El passat 9 de desembre les flames van acabar amb la vida de quatre persones directament i van desencadenar la mort de Boubacar Hanne, mort després d’haver estat hospitalitzat, per fallada respiratòria. Aquests esdeveniments són conseqüència d’un sistema capitalista racista, que vulnera tots els drets de les persones migrades. Drets que han negat totes les institucions, municipals, autonòmiques i estatals: dret a un habitatge, dret a la sanitat, o dret a una feina. Són còmplices, per acció o per omissió. L’Ajuntament de Badalona i el seu alcalde Albiol, per promoure discursos d’odi i xenofòbia, o negar el dret al padró o a l’atenció social. La Generalitat, per manca de polítiques que garanteixin el dret a l’habitatge. L’Estat Espanyol, per negar-se a regularitzar a les persones migrades, fins i tot enmig d’una pandèmia. A la Unió Europea, per la política migratòria que empeny a les persones a la clandestinitat i precarietat, obligant-les a patir explotació laboral, amb la constant amenaça de la deportació.

Com a conseqüència de l’incendi, els i les habitants de la nau van quedar-se al carrer sense sostre, sense estris o sense documents, tot consumit per les flames. Acorralats al sostre de la nau, alguns van saltar al buit, altres van esperar durant hores el rescat dels bombers. Tots i totes van quedar traumatitzades per la terrible experiència.

Després de passar una nit dormint al carrer, van decidir acampar a la Rambla de Gorg (una via pública de vianants). Amb la col·laboració de persones i col·lectius es va organitzar una xarxa de suport als i a les afectades, que els va proporcionar aliments, roba o tendes de campanya. La Generalitat va aprovar una partida especial d’ajuda econòmica. Però des de l’ajuntament només es va oferir una solució temporal d’allotjament, mitja pensió i la dispersió per Barcelona de tot el grup. La majoria no van acceptar les condicions, per tenir treballs a Badalona, ​​per no trencar el grup o per ser una solució temporal.

S’han realitzat manifestacions, concentracions i declaracions demanant una solució duradora en el temps, amb regularització administrativa i obtenció de papers, així com la repatriació dels morts als seus països d’origen amb les seves famílies. Però la resposta de l’Ajuntament d’Albiol, va ser aixecar rumors racistes amb acusacions de violència i conductes incíviques, a més de demanar una ordre judicial per desallotjar l’acampada del Gorg.

Després de vint dies a la Rambla, van decidir tornar al solar de la nau cremada. Quan feien el trasllat al solar, un grup de policies locals va intentar tancar-los l’accés a l’espai sense aconseguir-ho.

Així comença una nova fase de la lluita, a la qual serà necessària la unitat de totes les persones afectades i dels col·lectius que els donen suport per a fixar uns objectius clars i organitzar la resposta a l’Ajuntament, a la Generalitat o al govern Sánchez-Iglesias.

La Llei d’Estrangeria mata persones, en les aigües de l’estret o en les de Canàries, però també en el camp recollint fruita o en els infra-habitatges en què es veuen obligats a viure milers de migrants.

Fora la Llei d’Estrangeria. Les vides migrants importen. Les vides negres importen.

Txema Morillo
Militant de LI. Badalona