Un any més el col·lectiu LGBT sortim al carrer pel dia de l’Orgull, recordant la revolta de Stonewall de1969 que va marcar el començament de la lluita per l’alliberament sexual i de gènere. Sortim al carrer perquè la LGBTfobia segueix present en les nostres vides: les agressions i l’assetjament al col·lectiu augmenten cada any, seguim patint discriminació laboral (la desocupació en el col·lectiu trans ronda el 80%), patim violència familiar, i les taxes de suïcidi multipliquen per quatre la mitjana. És cert que tots aquests anys de lluita han vingut de la mà de moltes conquestes, però encara queda molt per lluitar.

A dia d’avui segueix sense concretar-se a l’estat espanyol una llei que avanci en la despatologització de les persones trans i que blindi els drets socials i laborals del col·lectiu. Fa uns dies, en el marc de les preparacions de les manifestacions de l’Orgull, el moviment LGBT de Madrid amenaçava amb vetar al PSOE a totes les activitats, de manera que el partit socialista, amb una maniobra oportunista, va desbloquejar les negociacions i va afirmar que es tractaria una llei LGBT que inclourà un text específic per a les persones trans.

Aquest procés de debat de la llei trans, marcat per les negatives del PSOE i les constants reculades de Podem, va fer aflorar comentaris i declaracions trànsfobes per tot arreu. Ho vam veure en un sector del PSOE, amb la ministra Carmen Calvo al front, que va arribar a afirmar que aquesta llei és una "aberració" i que suposa "esborrar les dones"; també ho vam veure en organitzacions feministes transexcloents, amb discursos més propers a la dreta i la ultradreta que a suposades organitzacions feministes i d’esquerres, reproduint arguments purament biologicistes i reduint l’opressió de la dona als caràcters sexuals, obviant totalment la socialització de gènere.

D’altra banda, grups autoanomenats comunistes (organitzacions reaccionàries disfressades d’esquerra) han posat en el punt de mira el col·lectiu, afirmant que suposa una irresponsabilitat treballar lleis com la Llei Trans o la LGBT en un context de crisi econòmica i sanitària com l’actual. Com si les persones LGBT fóssim les culpables de la penosa gestió de la crisi i de que els governs prioritzin sistemàticament els beneficis de multinacionals i especuladors als drets de la classe treballadora. Davant d’aquests sectors que plantegen falsos dilemes entre els nostres drets i els drets de la classe treballadora diem que nosaltres també som part de la classe treballadora. Estem en els barris i en les fàbriques. Lluitem contra el patriarcat que imposa un model únic de família i de sexualitat, però també lluitem contra els desnonaments, contra els acomiadaments, i contra la repressió.

La lluita LGBT ha de ser necessàriament anticapitalista; el capitalisme es recolza en el patriarcat per sobrexplotar-nos, alhora que intenta cooptar la nostra lluita, despolititzant-la i mercantilitzant-la, per treure rendibilitat econòmica i projectar una imatge més amable i tolerant. De la mateixa manera, estats genocides instrumentalitzen els nostres drets per promoure massacres a altres pobles, com és el cas de l’estat d’Israel i el poble Palestí. No acceptem cap tipus de rentat de cara (pinkwashing), ni d’empreses, ni de governs, ni d’estats assassins.

Des de LI lluitem per un moviment LGBT antiracista i internacionalista. Perquè els nostres drets i les nostres vides estan constantment qüestionades arreu del món. Encara avui en dia hi ha més de 70 països on ser LGBT és il·legal, el matrimoni igualitari només està disponible per al 15% de la població mundial i les dones trans són les més precaritzades. La ultradreta, que avança a tot el món, i les Esglèsies ens ataquen diàriament, negant la nostra existència o patologitzant les nostres vides promovent teràpies de reconversió.

La crisi econòmica mundial, agreujada per l’emergència sanitària de la COVID, demostra que cal treballar per unir les lluites, perquè no siguem nosaltres els que seguim pagant la seva crisi, i perquè mai aconseguirem un veritable alliberament sexual i de gènere sense un alliberament de classe. Per això fem una crida a la unió del conjunt de la classe treballadora i tots els col·lectius oprimits: acabem amb el capitalisme cisheteropatriarcal!

· Prou LGBTfòbia!
· Separació de l’església i l’estat. Per una educació, sanitat i serveis socials laics, 100% públics i amb perspectiva de gènere.
· Elaboració d’una llei estatal LGBT integral orientada a despatologitzar les nostres vides i d’erradicar les desigualtats socials i laborals. Dotació pressupostària perquè aquesta no quedi en paper mullat.
· Per una Renda Bàsica Universal immediata que garanteixi la independència econòmica dels sectors més vulnerables de la població i combati l’exclusió social.
· Distribució d’hores de treball amb manteniment del salari: igualtat d’accés a la feina i de drets laborals.
· Polítiques adreçades als sectors més precaritzats: quota laboral trans dins de les borses de treball.

Lluita Internacionalista
25/6/2021