Donald Trump ha estat derrotat!

El dissabte 7 de novembre es va confirmar que el president ianqui Donald Trump va perdre les eleccions, encara que ell continua dient que hi va haver frau. Això, enmig de la pandèmia i en la crisi més greu del capitalisme mundial.

Des de la UIT-QI compartim l’alegria dels treballadors, el moviment antiracista, el moviment de dones, el moviment ambientalista i la majoria del poble dels Estats Units, així com d’altres països. S’ha derrotat el president i multimilionari dretà, imperialista, racista i misogin que va negar el coronavirus, va desmantellar el sistema de salut, va defensar a la policia assassina de George Floyd i va sotmetre als pobles del món amb els seus plans de saqueig a favor de les grans transnacionals i els banquers. Trump era el president del capitalisme imperialista que només oferia fam, desigualtat social i suposava una amenaça per al planeta amb la destrucció ambiental, arribant a l’extrem de negar el canvi climàtic produït per l’ús irracional de recursos que fan les transnacionals i els governs capitalistes.

Però celebrar la derrota de Trump no implica secundar o tenir cap expectativa en Joe Biden, que va guanyar en nom de l’altre partit patronal imperialista, el Partit Demòcrata. Biden va ser el vicepresident d’Obama, no només no va solucionar els problemes dels treballadors, els afrodescendents o el poble pobre, sinó que davant la crisi capitalista de 2008 va salvar bancs i multinacionals i va impulsar també els plans de fam en la resta del món. Per això la classe treballadora i els pobles del món no han de de tenir cap esperança en Biden, però sí en les i els treballadors, en el moviment antiracista i de dones en lluita dels Estats Units que van enfrontar Trump als carrers.

La derrota electoral de Trump és també una gran derrota política per a tota la ultradreta mundial, per als Salvini, Le Pen, Bolsonaro, els Orban d’Hongria, Vox a l’Estat espanyol, els neonazis d’Alemanya, o d’Aurora Daurada, de Grècia.

La derrota de Trump és l’expressió electoral de la rebel·lió antiracista pel crim de George Floyd i la crisi del Covid-19

Molt poques vegades un president dels Estats Units no ha estat reelegit. En els últims cent anys només quatre no ho van ser. Trump passarà a la història com el cinquè.

La participació electoral ha estat la més gran a la història en un país on el vot no és obligatori i on cal inscriure’s. A les lleis electorals de cada estat s’apliquen tota mena de maniobres per a suprimir votants. La participació va arribar al 66% dels inscrits, 155 milions. També va ser un récord el vot per correu, que va arribar a cent milions, malgrat tots els intents de Trump per dissuadir-lo i entorpir-lo.

Milions van anar a votar per a treure’s del damunt a Trump, pel seu racisme, la repressió policial i la seva negació del Covid-19. La derrota de Trump s’explica perquè abans va existir la rebel·lió antiracista que es va desfermar, a finals de maig, pel crim policial de George Floyd. Va ser una rebel·lió nacional, amb mobilitzacions de carrer convocades pel moviment Black Lives Matter (Les vides de les persones negres importen) en totes les grans ciutats i que va arribar a mobilitzar més de 20 milions de persones, més que les manifestacions contra la guerra de Vietnam. El govern es va dividir, no va poder treure les tropes als carrers. El cap del Pentàgon, Mark Esper i el cap de les forces armades no hi van estar d’acord. Trump va quedar llavors molt afeblit. Es va posar en evidència una crisi política. Ara Trump “ha acomiadat” Mark Esper a través del seu compte de Twitter.

La rebel·lió antiracista s’ha combinat amb la desastrosa gestió del coronavirus per Trump. El seu negacionisme ha portat al descontrol de la pandèmia i ha fet que els Estats Units siguin el primer país en nombre de contagiats (10 milions) i morts (240.000) per la Covid-19.

