Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



NI OPRESSIÓ PATRIARCAL NI COLONIAL: TOTES AMB PALESTINA! PER UN MOVIMENT FEMINISTA ANTIIMPERIALISTA I INTERNACIONALISTA!



Esteu aqui : Portada » Temes » Moviments

Pensions: 2020: de l’acord PSOE-Unidas Podemos als PGE 2021

Lluita Internacionalista, 16 de gener de 2021




El 2020 ha estat el primer any de govern PSOE-Unides/Podemos. En començar el 2021 és hora de fer un balanç de l’acció del govern respecte a les pensions.

L’acord de govern PSOE-Unidas Podemos

L’acord de govern entre el PSOE i Unidas Podemos sobre pensions portava inclosa una enorme contradicció entre les bones intencions “Garantia de pensions dignes a través de la suficiència i revaloració del sistema públic de pensions” i “Garantir la seva sostenibilitat (de la Seguretat Social) a mitjà i llarg termini”(1) i el mitjà per realitzar-les, un nou Pacte de Toledo. Com es poden garantir les pensions dignes i la sostenibilitat de la Seguretat Social amb un nou Pacte de Toledo, si precisament l’objectiu d’aquest, des de l’inici, és tot el contrari?: Desmantellar-la! La política sobre pensions del nou govern començava amb aquesta greu contradicció que anunciava el que ha estat la pauta del darrer any. El seu balanç no pot ser pitjor:

• La continuació de les reformes de les pensions dels governs de Rodríguez Zapatero i de Rajoy, excepte en aquells aspectes que el moviment pensionista va aconseguir paralitzar, encara que no anul·lar definitivament (increment anual IPC, Factor de sostenibilitat).

• L’aprovació, el mes de desembre, del nou Pacte de Toledo, pel Congrés dels Diputats. Es van abstenir ERC i EH Bildu i només la CUP hi va votar en contra. El nou pacte va exactament en la línia contrària de les “bones intencions” de l’Acord de govern.

A finals d’any, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va declarar que Podemos no donaria suport a la proposta del ministre Escrivá de passar de 25 a 35 els anys necessaris per a calcular la pensió dels futurs jubilats i ho justificava afirmant que aquesta proposta no es troba ni en el nou Pacte de Toledo ni en l’acord de govern. També va afirmar que “Ampliar el període de cotització a 35 anys és una retallada en les pensions públiques” (2).

Es fa difícil creure en els canvis de criteri dels qui van donar suport a les recomanacions del Pacte de Toledo, com UP, i que ara, per estratègia política s’oposen a allargar a 35 els anys necessaris per a calcular l’import de la pensió, però no es van oposar a passar de 15 a 25 anys, que ja és per si lesiva.


La política del govern sobre pensions per al 2021

Les declaracions Yolanda Díaz mostren certament les divisions dins del govern sobre aquest tema (i sobre uns altres com l’SMI), però també l’intent de desviar l’atenció sobre els problemes que continuaran afectant a les pensions enguany. Entre ells, cal destacar alguns:

El manteniment de la bretxa de gènere. El mes de desembre del 2020, la pensió mitja de les dones va ser 816,08 i la dels homes 1.236,85 euros (3). Una diferència de 420,77 euros. Al 2021 no hi ha cap canvi previst per revertir aquesta discriminació.

L’impuls dels Plans privats d’empresa. La creació d’un fons públic per a plans col·lectius d’empresa i l’increment de la desgravació fiscal que passa dels 8.000 euros actuals als 10.000 euros. (4)

Les condicions dels Fons Covid UE. Tots els i les ministres del govern espanyol, inclosos Iglesias i Díaz, saben que per accedir als 144.000M d’euros dels fons de reconstrucció Covid cal complir dues condicions: no derogar les reformes laborals, però sí retallar el sistema de pensions.(5)

El manteniment de les baixes pensions. Es rebutja així una de les reivindicacions històriques del moviment pensionista: 1084 euros de pensió mínima. Aquestes pensions baixes les cobren essencialment dones.

