Periòdicament, el Govern de la Generalitat de Catalunya ens recorda a través dels mitjans de comunicació que som 7,5 milions de persones, 7,5 milions de futurs. Nosaltres, amb més periodicitat que ells ens fem la mateixa pregunta : ¿ Hi som totes les persones que realment vivim a Catalunya compresos en aquests 7,5 milions de futurs? I amb la mateixa periodicitat que preguntem, responem: No, no hi som totes!!!

I és que, malauradament, hi ha ajuntaments al nostre territori que no volen empadronar a aquelles persones o famílies que no disposin d’un títol de propietat o d’arrendament, que no disposin d’un compte bancari o que no puguin acreditar el pagament dels subministraments bàsics. El fet de no voler empadronar a les persones priva a aquestes de rebre l’atenció dels serveis més elementals per tal que puguin viure dignament. Així, se’ls nega la targeta sanitària i el dret a l’assistència mèdica, el dret a ser atesos pels serveis socials, el dret a l’escolarització dels seus fills o el dret al treball digne. Es precaritza d’aquesta forma la vida de moltes persones obligant-les a viure i a treballar semiclandestinament, amb por constant i sense cap dret.

L’ajuntament de Vilafranca del Penedès, governat pel PDCAT i el PSC és un d’aquests ajuntaments que ha manifestat públicament que no vol empadronar a cap persona que estigui ocupant il·legalment una vivenda. Posant d’aquesta forma per davant la propietat privada al dret a la vida de les persones i criminalitzant al mateix temps tot tipus d’ocupació, en especial la que és duta a terme degut a la pobresa extrema i cronificada existent a la nostra societat.

Contravenen així les normatives legals existents, com poden ser la llei 7/1985 de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local que a l’article 15 diu “Tota persona que viu a Espanya està obligada a inscriure’s al Padró del municipi al qual resideix habitualment.” També, tal i com va recordar el Síndic de Greuges en el seu informe al Parlament el 2017, “La decisió sobre la inscripció s’ha de basar en la residència efectiva al domicili”, no en la possessió d’un títol de propietat, a la qual cosa fa esment l’article 59.2 del R.D. 1690/1986.

Al Sindicat de Llogateres de Vilafranca estem tractant aquesta problemàtica treballant en dos fronts. Un és el front institucional i l’altre el de la pressió i les mobilitzacions al carrer. Del primer hem aconseguit calendaritzar unes trobades amb el regidor de Benestar Social per tal d’abordar les problemàtiques més punyents a la Vila i la seva solució. Aquestes problemàtiques tenen una incidència més gran en famílies d’origen extracomunitari, amb fills menors d’edat i amb treballs molt precaris quan no inexistents.

Del segon, que ha comportat concentracions els dilluns durant més de dos mesos amb rodes de premsa, lectura de manifestos o identificacions per part del Mossos d’Esquadra, hem aconseguit, a banda del ressò mediàtic, el reconeixement d’altres entitats com a moviment social arrelat a la Vila. Un exemple d’aquest arrelament el representa la lectura del manifest que vam llegir el dissabte 7 de novembre exigint padró i vivenda digna per a totes les persones, dins dels actes organitzats per Òmnium Cultural i els músics per la llibertat.

Llibertat i drets de les persones que som conscients que únicament farem efectius portant les lluites al carrer d’una forma coordinada i decidida. El futur és nostre. Continuem en la lluita.

¡¡Cap persona és il·legal!!
¡¡Padró per a tothom!!

José Antonio Barberà Molina
Militant del Sindicat de Llogateres de Vilafranca i de Lluita Internacionalista