La profunda derrota de la dreta i el govern durant les darreres eleccions, expressa clarament que el poble i els treballadors no han retrocedit en el descontentament social que va fer esclatar el país a finals del 2019. Piñera i els seus partits, es van parapetar en el discurs del "rebuig", de defensa de l’herència de Pinochet. Molt lluny de les seves prediccions, no van aconseguir superar el 20% de la votació obtinguda en el plebiscit de l’any passat, deixant-los amb tot just 37 escons a la convenció, i una gran derrota electoral pel que fa a municipis i governacions.

La profunda derrota de la dreta i el govern durant les darreres eleccions, expressa clarament que el poble i els treballadors no han retrocedit en el descontentament social que va fer esclatar el país a finals del 2019. Piñera i els seus partits, es van parapetar en el discurs del "rebuig", de defensa de l’herència de Pinochet. Molt lluny de les seves prediccions, no van aconseguir superar el 20% de la votació obtinguda en el plebiscit de l’any passat, deixant-los amb tot just 37 escons a la convenció, i una gran derrota electoral pel que fa a municipis i governacions.

La crisi, però, va ser més profunda per al corrupte règim polític xilè. Els grans aliats del govern, l’ex Concertación, va patir un altre daltabaix. Van quedar com a última força política a la convenció, amb només 25 escons, i en el cas de la Democracia Cristiana, amb prou feines va aconseguir 1 escó. La pitjor votació des de la fundació d’aquest conglomerat polític. Les forces més importants que van governar el país des de la dictadura fins avui, van quedar greument ferides.

La importància d’aquestes eleccions consistia en el fet que són les primeres eleccions després de la rebel·lió popular. Els seus resultats demostren clarament que la situació oberta per aquestes massives mobilitzacions continua. El reordenament polític ha beneficiat el Partido Comunista i el Frente Amplio, que avui s’erigeixen en els principals partits en rebre els vots de ruptura amb l’antiga Concertación.

El més important, sens dubte, va ser la irrupció de llistes independents, entre elles la Lista del Pueblo. Aquestes candidatures van ser les més votades per la convenció, obtenint 48 escons, i situant-se com la primera força nacional en les votacions a la convenció constitucional. Un nou escenari que va trencar els pronòstics més ombrívols de l’empresariat, que no esperava el sorgiment d’aquest sector.

Des del MST saludem la massiva votació cap a les candidatures independents, com la Lista del Pueblo, així com a la llista MST- PTR que va obtenir més de 50 mil vots a escala nacional, o la important votació de les i els companys de Movimiento Anticapitalista, Partido Igualdad i altres. Saludem, sobretot, als i les diputades constituents de lluita escollides, com la companya Maria Rivera del MIT, i d’altres companyes.

Aquesta elecció ha demostrat, amb escreix, que la lluita continua oberta. És urgent plantejar-nos la necessitat de confluir ràpidament, de buscar unir totes aquestes expressions polítiques que lluitem contra el govern i els seus aliats de la falsa oposició. Aixecar una candidatura presidencial que expressi els legítims anhels de democratitzar el país, de posar els recursos naturals i les riqueses al servei del poble i la classe treballadora, de donar drets socials gratuïts, entre altres demandes. Una candidatura amb perfil anticapitalista, per donar-li cos al massiu rebuig a l’herència de Pinochet.

Unir-nos, sobretot, per lluitar contra el govern i fer fora Piñera, l’alliberament de les i els presos polítics, dissolució dels Carabineros, fi a la repressió a Wallmapu, fi de la violència masclista, entre altres demandes. Per un pla de lluita nacional, que puguem impulsar als carrers de tot Xile.

A seguir la lluita, per la més àmplia unitat de lluitadors i lluitadores contra el govern de Piñera i l’herència de Pinochet!

Movimiento Socialista de las y los Trabajadores (MST)
19.05.2021

NOTA:
1.-Wallmapu, territori o pais maputxe