La votació d’ahir va expressar un trencament radical i massiu amb el passat. En aquest sentit, va ser una continuació directa de la gran mobilització iniciada el 18 d’octubre contra les pujades, la misèria, el règim corrupte i el govern de Piñera.

És un triomf del conjunt del poble que va sortir al carrer i va suportar assassinats, mutilacions, presó, en suma, la repressió violenta d’un govern sostingut pels polítics i el Parlament.

La votació del “Apruebo”, amb el 78% del total, ha deixat clar el massiu rebuig a la Constitució de Pinochet. La mateixa Constitució a la qual s’aferra Piñera i la dreta per mantenir-se en el poder (...) van resultar derrotats amb un escanyolit 20% de suport (...).

Les celebracions a la nit, van estar totalment tenyides de crits i pancartes contra Piñera. Milions van votar contra el govern, i ho van fer saber als carrers. Lluny del discurs d’unitat que van donar a la Moneda, Piñera va haver de canviar el seu local de votació a un col·legi en un barri ric del país, va votar molt d’hora i amb escorta policial, situació que no va deixar indiferent a ningú. "Canvis per evitar protestes" van haver de reconèixer a la Moneda. La contundència del triomf va deixar, a més, ferits de mort als vells partits polítics que durant 30 anys han defensat els privilegis dels grans grups econòmics (...).

De nou, les celebracions a la nit van expressar aquesta realitat innegable. La Concertación va celebrar-ho amagada en un local partidari, el PC i el Front Ampli es van haver de conformar (...). Cap sector de l’oposició va poder fer un acte públic reivindicant el triomf! Cap va poder aparèixer a Plaça Dignitat!

La Constitució va quedar ferida de mort després del rebuig massiu del poble i els treballadors en el plebiscit, però encara no ha mort.

I si Piñera, el règim i els seus partits han estat derrotats, què ha guanyat el poble?

No ens hem d’enganyar, si bé s’ha aconseguit una votació històrica contra la constitució de Pinochet i el govern, s’ha fet en el marc d’un procés imposat pel corrupte “Acuerdo por la Paz”. Per això aquest triomf expressa, també, un procés contradictori.

Ens estan guiant al parany de les maniobres i les mentides de la llei 21.200, que regula la convenció constitucional. La que li dóna 2/3 de quòrum a la dreta i l’ex Concertación per defensar el llegat de Pinochet, que impedeix canviar acords amb les multinacionals, que evita que la convenció sigui lliure i sobirana. Sobretot, posarà la convenció en mans dels partits dels 30 anys, deixant fora a les i els independents.

Per això, hem de seguir denunciant aquest parany, però intervenint amb tot a la Convenció sense deixar els carrers, i sense deixar d’exigir la sortida de Piñera ara. Hem d’impedir que es surtin amb la seva i que utilitzin aquest triomf popular contra la voluntat del poble amb una versió 2.0 de la corrupta política dels acords.

Tot i que serà difícil, hem d’intervenir amb candidats sorgits dels sindicats, organitzacions feministes, de les assemblees territorials i de les mobilitzacions. Hem de seguir utilitzant l’instrument poderós de la mobilització ja que va ser aquest qui veritablement va possibilitar aquest triomf.

Piñera ha de marxar ara.

Les i els presos de la lluita han de sortir de les presons i els seus processos o condemnes han de ser anul·lades.
Que es posi fi al toc de queda i a la intervenció dels militars en tasques repressives.
Dissolució ja de Carrabiners i creació d’una nova força policial triada de baix a dalt amb un sol escalafó i sota control dels veïns i els treballadors.
El poble no s’ha de desmobilitzar ara, sota pena de perdre-ho tot.

Els treballadors, sectors de barri i populars, els nostres pobles originaris, les dones i la dissidència han de construir una nova direcció política de la classe treballadora i el poble, anticapitalista, democràtica i de lluita, escombrant els buròcrates i dirigents que impedeixen la seva lluita. Hem de lluitar per un govern de la classe treballadora i el poble, que serà l’única garantia de que podrem resoldre les demandes més sentides. I per defensar aquesta proposta i portar-la a tots els racons del nostre país, hem de construir junts un nou referent polític per seguir lluitant.

Per això, et convidem a unir-te al MST. Participa dels nostres tallers i xerrades, legalitzem candidats de lluita i garantim el veritable triomf obrer i popular: El socialisme organitzat democràticament pel poble i els treballadors.

MST, secció xilena de la UIT-QI
2020.10.27