Al març, amb la COVID-19, vam ser testimonis del col·lapse de la sanitat pública, de les residències, dels centres i serveis d’atenció social, la manca de personal, de material de protecció sanitària, de llits als hospitals, imposició d’unes ràtios a tots els serveis veritablement inhumanes... En definitiva, paguem les conseqüències de la privatització dels serveis bàsics en benefici del capital. La solució havia de passar per polítiques realment progressistes (aparentment tenim un dels governs més progressistes dels anys de democràcia a l’Estat Espanyol: PSOE-UP). Era i és necessari recuperar allò que mai va haver de privatitzar-se. La solució passa, per la nacionalització de la sanitat i la municipalització dels serveis socials, actualment externalitzats, és a dir, privatitzats.

Concretament, alguns sectors d’atenció a les persones, que ja abans de la pandèmia vam denunciar repetidament per les nefastes condicions professionals i laborals de les i els professionals que han d’atendre a la població més vulnerable de les nostres ciutats i en concret de Barcelona, com ara el Servei d’Ajuda a Domicili-SAD, els diferents serveis d’atenció als sense sostre, en assentaments, ... (SIS, SISFAM, ..), el SAIER (servei d’atenció a les persones migrants), el CUESB (centre d’urgències i emergències), els Albergs municipals per a les sense sostre..., tots ells Serveis Públics de responsabilitat Municipal externalitzats a mans de suposades empreses sense afany de lucre els uns, altres no i els més grans, com el SAD, en algunes zones amb empreses com la de Florentino Pérez -ACCENT SOCIAL- o falses cooperatives -SUARA-.

Sectors d’intervenció social als quals se’ls apliquen convenis laborals de mínims unes vegades i moltes altres sense ni tan sols respectar-los, com tampoc les mesures de seguretat laboral. La Pandèmia va mostrar sense embuts la fragilitat i invisibilitat d’un sector de professionals i de població, els més vulnerables, als quals Buñuel fa algun temps va reflectir i va nomenar «els oblidats». L’estat d’alarma i el confinament han demostrat encara més que són Serveis Essencials, responsabilitat directa de les administracions públiques, sense intermediaris, abans, durant i després de la pandèmia.

Les polítiques de contractació de serveis dels diferents governs municipals socialistes de l’Ajuntament de Barcelona i el de CiU durant 4 anys, ha consistit en la privatització sistemàtica dels serveis municipals. Treballadors de les empreses externalitzades, els seus sindicats, o els mateixos representants sindicals, han denunciat sistemàticament la situació de precarietat dels serveis prestats, així com la laboral dels i de les treballadores i de les seves condicions professionals en serveis d’atenció essencials, com ara els serveis socials i han reivindicat condicions laborals i professionals dignes, igualtat de drets en els serveis municipals i municipalització dels serveis.

Les il·lusions d’alguns amb l’arribada d’Ada Colau, lluitadora pel dret a l’habitatge contra els desnonaments, no han donat els fruits esperats. Va necessitar d’acords polítics per acceptar alguna municipalització, i protestes de les treballadores davant de la seva porta, per aconseguir el reconeixement i l’assimilació d’alguns serveis com a municipals: un nombre mínim per a la realitat privatitzada del consistori.

Tot i el desastre de la gestió de les empreses privades durant aquesta pandèmia, el govern municipal d’Ada Colau continua adjudicant, serveis socials essencials com el SAD a Servisar, filial de el grup Domus Vi, que té com a principal accionista al fons d’inversió Intermediate Capital Group , la matriu del qual es troba a l’illa de Jersey -Canal de la Mànega-, un paradís fiscal, segons l’agència tributària i va denunciar ERC. El contracte de Servisar és de 96,3M per 2 anys. Aquesta adjudicació mostra les polítiques per continuar facilitant els beneficis al capital, ja sigui els Florentinos Pérez o, un pas més, els dels defraudadors en llistes de l’agència tributària.

Al costat de treballadors, sindicats i entitats socials, exigim la municipalització del Servei d’Ajuda a Domicili-SAD.

Prou de beneficis al capital a costa dels i de les treballadores i de la població més vulnerable: «els oblidats».

Margarita Olalla