L’obscurantisme en la gestió de la Seguretat Social. Malgrat que s’han reconegut les despeses impròpies a càrrec de la SS, es continuaran produint fins al 2023, provocant el suposat “dèficit”. El moviment pensionista continuarà exigint una auditoria pública i independent de la seva gestió.

El manteniment de les reformes laborals i de pensions de Zapatero i Rajoy.Aquestes reformes continuen causant estralls en les condicions laborals de la classe treballadora i al sistema públic de pensions. Cal derogar-les.

En resum, aquesta és la política que sobre pensions aplicarà el govern PSOE/UP. No hi ha ministres dolents com Escrivá, ni ministres bones com Díaz. Només hi ha un govern que aplica un acord de coalició, que inclou el nou Pacte de Toledo (ja aprovat), i que accepta també les condicions dels Fons Covid de la UE, que disposa a més del “fre d’emergència” (6) per a congelar les ajudes.

La responsabilitat del moviment pensionista

El moviment pensionista ha lluitat contra les reformes de les pensions i la seva lluita ha obtingut resultats. Se’n han citat dos: obtenir provisionalment l’increment anual a partir de l’IPC i suspendre fins al 2023 el Factor de Sostenibilitat. Encara que són victòries parcials, demostren que els i les pensionistes tenen força i capacitat per a enfrontar-se al govern. El govern ho sap i per això la redacció i alguns dels continguts de les últimes recomanacions del Pacte de Toledo semblen destinades a desactivar al moviment pensionista.

No obstant això, aquest moviment social està dividit en una pluralitat de plataformes i coordinadores, tant en l’àmbit estatal com en l’autonòmic, una pluralitat que permet que existeixin grups organitzats de pensionistes arreu de tot l’Estat espanyol. Però si aquestes plataformes locals no s’uneixen, els únics beneficiaris seran el govern i la patronal. En el seu recorregut el moviment ha viscut molts problemes: intents soterrats de fer costat al govern PSOE/UP, la divisió davant la postura a prendre davant la Vaga General d’Euskal Herria, el projecte de “millorar” el Pacte de Toledo o simplement els personalismes. Davant del nou Pacte de Toledo, el moviment pensionista necessita més unitat que mai.

Les recents reunions, per videoconferència, de plataformes de tot l’estat espanyol per impulsar mobilitzacions unitàries suposa un gran pas endavant cap a la unitat d’acció. El govern intentarà per tots els mitjans impedir-ho perquè sap que el moviment pensionista fa anys que lluita, sortint cada setmana al carrer, malgrat la Covid-19, i no s’ha rendit. Ara com ara, representa la seva major oposició social.

En aquest marc, la COESPE té un paper essencial per la seva implantació a tot el territori, per la seva plataforma reivindicativa i la seva orientació cap al moviment obrer. Ha de ser un factor d’unitat del moviment pensionista i del moviment obrer per a facilitar i garantir una resposta el més unitària i contundent possible a la política sobre pensions del govern.

Governi qui governi les pensions es defensen!

6 de gener del 2021

Militants pensionistes de Lluita Internacionalista

(1) https://www.newtral.es/texto-integro-acuerdo-de-coalicion-psoe-unidas-podemos/20191230/

(2) https://www.lavanguardia.com/economia/20201231/6159063/diaz-avisa-apoyara-alargar-anos-calculo-pension.html

(3) https://www.epdata.es/datos/pensiones-graficos-datos/20/espana/106

(4)https://www.lavanguardia.com/economia/20201031/4986650670/nuevo-fondo-pensiones-estatal-extendera-convenios-sectoriales.html

(5) https://www.elespanol.com/invertia/economia/macroeconomia/20201008/sanchez-negocia-bruselas-reformas-mercado-laboral-pensiones/526448926_0.html

(6) https://www.elespanol.com/invertia/economia/macroeconomia/20201218/ajustes-reformas-ue-aprueba-condiciones-acceder-covid/544445891_0.html

Anar a la versió en castellà