Una extrema polarització de la societat estatunidenca a favor i en contra de Trump

El resultat electoral ha expressat l’extrema polarització política i social que existeix al país i totes les contradiccions de la societat estatunidenca. Milions s’han bolcat a votar contra Trump donant-li el triomf a Biden. Però també ha sorprès els milions que han votat a Trump. Encara que Biden no aconsegueix un triomf contundent, com havien previst les enquestes, aconsegueix el rècord de 74 milions de vots per a la fórmula del Partit Demòcrata, nou milions més que els aconseguits per Hillary Clinton a les eleccions de 2016. Però Trump ha tingut també uns bons resultats i ha arribat a 70 milions, superant en vuit milions la seva elecció de 2016.

Biden ha capitalitzat el descontentament popular i social contra Trump. De fet, no va fer campanya posant èmfasi en el seu programa, sinó sobretot “per treure Trump del poder”. Va aconseguir una diferència de quatre milions en el vot popular per sobre de Trump. No obstant això, pel sistema de votació indirecte d’elecció, a Biden li ha costat arribar a superar els 270 electors (estaria aconseguint 294) que es necessiten al Col·legi Electoral. Un sistema antidemocràtic que dóna electors per cada estat, sense proporcionalitat. El que guanya s’emporta tots els electors. Per això en 2016 Trump va guanyar la presidència, encara que Hillary Clinton havia obtingut tres milions de vots més que el republicà. Bush també va guanyar en 2000 amb menys vots que el demòcrata Al Gore.

El resultat electoral va tirar per terra les maniobres de Trump per a no reconèixer-lo al·legant frau i recorrent a la Justícia i a la mobilització de la seva base per a bloquejar el recompte de vots. En tots dos sentits, els seus intents han fracassat.

Trump perd, però es consolida com a líder d’una extensa franja social ultraconservadora, reaccionària i racista

Molts, als Estats Units i arreu del món es pregunten com un personatge tan reaccionari i repudiable com Trump ha pogut aconseguir 70 milions de vots i guanyar l’elecció en estats importants, amb gran part de població llatina i negra, com Texas i Florida.

El vot a Trump posa de manifest l’extrema polarització social que existeix als Estats Units, que no té punt de comparació amb altres països. Trump es recolza en milions de persones de la tradicional base social de racistes, neofeixistes, grups d’odi de supremacistes blancs, milícies armades de la dreta, de xenofòbia visceral, odi a feministes, ambientalistes, com també d’una base popular de grangers de les zones rurals on predomina el fonamentalisme evangèlic. Però també d’una franja de treballadors blancs del vell cinturó industrial en decadència per la crisi capitalista. No parlem de la totalitat o la majoria dels obrers industrials, que tradicionalment voten als demòcrates. Però existeix aquesta franja de treballadors marginats i desencantats amb el sistema que en la seva desesperació donen el vot a un personatge com Trump.

Aquesta polarització ha crescut amb la crisi social combinada amb la rebel·lió antiracista, el creixement del moviment obrer, de dones o contra el canvi climàtic. Milions creuen en el boig discurs sobre que Biden pot “portar al socialisme”, que virarà «cap a Cuba i Veneçuela” i que Biden és part de la “ultraesquerra” que «destruirà» els Estats Units. A més crisi social, crisi econòmica i lluites populars, més creix el pol racista i feixistitzant.

També molts analistes es van sorprendre amb el lleu creixement de vots de Trump en sectors de població llatina i negra. Cosa que és certa. Però sempre els republicans han tingut vots en la franja llatina i negra. Per exemple: “En 1984, el 37 per cent dels llatins van votar pel republicà Ronald Reagan; el 40 per cent va votar per George W. Bush, també republicà, en 2004” (Isvett Verd, The New York Times, 6 de novembre de 2020). Molts vots llatins i de la població negra a Trump es van desencantar del govern d’Obama. Però l’essència d’aquest lleu creixement s’explica per l’històric augment de votants. Per això van augmentar els votants llatins i negres tant per a Trump com per a Biden. Però el 87% de les i els electors negres van votar contra Trump, va ser un vot decisiu per a la seva derrota (dades Reuters, 4/11). I, malgrat el vot cubà de dretes a Florida, en l’àmbit nacional dos terços dels vots llatins van ser contra Trump.

