A Barcelona el passat trimestre vam poder veure algunes mobilitzacions de treballadores del consistori municipal, davant les portes de l’Ajuntament de Barcelona, ​​reivindicant, exigint a la senyora Ada Colau. Totes elles tenien dos eixos comuns: una atenció de qualitat als i les veïnes, treballadors/es d’aquesta ciutat, als sectors més vulnerables -gent gran, criatures, joves, treballadors/es en atur, etc, - per als que exigeixen els recursos materials i humans necessaris, així com la dignificació dels drets laborals i professionals dels seus treballadors/es. Per ambdues raons, diuen, no poden permetre que aquesta administració acomiadi treballadors/es que avui són un bastió important per a la intervenció contra la precarietat i contra l’exclusió social de l’atur: parlem dels més de 150 treballadors/es que l’empresa municipal Barcelona Activa vol acomiadar -encara que oficialment digui són finalitzacions de contracte-. La resposta no es va fer esperar: el 23 de juny, era el primer dia de vaga i al setembre la lluita contínua. No als acomiadaments, per la contractació indefinida de les treballadores/és.

Un altre sector mobilitzat va ser el SARA -Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida, per a víctimes de la violència masclista-, que el 13 de juliol denunciava la manca de recursos per a una atenció de qualitat i reivindicava: augment d’espais del SARA per a una millor i àgil atenció, pressupost suficient per a ajudes per a les dones i fills/es, centres d’acollida i habitatges d’urgència dignes, no les actuals ofertes de pensions, i reiteren la necessitat d’un pla per resoldre a curt termini aquests problemes.

Les treballadores/és dels CSS -Centres de Serveis Socials de Barcelona de l’IMSSB-, van constatar les conseqüències de la crisi sanitària i econòmica, amb una creixent demanda per nous treballadors en atur o amb major precarietat econòmica i social pels EROs, i que , tot i la suposada moratòria, els desnonaments es van succeir i van haver de mostrar el seu descontentament davant d’una política d’habitatge de la que els professionals no són responsables. Així, reivindiquen permanentment el dret de les/els veïnes a un habitatge digne i a no ser expulsats de les seves cases per falta de mitjans econòmics. Així mateix, reivindiquen recursos materials i humans per a la millor atenció als barris amb més necessitats econòmiques i socials, reivindicacions laborals, així com el reconeixement professional de totes i tots els/les treballadors/es que la crisi sanitària va demostrar que són indiscutiblement serveis essencials. Per tot això, i amb l’exigència de solucions, el 7 de juny van realitzar un dia de vaga.

Un altre gran problema que travessen els serveis públics -inclosos els serveis socials- és el gran nombre de serveis externalitzats. L’administració es vanta dels serveis que obre i que els agrupa en llocs més dignes, com els serveis per a la població sense sostre. Però el que expliquen els responsables municipals, poc o gens te a veure amb la realitat que denuncien els treballadors, els sindicats, la plataforma Municipalitzem: que són serveis socials essencials municipals, amb diferents empreses i condicions laborals i professionals en gran desigualtat amb els professionals directes de l’administració municipal, i com aquest govern municipal de Barcelona en Comú amb el PSC, dóna una volta de rosca més en la contractació d’empreses vinculades a paradisos fiscals i a l’IBEX 35, com ja van denunciar les treballadores del SAD en la contractació per algunes zones de Barcelona.

Davant aquestes situacions, el més positiu són els processos d’organització de part dels i de les treballadores amb els sindicats que els vénen acompanyant. La lluita continua, aquest és el camí:

No als acomiadaments a Barcelona Activa
Per la contractació indefinida de les i de les treballadores
Per la millora de les condicions laborals i professionals
Per la municipalització dels serveis externalitzats
Per uns Serveis Públics directes de qualitat.

Marga Olalla