Les subcontractes es van crear per precaritzar a la classe treballadora i per enriquir a 2 empresaris. Quan ens organitzem i lluitem som molestos.

LI.- Les relacions laborals haurien d’estar regulades pels poders públics o pels “mercats”? És a dir, el model productiu i social hauria d’estar dirigit pels poders públics i els treballadors o pels “mercats”?

XG.- És una bona pregunta amb la qual podríem fer un llarg debat, però per resumir tindríem dues respostes:
A. L’ideal seria que la classe obrera es fes amb el control dels mitjans de producció i organitzar-nos en empreses col•lectivitzades per autoabastir de treball i riquesa a la classe treballadora. I d’aquesta manera posar la vida per davant de l’economia.
B. Mentre ens organitzem per l’anterior (...) les cooperatives de treballadors recolzades per la Generalitat o el poder públic que toqui, haurien d’anar guanyant força. Estem vivint moment durs, a on els empresaris amb el beneplàcit de les institucions, fan pagar als treballadors i treballadores els seus riscos empresarials; moments en que el patró tira les claus de l’empresa i desapareix deixant als treballadors completament desemparats; moments en que grans esclavistes moderns i oligarques de les energies demanen milions d’euros d’ajudes a Europa i se’ls hi donen. I, alhora, a la nostra classe se’ns castiga amb ERTOs, EROs, desnonaments, més precarietat i amb Consellers amenaçant amb enviar a la BRIMO per aturar una lluita obrera legítima, en favor del mercat.

LI.- Quina perspectiva veieu en un horitzó proper?
XG.- Tornar a la dècada dels 60, al temps del "vente pa Alemania Pepe". La perspectiva d’un Penedès desert de llocs de feina (almenys no híper-precària, a on els treballadors i treballadores han de perdre la dignitat en favor de la producció i la competitivitat), havent de deixar aquestes comarques on hi tenim la vida i havent de migrar per a guanyar-nos el pa (mentre no el conquerim) com feien els nostres avis.

Josep A. Barberà