En síntesi, Trump ha perdut, però consolida la seva base social i intentarà quedar com a alternativa per a les eleccions de 2024. El trumpisme no deixa de ser una expressió de la crisi del Partit Republicà. Trump va arribar a president per la falta de figures de pes després del fracàs de George Bush jr, el mateix que ja va expressar les seves diferències amb Trump enviant una salutació de reconeixement a Biden.

Un canvi de comandament de l’imperialisme ianqui enmig de la seva crisi global

El canvi de cap imperialista també va ser celebrat a les altures. La derrota de Trump va ser ben rebuda pels seus competidors i aliats de les grans potències capitalistes com la Unió Europea (UE), el Regne Unit, el Vaticà o el Canadà. Biden va ser, ràpidament, felicitat per Angela Merkel, Emmanuel Macron, Pedro Sánchez i el Papa, entre altres. Rússia i la Xina guarden silenci, ara com ara. Tots ells esperen un millor tracte i una obertura de noves negociacions enmig de l’aprofundiment de la crisi econòmica mundial.

El triomf de Biden i els demòcrates no solucionarà la crisi global que pateix el sistema capitalista imperialista. Vivim una de les més greus crisis de la història del capitalisme combinada amb la pandèmia del coronavirus, encara sense solució a la vista. Trump només va posar més llenya al foc de la crisi amb les seves “guerres econòmiques” i les seves polítiques d’ajustament mundial. Amb Biden és previsible un canvi on torni a prevaler la negociació, tant amb els seus iguals de les potències capitalistes com amb els governs de les semicolònies. Tornarà la vella combinació imperialista del «pal i la pastanaga»

Però no hi ha possibilitats que Biden superi la crisi política global capitalista. A més, està immers en la pròpia crisi política i social del seu país, que encara tindrà nous capítols amb l’intent de Trump de continuar no reconeixent el resultat electoral i possiblement amb majoria republicana al Senat. Crisi política que, probablement, es continuarà expressant durant el govern Biden-Harris.

El que és segur és que Biden no representa cap canvi positiu per a la classe treballadora i els sectors populars dels Estats Units i del món. Biden i el govern imperialista del Partit Demòcrata governarà en nom de les multinacionals, el capital financer i l’FMI. Al començament del seu govern (l’assumirà el 20 de gener) adoptarà algunes mesures cosmètiques, com potser adherir al limitat Acord de París del canvi climàtic, o tornar a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), d’on es va retirar Trump. Però el centre de la política de Biden serà seguir, amb “rostre humà”, intentant descarregar la crisi sobre les i els treballadors, amb nous plans d’ajust i fam imposats per les multinacionals i l’FMI.

La unitat dels treballadors, les treballadores i els pobres del món serà la poderosa eina per a continuar enfrontant a l’imperialisme ianqui, als seus governs aliats i als seus plans de retallades i ajustos. En la perspectiva d’assolir governs de la classe treballadora que obrin el camí del canvi de fons, d’acabar amb el capitalisme i avançar cap a un veritable socialisme.

Des de la UIT-QI fem una crida al poble treballador nord-americà, al moviment de dones, antiracista, ambientalista, a seguir mobilitzats per les seves urgents reivindicacions davant el nou govern i a formar una nova alternativa política independent. Cal oferir una alternativa a les i els milers que van sortir en tot el país a celebrar la derrota de Trump. Una alternativa al bipartidisme capitalista imperialista. Un nou partit o moviment d’esquerra unitari i independent que representi veritablement els interessos de la classe treballadora, la joventut i el moviment antiracista.

Unitat Internacional de les i els Treballadors-Quarta Internacional (UIT-QI)

10 de novembre de 2020