El passat 29 de desembre, i en el mig d’una jornada històrica de mobilització del moviment feminista, el Senat de l’Argentina aprovava la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs. Sens dubte, és un triomf d’un moviment que fa dècades s’organitza i mobilitza amb les consignes: educació sexual per decidir, anticonceptius per no avortar i avortament legal, segur i gratuït per no morir. D’aquesta forma, l’Argentina es converteix en un dels pocs països de Llatinoamèrica a on l’avortament és legal -amb l’Uruguai, Cuba, Guaiana, i Ciutat de Mèxic. El missatge que arriba al món és contundent: és amb la lluita que guanyem els nostres drets. I és un impuls molt important per a les companyes de Llatinoamèrica i de la resta del món.

No ha estat una lluita senzilla, cap lluita ho és. Però en aquest cas parlem d’un dret que qüestiona pilars fonamentals del sistema capitalista patriarcal al qual vivim. És que la clandestinitat de l’avortament és una forma de control sobre els nostres cossos, que busca, com tota mena de violència masclista i patriarcal, disciplinar-nos, mantenir-nos submises per poder treure més guanys del nostre treball i per continuar fent recaure sobre nosaltres les tasques reproductives i domèstiques. I per això compten amb la reaccionària i obscurantista Església Catòlica, i també amb la justícia, que al llarg de la història ha empresonat i condemnat a dones que han exercit aquest dret malgrat la clandestinitat.

El dret a interrompre voluntàriament l’embaràs és evidentment una qüestió de salut pública perquè significa acabar amb la mort evitable de dones, en particular de les que no poden pagar a una clínica privada i que es sotmeten a mètodes in extremis per dur a terme la seva decisió. Per això, com en totes les qüestions de gènere a la nostra societat, estan travessades per la qüestió de classe: les riques avorten, les pobres moren. Però a més, per nosaltres l’avortament és una qüestió de drets, el de decidir sobre el nostre propi cos, el de poder decidir lliurement i planificar les nostres vides sense les imposicions patriarcals que pretenen fer de nosaltres una mera incubadora. Com també deien les companyes argentines: la maternitat serà desitjada o no serà.

Conquerit aquest dret a l’Argentina, ara caldrà lluitar per fer-ho efectiu, que es garanteixi a cada racó del país i particularment per fer front a l’objecció de consciència que pot ser una trava per exercir el nostre dret a decidir. Sense anar més lluny, aquí a Catalunya recentment s’ha denunciat la impossibilitat de les dones i persones gestants a Lleida, d’avortar en aquesta província degut a aquesta qüestió. Per això, en comptes de com s’ha fet aquí, on el Govern de la Generalitat ha intentat resoldre aquest problema autoritzant a clíniques privades, cal exigir que es garanteixi a la sanitat pública sense cap tipus de discriminació ni coacció sobre la decisió de les dones.

El moviment feminista hem d’aprofitar aquest triomf per tornar a visibilitzar amb força les nostres exigències, tant per aconseguir l’avortament legal a on encara no ho és, com per defensar-lo permanentment a on pretenguin fer-nos retrocedir en aquest sentit. Aquest triomf és un impuls particular per a les companyes de Polònia, que pateixen les polítiques més reaccionàries de la regió en aquest sentit i, de fet, és un impuls que ja ha arribat a Corea del Sud a on recentment s’ha aconseguit la despenalització d’aquesta pràctica. Com ho demostren les argentines: podem guanyar.

Rosario de Mendieta
Marea Verda Barcelona
i militant de Lluita Internacionalista

JORNADA DE SOLIDARITAT INTERNACIONAL AMB LES COMPANYES D’ARGENTINA

Al voltant del debat al Congrés i al Senat de l’Argentina es van realitzar diverses accions de solidaritat arreu del món. A Barcelona, una vegada més, la Marea Verde Barcelona va realitzar manifestacions a les portes del Consolat Argentí i també de la Catedral. D’aquesta forma s’assenyalava als responsables de la clandestinitat de l’avortament que ha significat la mort de centenars de dones a l’any tan sols en aquest país a on aproximadament es realitzen 54 avortaments per hora. Allà també es va denunciar la vulneració d’aquest dret a Catalunya i a l’Estat Espanyol a on encara es presenten traves com ara l’objecció de consciència o la necessitat d’una autorització per a les dones de 16 i 17 anys. A més, no oblidem els particulars privilegis que té l’Església Catòlica aquí, a on encara està vigent el Concordat del 78 -continuïtat total del franquisme- que concedeix a aquesta reaccionària institució nefastos privilegis.

També es van fer sentir crits de solidaritat amb les andorranes, que pateixen un estat eclesiàstic, co-governat per l’arquebisbat, i que exerceixen aquest dret gràcies a les xarxes d’autoorganització i havent de venir fins a Catalunya per fer-ho.

D’aquesta forma la solidaritat internacional no va ser tan sols un crit de suport a les argentines sinó una eina per exigir els drets pels quals també aquí encara lluitem.

Rosario de Mendieta
Marea Verda Barcelona
i militant de Lluita Internacionalista