El 28/08/2021 els pescadors del Cobija recuperaven els passaports, i amb ells la llibertat, després d’una intensa campanya de la CUT galega. Durant aquest mes d’agost, van contactar amb nosaltres perquè ens suméssim a la campanya i ajudar a donar-li difusió. A més del compromís de fer-ho arribar als mitjans catalans, i dedicar-li aquest espai en la nostra premsa, ens comprometíem a col·laborar en la campanya per l’alliberament dels mariners; exigint totes les responsabilitats a l’armador, responsable de les infraccions, si les hagués; denunciar i exigir el govern de PSOE-UP que: a) atengui les necessitats bàsiques dels mariners -hi va haver moments en què van faltar aigua i aliments davant la passivitat del ministeri de exteriors-, b) gestioni la seva repatriació amb urgència –l’ambaixada russa, va repatriar al pescador d’aquesta nacionalitat en 15 dies-. Finalment, i com vam fer en el cas del tonyinaire basc Alakrana a 2009, denunciar les flotes de la Unió Europea i en concret de l’estat espanyol, que plomen la pesca de zones senceres com a Somàlia o el Senegal ... (veure el nostre dossier "Pirates somalis": http://luchainternacionalista.org/ecrire/?exec=article&id_article=4348 . Transcrivim la declaració sindical unitària de solidaritat que a més, relata els fets.

Solidaritat amb Pablo Costas i la seva tripulació atrapada al Iemen

El mariner gallec Pablo Costas Villar amb la resta de la tripulació del pesquer Cobija, porten onze mesos atrapats al Iemen sense atenció consular, i des de fa ja una setmana sense queviures ni aigua i per això des del moviment sindical alcem la veu perquè d’una vegada es posi a fi a aquesta situació perquè Pablo Costas i la seva tripulació puguin tornar a casa sans i estalvis.

Al juliol de 2020, després de pescar des de desembre de 2019 a l’Índic Sud, una patrulla de guardacostes d’Austràlia va abordar el pesquer Cobija a 500 milles de la costa australiana. Armats, els agents de duanes van entrar al vaixell, van sol·licitar la documentació i van registrar l’embarcació. Després de la incursió, el vaixell va navegar rumb nord-nord-oest i, com els va passar a altres embarcacions durant els primers mesos de pandèmia, no van poder atracar per no tenir permís sanitari. Posteriorment, l’empresa panamenya propietària del vaixell va comunicar al capità la venda del vaixell a una empresa somali, aigües on van pescar durant tres setmanes. El nou armador els va ordenar descarregar al Iemen, on van atracar el 27 de setembre de 2020. Des de llavors romanen allà, on va recalar la suposada denúncia per pesca il·legal d’Austràlia.

Des del port li han indicat que no tenen problemes amb que marxi, però l’alerten que el fiscal general exiliat a l’Aràbia Saudita ha apel·lat la sentència. Iemen ha deixat d’aportar menjar, que abans els lliuraven amb comptagotes. Pablo Costas i la seva tripulació estan patint una situació que empitjora dia a dia, fruit de la manca d’aliments i d’aigua potable que, sumada a la insalubritat i la inhabilitat en la qual es troben fa créixer la por per la seva vida i per la seva salut. En el dia d’avui s’ha agreujat la situació, amb desmais, vòmits i altres símptomes de malaltia en quatre dels tripulants, als quals Pablo Costas ha atès amb els escassos mitjans que encara resten al vaixell.

Els sindicats signants mostrem la nostra solidaritat amb Pablo Costas i la resta de la tripulació del Cobija demanem una actuació urgent del govern espanyol per resoldre aquesta inhumana situació. Demanem al Govern de l’Estat Espanyol que faci tot el que està al seu abast per possibilitar la immediata repatriació del mariner Pablo Costas Villar i la trentena de tripulants del pesquer atrapat al Iemen.

A 27 d’agost de l’2021
Signen el document: Central Unitaria de Trabajadores de Galicia, Comisiones Obreras (CCOO), Confederación Intersindical, Confederación Intersindical Galega (CIG), Colectivo Unitario de Trabajadores de Aragón, Corriente Sindical de Izquierdas de Asturias, ELA sindikatua País Vasco, ESK País Vasco, Intersindical Alternativa de Catalunya, Intersindical Valenciana Langile Abertzaleen Batzordeak (LAB) País Vasco, Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT), Unión General de Trabajadores (UGT).