El periodista John Reed va morir avui fa un segle. Descansa en un petit túmul al Kremlin, a prop de Lenin i d’altres personalitats de la Unió Soviètica.

Va ser Vázquez Montalbán qui va dir: "Si l’anglès E. H. Carr ha estat el millor escriptor a molta distància de la revolució bolxevic, John Reed ha estat el seu millor periodista". Reed va ser un periodista, escriptor, poeta i activista nord-americà, la curta vida del qual (32 anys: de 1887 a 19 d’octubre de 1920) va estar marcada sobretot per dos esdeveniments que van transformar la història i en els quals ell va estar present: va cobrir la revolució mexicana el 1911, acompanyant a Pancho Vila (que l’anomenava "el chatito") en les seves incursions pel nord de Mèxic. El fruit de les seves cròniques va ser un dels seus millors llibres, “Mèxic insurgent” (...). La segona fita que va tenir a Reed com a testimoni va ser la revolució bolxevic, de 1917.

Quan esclata la revolució a la ciutat de Petrograd (després Leningrad i ara Sant Petersburg), el periodista s’incrusta en la vida quotidiana, entrevista als protagonistes d’aquell aixecament com ara a Trotski, que al costat de Lenin va dirigir la presa del Palau d’Hivern i conviu amb ells (...).

Una vegada que va tornar a Nova York (...) va escriure un dels llibres seminals de la revolució russa i de la història del periodisme: “Deu dies que van estremir el món”, que va aparèixer el 1919 (...) la primera edició del qual (...) va tenir dos prologuistes que revelen la significació que els líders bolxevics van donar al llibre: el propi Lenin i la seva dona Nadia Krupskaia (...) "John Reed està inseparablement unit a la Revolució Russa. Estimava la Rússia soviètica i se sentia a prop seu. Abatut pel tifus, el seu cos reposa al peu de la muralla vermella de Kremlin. (...) ".

En efecte, després d’escriure el seu llibre a Nova York i de patir els permanents processos d’escissió de l’esquerra americana, Reed va tornar a Moscou i va morir de tifus. Va ser reconegut com a heroi de la revolució i enterrat amb altres protagonistes de la història de l’URSS: Stalin, Krupskaia, Gagarin, Inessa Armand, Kalinin, Lunatxarski, Clara Zetkin, Alexandra Kollontai... al costat del mausoleu de Lenin.

En l’obra de Reed la presència de "l’univers Stalin" és molt escassa. Stalin no està al mateix nivell que els altres dirigents (sobretot, de Trotski) fins que mor Lenin en 1924. Només llavors, i manipulant la història, va tractar Stalin de convèncer del contrari. (...)

Trotski, en la seva Història de la revolució russa va destacar la seva "mirada ingènua". Tenia 30 anys.

18/10/2020.
Extractes de l’article de Joaquín Estefanía a El País
Publicat íntegrament a www.uit-ci.org