El passat 24 de març començava -a Madrid – la campanya #Plan Sareb, amb una acció inicial a la seu del FROB. El 29 d’abril, en el marc d’accions de l’1 de maig, aquesta campanya s’estenia a Catalunya: un centenar de persones van okupar la seu de Solvia al barri de Sant Andreu a Barcelona. Les manifestants denunciaven contractes no renovats i clàusules abusives de la Sareb, i exigien que s’arxivin tots els procediments de desnonament (més de cent famílies afectades) i que es negociïn col·lectivament tots els casos. L’objectiu de fons de la campanya es que la Llei d’Habitatge que està “treballant” el Govern de l’estat, incorpori tots els habitatges de la Sareb al parc públic d’habitatge de l’Estat.

La Sareb (Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancaria) va ser creada al 2012 pel govern del PP com a mecanisme per a rescatar bancs i caixes en fallida després de la punxada de la bombolla immobiliària del 2008. Aquesta societat, també anomenada com el “banc dolent” de l’Estat, està participada per un 45% de capital públic (a través de fons de l’estat i europeus), i un 55% per capital privat (amb inversions d’entitats com els banc Santander, Caixabank i Sabadell, les asseguradores Mapfre i Axa, o empreses com Iberdrola). En el seu primer any va adquirir 50.781 milions d’euros en actiu financers i immobiliaris; arribant a obtenir, a “preu de saldo”, 55.700 habitatges, més de 300.000 m² de superfície d’oficina i centres comercials, i més de 13 milions de m² de sòl. D’aquesta manera es converteix en l’empresa immobiliària més gran de l’Estat: una immobiliària finançada amb diners públics però els seus guanys se’ls reparteixen les entitats privades.

En el moment de la seva creació es va establir que la Sareb tindria un termini de 15 anys per maximitzar la rendibilitat i procedir a la desinversió d’actius, però en el cas d’acabar amb pèrdues serien considerades com a deute públic; és a dir serà l’estat qui retorni la inversió mitjançant fons públics, amb retallades que recauran, un cop més, a la classe treballadora.

La Sareb es -juntament amb Cerberus o Blanckstone- un des majors fons voltor que operen a l’Estat espanyol. Si abans de la crisi del 2008, eren els bancs els que tenien el poder sobre el mercat de l’habitatge, ara son aquests “fons d’inversió” els que s’aprofiten de la situació econòmica crítica per instal·lar-se a les nostres ciutats, pujant el preu dels lloguers i expulsant les nostres veïnes dels barris. Això és el que succeeix quan s’entén l’habitatge com una mercaderia, i no com un dret; quan els governs posen per davant els guanys dels bancs, grans tenidors i multinacionals, als drets de les treballadores, negant-se a regular els preus de l’habitatge i posar fre a l’especulació immobiliària.

Hem de passar a l’ofensiva i exigir una Llei de l’Habitatge al servei de la classe treballadora. És important organitzar-nos en sindicats i grups per la defensa de l’habitatge en els nostres barris, donant suport a les plataformes #PlanSareb i #GuerraACerberus. No permetrem que ninguna veïna sigui expulsada del barri!

Exigim una Llei d’Habitatge que reguli el preu del lloguer; que no suposi més del 20% de la renta del nucli de convivència i que no es regeixi pel valor de mercat: perquè l’habitatge és un dret, no un negoci!

Exigim l’expropiació de tots els habitatges de la Sareb, dels fons voltor i dels grans tenidors, per construir un parc públic d’habitatge que estigui al servei de les necessitats reals de les classes populars.

Anna Lletjos
Cris Darriba