Entrevistem Mónica González, Noemí Castaño i Laura Martínez de l’AMPA de l’escola Can Clos, que després d’un any de lluita han aconseguit aturar el tancament de l’escola d’aquest barri treballador de Barcelona.

Laura Martínez. - El 25 de febrer de 2020, en una reunió amb la gerent del Consorci. Ens diu que tenim un projecte educatiu punter, que som una comunitat educativa amb molta força, però que l’escola pateix danys estructurals a l’edifici, que té baixa matrícula i han decidit fer una fusió amb l’escola Enric Granados. En una altra reunió, el conseller de districte Sants-Montjuïc ens diu que dona suport a la fusió. Li vam respondre que era molt qüestionable que un partit que treballa pels drets ens plantegés una decisió unilateral i per motius econòmics.

Noemí Castaño -L’educació no ha de ser rentable. Les deficiències estructurals són perquè no han invertit. Els diem que deixin el despatx i vinguin a conèixer la realitat de l’escola i la funció que fa al barri. Ràtios de 27 no és una educació de qualitat, i menys amb el Covid. Estem per un màxim de 20-22.

Mónica González – El projecte educatiu no es podia mantenir amb la fusió, com no es podia baixar el nostre hort al Passeig de Zona Franca. No era una fusió, era un tancament.

LI: Quina és la vostra reacció?

LM - Primer es va informar en assemblea a les famílies.

MG - He de dir que estic molt orgullosa perquè aquella tarda de l’assemblea, per la feina vaig arribar una mica tard i estava ple fins a dalt amb totes les famílies. I van parlar molt bé davant la gerent del Consorci. Aquesta assemblea va ser la base del moviment.

LM –Va haver mestres que van sortir emocionades de com les famílies explicaven que l’escola era molt més que on el seus fills rebien formació, era una part de la família i els agraïen l’esforç.

NC - I ens vam organitzar: entrevistes, ràdio, cartes a tothom. Ens hem unit a altres escoles de Catalunya a la Plataforma Cap escola es tanca. Es va constituir la Plataforma contra el tancament de Can Clos. Valorem l’escola i el nostre barri, que és petit, estigmatitzat i que no podia perdre el referent educatiu. Si deixes un poble sense escola, el deixes morir... si Can Clos el deixaven sense escola, deixàvem morir el barri.

MG L’AMPA de l’escola Mediterrània, que havien portat una lluita similar, ens va aportar moltes idees.

LI.- I comencen les mobilitzacions?

MG.- La manifestació va ser crucial, amb moltes famílies i gent del barri. La Plataforma havia treballat molt.

NC- Necessitàvem visibilitat. Uns dies abans havíem empaperat el Consorci. El dia de la manifestació hi havia famílies de quatre generacions d’ex alumnes.

LM – Els diumenges fèiem pancartes. Havíem fet també samarretes vermelles i recollíem signatures. I el dia de la mani tothom anava de vermell. Estava emocionada.

NC - La premsa se’n va fer ressò. No va ser una lluita dura, perquè encara que no és difícil defensar allò que creus, va ser dura.

LM.- El 7 de gener demanàvem reunió al Conseller Bargalló. I el 27 de gener a la reunió, ens informen que no es tancaria l’escola i que l’Ajuntament aportaria un milió i mig per potenciar-la. Vam demanar-ho per escrit. Fins que no vam veure el comunicat de premsa no ens ho vam creure.

MG.- Ha estat una lluita molt dura, principalment per les famílies de l’AMPA. També feia mal que una minoria i l’Associació de Veïns s’hi oposés.

NC.- Hem passat moments difícils, però sempre hi havia un comentari positiu. Qui no lluita segur que no guanya!

MG.- Hem lluitat per l’escola, però mai hem deixat darrera el barri: és una lluita conjunta, l’escola i el barri s’han de donar la mà.

Entrevista: Josep Lluís del Alcázar