Els antecedents

La promotora Immobiliària Metrovacesa preveia construir al barri de Benimaclet (València) 1.345 habitatges d’obres noves, incloent-hi torres que podrien arribar a les trenta plantes, amb una inversió estimada de 280 milions d’euros això ho pensava fer a l’empara del PAI (Pla d’Actuació Integral) que s’empara al seu torn en el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1988, més concretament aquest PAI va néixer al 1994, amb la Llei 6/1994, de 15 de novembre, de la Generalitat Valenciana, per regular l’activitat urbanística i substituir al propietari del sòl per la figura de l’agent urbanitzador i que neix amb l’objectiu d’urbanitzar 176.000 metres quadrats d’una zona agrícola i d’alqueries tradicionals.

La voràgine de les grans construccions és a tot el món coneguda, l’especulació del maó, els baixos interessos de la banca per la compra d’habitatges, converteix l’edificació de pisos un gran negoci per les immobiliàries, mentre moltes veïnes i veïns veuen amb impotència com se’ls desallotja de les seves cases per acció dels bancs, malgrat les suposades mesures antidesnonament que en la majoria dels casos no són aplicades.

La compra dels terrenys del PAI en molts casos ha estat conseqüència de pressions davant els propietaris dels horts que veien que ja no eren productius per culpa de les polítiques que l’Estat espanyol ha seguit de total submissió a les polítiques agrícoles de l’U.E., que ha empobrit cada vegada més als agricultors del Llevant.

Les posicions

Ajuntament de València integrat per Compromís i PSPV va rebutjar a principis de febrer el disseny de Metrovacesa per al PAI de Benimaclet.

AV de Benimaclet defensa que es redueixi l’altura dels edificis i els nivells d’edificabilitat, manteniment dels horts urbans.

Compromís, proposa desclassificar el 35,3% de la superfície per mantenir-la com a horta, rebaixar a 720 habitatges amb diferents tipologies bloc, illes i cases de poble i baixar l’altura dels edificis de 13 plantes que contemplava el PAI a 8.

EL PSPV, no estaria per la desclassificació en cap fórmula de la superfície i manté la tipologia de les edificacions, proposa rebaixar fins a mil els habitatges que passi a 20% de sòl terciari o sigui el destinat a la prestació de serveis al públic, a les empreses i als organismes, com ara els serveis d’allotjament temporal, comerç al detall en les seves diferents formes, informació, administració, gestió, activitats d’intermediació financera i altres.

Cuidem Benimaclet proposen la desclassificació del Sòl Urbanitzable Programat, a Sòl No Urbanitzable, perquè es mantingui en el règim actual de Sòl Rural. I així, es pugui elaborar entre totes i per a totes, un barri digne i sostenible.

Metrovacesa ha presentat un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJC) contra la decisió del consistori de no admetre el seu projecte en el PAI de Benimaclet. A principi de juny ha començat el clos dels solars que estaven sent ocupats per horts urbans, jardins creats pels mateixos veïns, que havien estat netejats pels mateixos veïns, en alguns casos aparcament improvisats, ací com el CSOA L’HORTA que es va crear en el 2012.

Les veïnes i veïns del barri fa molts anys que estan mobilitzats contra aquest PAI que hagués destruït la idiosincràsia del barri i continuaria robant terreny als horts que en el seu moment ocupaven bona part del barri, que anteriorment havia estat una pedania de la ciutat de València. El moviment associatiu en aquest barri és molt ric i són els que porten el pes de la defensa d’un barri digne i sostenible.

El dia 2 de juny a les veïnes i veïns del barri de Benimaclet se’ns tornava a acabar la paciència davant l’agressió que perpetrava Metrovacesa en barrar alguns terrenys del PAI que havien estat recuperats per a ús col·lectiu del barri, en molts casos netejat i enjardinat pels mateixos veïns i veïnes. Ens mobilitzem per demostrar de manera contundent davant aquesta nova agressió de Metrovacesa al rebuig per part de l’Ajuntament del PAI de Benimaclet, però això no s’acaba aquí, seguirem mobilitzats.

Crec que la proposta de desclassificació fins i tot sent la més difícil d’aconseguir és l’única alternativa per a salvar al barri de la massificació d’habitatges i serviria per a recuperar l’ús d’espais per a les veïnes i els veïns.

Ni PAI
Ni tanques en el nostre barri
Desclassificació del sòl

Carlos Rodríguez (País Valencià)