Ja en el seu moment vam explicar del que pensàvem sobre el Pacte de Toledo i les seves vint recomanacions (vegeu número 170 de Lluita Internacionalista).

Però aquesta vegada parlarem del període de cotització per poder cobrar la pensió i l’edat de jubilació.

Vegem l’evolució de les condicions per a cobrar una pensió pública.

Al 1985 el període mínim de cotització per accedir a una pensió va passar de 10 a 15 anys i el nombre d’anys per al càlcul de la base reguladora va passar de la mitjana dels dos últims anys a la dels 8 últims anys.

Al 1996 els anys requerits per al càlcul de la base reguladora varen pujar de 8 a 15 i a partir el 2007 es va exigir haver cotitzat almenys 30 anys – el doble del que es requeria fins aquell moment.

A la reforma de les Pensions del 2013 es va augmentar l’edat de jubilació de 65 a 67 anys, es va ampliar fins a 15 els anys necessaris pel càlcul de la base reguladora mitjana, per tant, es va allargar dos anys el temps necessari per poder cobrar el 100% de la pensió. També es van incorporar el factor de revaloració (pràcticament una congelació de les pensions) i el factor de sostenibilitat, aquest últim momentàniament endarrerit fins al 2023 (reducció de les pensions per nous integrants al sistema ajustant-lo a l’esperança de vida).

Al 2021 per poder cobrar el 100% de la pensió s’haurà de tenir 66 anys o 37 anys i tres mesos cotitzats.

L’any 2027 amb un període de cotització de 38 anys i sis mesos, es podrà cobrar el 100% de la pensió.

L’impacte conjunt, prenent com a exemple la reforma del 2011, va ser d’una reducció de la pensió a percebre entorn del 27% (7-9% per l’ampliació de la base reguladora, 6-8% conseqüència dels anys cotitzats i 14% per l’augment de l’edat de jubilació).

A això cal afegir-hi la reducció d’ingressos deguda a l’anticipació de l’edat de jubilació (8% per any d’avançament).

Podem afirmar que des de 1995 els i les pensionistes han vist reduïda la pensió en més d’un 40% a conseqüència de les contínues modificacions fruit dels acords socials i pactes de Toledo.

Els eixos de les reformes de pensions i del Pacte de Toledo

Allargar l’edat de jubilació, prolongar els anys cotitzats, ampliar els anys requerits per al càlcul de la base reguladora.

Dir que podrà triar els millors anys de cotització és una broma macabra tenint en compte l’alta taxa d’atur juvenil. Al gener del 2021 estava 39,9% i a més els joves poden ocupar un lloc de treball estable aproximadament entre els 25 i 29 anys.

Si tot el que s’ha dit anteriorment no era suficient, ara hi ha un nou intent de prolongar el temps pel càlcul de la base reguladora, uns altres 10 anys fins als 35, que ja en el seu moment s’havia augmentat fins als 25 anys i el moviment pensionista s’hi va oposar. Això és una proposta del Ministre Escrivá que no es troba específicament recollida a les 20 recomanacions, però que es un exemple clar de l’esperit de la norma.

Aquesta nova proposta va dirigida a reduir les pensions per als nous pensionistes, ja que rebaixa la pensió mitjana en un 12%, 135 euros al mes o sigui 1.890 euros a l’any, però encara podria arribar a ser més.

Totes aquestes mesures són un clar intent de penalitzar les jubilacions anticipades per això es proposa una combinació de mesures que penalitzen les modalitats de retir primerenc, al mateix temps que es premia la jubilació demorada, que és la que es produeix més enllà de l’edat legal, més enllà dels 65 anys.

En conclusió totes aquestes recomanacions abans descrites i les reformes de les pensions del 2011 i 2013 han aconseguit empobrir cada vegada més als pensionistes i van destinades a allunyar als treballadors i treballadores del sistema públic de pensions mitjançant la rebaixa substancial de les seves pensions futures i que vegin necessari apuntar-se als Plans privats o als Plans d’empresa, una altra de les mesures estrelles del Pacte de Toledo.

Els treballadors i les treballadores han d’exigir als sindicats que rebutgin de ple totes les propostes encaminades a negociar en els convenis els plans d’empresa, a demanar la derogació de les reformes de les pensions del 2011 i del 2013, la derogació de les reformes laborals del PSOE i el PP. A sortir al carrer conjuntament amb els i les pensionistes en la defensa del Sistema Públic de Pensions.

GOVERNI QUI GOVERNI LES PENSIONS PÚBLIQUES ES DEFENSEN AL CARRER.

Pensionistes de Lluita Internacionalista