El 28 de maig, al mes d’iniciada la vaga amb mobilitzacions i bloquejos, les marxes populars van ser molt grans. I el govern de Duque va respondre amb una brutal repressió militar i policial de l’ESMAD (policia antiavalots) i de civils paramilitars armats, amb el saldo només a Cali de 14 morts i 98 ferits (informe de l’ONU). També va decretar la militarització de 8 Departaments (províncies). Però sense aconseguir acabar amb els bloquejos i mobilitzacions.

Tot i la duríssima repressió, que ja suma més de 60 morts i centenars de ferits des de fa un mes, la rebel·lió popular massiva de joves, indígenes i treballadors no cessa i ha entrat en la seva cinquena setmana. La primera línia de joves urbans, amb la guàrdia indígena, afro i camperols, han desenvolupat una organització per resistir la violentíssima repressió de policies, militars i paramilitars. Tenen metges i suport logístic, amb bloquejos, escuts, cascos... i també les assemblees populars formades en els barris i molts punts de bloqueig.

Un dels exemples d’aquesta massificació i noves organitzacions de lluita, és la formació de "mamás en primera línia", que van uniformades amb escuts negres i cascos blaus. Coregen: «si els nostres fills es manifesten i van a la batalla, les mares els donarem suport i lluitarem amb ells». Marxen a primera fila, directament en la mira de la temuda unitat especial ESMAD.

Negociació interminable ... mentre segueix la vaga i la repressió

El govern de Duque continua en negociacions des de fa 3 setmanes amb dirigents del Comité Nacional del Paro (CNP) integrat per les centrals obreres CUT, CTC, CGT i la federació de mestres FECODE. L’única reivindicació que va formular el CNP per continuar les negociacions, és que cessi la repressió i es permeti la protesta pacífica.

El govern de Duque ja va haver de retrocedir davant la gegantina mobilització popular, retirant la reforma tributària i de salut (que privatitzava la salut). Diu que vol negociar, crida a reunions al CNP, però continua la brutal repressió, dient que no acceptarà els bloquejos. I el CNP que diu que no va a negociar si segueix la repressió, continua asseient-se a negociar amb Duque. La setmana passada va reclamar la renúncia del ministre de Defensa, Diego Molano (que acaba de ser confirmat pel Senat) que dóna les ordres directes de la repressió assassina.

Quina és la sortida?

L’oposició, les diferents agrupacions de centre-esquerra que tenen representació parlamentària (Colombia Humana de Gustavo Petro, Coalición de la Esperanza, ex FARC), així com el CNP i les centrals sindicals, busquen la negociació, i esperar a les eleccions del 2022.

Gustavo Petro, després de reunir-se amb empresaris aquest cap de setmana, va informar que havia conformat un grup que seria"l’equip de política econòmica del pròxim govern", confiat de la seva victòria en els comicis del 2022. En aquesta reunió amb empresaris, Petro va dir públicament que: "No creguin que estàvem fent barricades, estem construint el país democràtic que tota Colòmbia mereix davant la incapacitat actual... les solucions explorades per l’equip econòmic que comença a treballar són les que la gent demanda als carrers", i així ho va escriure. Tot i que no va explicar quines eren aquestes solucions que segons ell demana la gent, és clar que un programa acordat amb els empresaris té un dels seus centres a defensar els guanys d’aquests i no les demandes populars.

De passada, va dir també que no dóna suport a "les barricades", és a dir a l’enorme moviment popular de l’aturada nacional.

Per descomptat que cal discutir una sortida econòmica i política que beneficiï el poble. La sortida de fons, després d’expulsar Duque i l’uribisme, és imposar un govern dels treballadors i treballadores, el jovent, els indígenes i el poble colombià que acabi amb el règim ultra repressiu de Colòmbia i avanci amb un pla econòmic que acabi amb el desastre capitalista, amb mesures d’emergència com el no pagament del deute, entre d’altres mesures, i que trenqui el domini dels bancs, multinacionals i l’imperialisme.

Visca la rebel·lió popular!

Tot i la repressió i les negociacions tramposes, la rebel·lió popular perquè se’n vagi Duque continua. El Bloque por el Paro Indefinido, format per diversos corrents, entre ells la nostra organització germana Colectivos Unidos, exigeix al CNP que faci assemblees a tots els sindicats per votar aturar la producció de les empreses, i sumar-se als bloquejos organitzats pels joves i les comunitats i impulsar l’extensió de les assemblees populars arreu del país.

Diversos sectors en lluita estan convocant a una Assemblea Nacional Popular pel 6, 7 i 8 de juny a Bogotà, per donar força i organització a la vaga indefinida, per derrotar la repressió i portar endavant la lluita per les demandes populars urgents com salut i vacunació massiva, educació amb matrícula zero, ocupació i pagament de renda mínima, protecció a la producció camperola i fi de les fumigacions amb glifosfat, defensa dels territoris indígenes, dissolució de l’ESMAD, justícia per castigar els que reprimeixen al poble, que s’alliberin els detinguts i que se’n vagi Iván Duque.

Des de la UIT-QI recolzem les reivindicacions del jovent i el poble mobilitzats, repudiem la repressió criminal i cridem a la més àmplia solidaritat internacional amb la rebel·lió del poble colombià. Ens unim a tots els que al món realitzen accions de solidaritat.

1/06/2021

Miguel Lamas,
dirigent de la UIT-QI,