A finals del passat mes d’octubre, el Pacte de Toledo va presentar un nou Informe amb les seves recomanacions sobre el sistema de pensions amb el qual es pretén avançar en la seva reforma mentre fa la impressió que dóna resposta a les exigències i preocupacions del moviment pensionista.

Les mobilitzacions del moviment pensionista

El moviment pensionista ha dut a terme massives mobilitzacions, però sobretot, han estat les concentracions setmanals que es realitzen habitualment els dilluns des de fa més de tres anys, les que han mostrat el seu esperit de lluita. “Els Dilluns al Sol” es realitzen en desenes i desenes de ciutats i pobles arreu de l’Estat Espanyol per reclamar millors pensions, defensar el sistema públic de pensions i manifestar el seu rebuig al Pacte de Toledo.

Aquestes mobilitzacions no han estat inútils. Han aconseguit revertir l’augment de només el 0,25% de les pensions en lloc de l’IPC, i suspendre l’aplicació del Factor de sostenibilitat i de la motxilla austríaca. Una altra lluita va ser la denúncia dels plans de pensions personals que, tots els anys en els mesos de novembre i desembre, publiciten les entitats financeres.

És en aquest moviment en qui pensaven els redactors de les recomanacions de la Comissió del Pacte de Toledo. Han trigat 10 anys a tornar a redactar-ne unes noves i només hi ha una explicació: tenien davant l’oposició del moviment pensionista.

Les recomanacions del Pacte de Toledo

Per a desactivar aquesta oposició, el govern del PSOE-UP ha volgut ressaltar diverses recomanacions que donarien resposta, al seu parer, a les principals reivindicacions:

1. L’auditoria independent dels comptes de la Seguretat Social

El Pacte de Toledo recomana realitzar ”un estudi que reflecteixi en quina mesura les cotitzacions van sumir durant anys el pes del finançament d’altres polítiques de l’Estat”. Sembla que han pres nota de la campanya de la COESPE exigint una auditoria independent.

El problema és que ens han enganyat durant anys. La Seguretat Social no té un dèficit de 17.000 M€ sinó un superàvit de 6.000 M€!. Segons Jordi Salvador, diputat d’ERC, en la seva intervenció en el Ple de la Comissió del Pacte de Toledo les despeses impròpies que la Seguretat Social assumia anualment era de 23.000 M€.

Això no és nou. En 2016, Fernández Toxo, secretari general de CCOO afirmava que el Fons de Reserva de la Seguretat Social hauria de tenir al voltant de 520.000 M€

2. L’augment anual de les pensions segons el cost de la vida

En l’actualitat, la primera mesura ha estat incorporar en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) l’increment del 0,9% de les pensions però els pensionistes volem que l’augment anual s’adeqüi a la cistella de la compra dels pensionistes i que es consolidi legalment. A més,El Pacte de Toledo s’oblida que els pensionistes volem, com a mínim, recuperar el poder adquisitiu perdut des del govern de Rajoy.

3. La disminució progressiva de l’import de les futures pensions

El Pacte de Toledo manté el mínim de 15 anys per a tenir dret a una pensió contributiva i 25 anys per a calcular-la, això sí, podent triar els millors de la vida laboral. Però continua mantenint la jubilació als 67 anys i recomana estímuls econòmics per a qui vulgui continuar la seva activitat laboral. Tot això, emmarcat en un mercat laboral precaritzat, amb ocupacions de baixa qualificació i llargs períodes d’atur que provocaran que les futures pensions siguin més baixes que les actuals.

4. La continuïtat de la bretxa de gènere

El Pacte de Toledo es preocupa de la bretxa de gènere en matèria de pensions però no proposa mesures concretes per a combatre-la. El que fa és remetre al fet que es solucioni primer la bretxa de gènere en el mercat de treball i en l’augment de la igualtat en la conciliació familiar. Tota la resta són bones paraules, excepte per a les treballadores de la llar a les quals no cita per a res. Unes treballadores que, encara que estiguin cotitzant (que no són la majoria) segueixen sense tenir dret a una pensió contributiva. Igual que no es fan passos per solucionar la bretxa de gènere, ni per al treball feminitzat de la llar o de les persones cuidadores, tampoc s’avança en el cas de les vídues.

5. Els plans privats de pensions

Els plans de pensions d’empresa, que són un dels pilars del sistema de pensions ideat pel FMI, Banc Mundial, OCDE i UE, són sistemes de capitalització i, teòricament, complementaris als públics, que estan basats en el sistema de repartiment. Ara bé, com es cita en un informe “ En general, es suggereix que el sistema de repartiment ha de jugar un paper més reduït que el que té actualment en la majoria de països de la UE” . És a dir, que la seva implantació va lligada a un progressiu afebliment de les pensions públiques.

6. El paper de la patronal en la gestió de la Seguretat Social

Les Mútues patronals ja participen dels fons públics de la Seguretat Social amb la gestió de les prestacions per accidents de treball i baixes mèdiques. Són jutge i part que pressionen als metges de capçalera per a avançar altes mèdiques. Ho saben molts treballadors que han patit aquests atropellaments. La presència de la patronal en la gestió de les baixes mèdiques suposa una privatització dels serveis públics de salut i de pensions que molt sovint passa desapercebut.

Conclusions

L’Informe del Pacte de Toledo no pretén respondre a les reivindicacions més sentides del moviment pensionista. No obstant això, el govern PSOE-UP ja ha obtingut el primer triomf: ERC i EH Bildu han decidit abstenir-se en la votació. Per al Govern és el primer pas en el camí de l’abstenció en l’admissió a tràmit dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2021 per a després abstenir-se en el moment de la seva aprovació final, objectiu fonamental d’aquesta legislatura. Però aquests partits també han presentat una bateria d’esmenes a les recomanacions que presumiblement generin una crisi de la ‘unitat’ que pretén el Govern. Els i les pensionistes hauran d’aprofitar el debat parlamentari i la seva preparació per plantejar, amb la mobilització, les seves plataformes.

Aquests pressupostos són molt importants per dos motius: primer perquè moltes de les recomanacions del Pacte de Toledo s’han d’incorporar a ells i es començaran a aplicar l’any vinent i segon perquè es basen econòmicament en les “ajudes” condicionades de la Unió Europea i, tant el PSOE com el PP, hauran de defensar els seus compromisos amb Brussel·les i les Reformes del 2011 i 2013. D’aquí que aquest Pacte de Toledo bàsicament ha estat una continuïtat de les reformes amb algun ajust.

El moviment pensionista i la COESPE tornaran a patir de nou pressions per acceptar les recomanacions i desmobilitzar davant les promeses del Pacte de Toledo. Però tenim una renovada Taula reivindicativa que abasta les necessitats de totes i tots pensionistes i que és solidària amb les lluites de la classe treballadora.

La nostra presència als carrers i places és més necessària que mai. Hem d’estar molt atents/es a les discussions dels Pressupostos del 2021 perquè aquí el govern PSOE-UP començarà a aplicar la reforma de les pensions.

GOVERNI QUI GOVERNI, LES PENSIONS ES DEFENSEN

10 de novembre de 2020

Carlos Rodríguez i Andreu Pagès

1 https://estaticos.elperiodico.com/resources/pdf/0/0/1603467745000.pdf
2 https://www.youtube.com/watch?v=Zrs1oBkmzh0&feature=youtu.be
3 http://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_8008_Anido_et_al.pdf