No és casual que cap d’aquests candidats patronals entusiasmi. El poble treballador segueix preocupat per no poder arribar a final de mes. Els salaris continuen perdent davant de la inflació, la mitjana dels treballadors guanya menys que el valor de la cistella familiar (calculat en 106.361 pesos segons la junta interna de ATE-Indec)(3). L’atur fa estralls als barris populars, on milions segueixen sense aconseguir recuperar els ingressos que obtenien amb “changas” abans de la pandèmia. I ni què dir dels jubilats, amb ingressos que els enfonsen a la indigència.

A tot això se li suma la indignació, que no s’ha "apagat", malgrat que el govern d’Alberto Fernández ho intenti, generada per la difusió de les fotos de l’aniversari celebrat a la Quinta de Olivos (4) en una Argentina on les conseqüències de la Covid-19, si bé ja no estan en un pic, es troben lluny d’haver-se acabat. D’una banda, perquè encara falten milions de persones que no han rebut la segona dosi de la vacuna. I d’altra perquè amenaça la variant Delta, amb el risc que això generi una nova onada de contagis. En aquest marc, resulta barroera la maniobra del govern d’anunciar en els dies previs a les eleccions, el final del confinament i l’autorització de públic en esdeveniments massius, com el partit de la selecció per les eliminatòries que tindrà lloc pocs dies abans de les PASO .

(...)
El que tots els candidats callen és l’escàndol dels 4.350 milions de dòlars, que acaben d’ingressar al país des del FMI, suposadament com a part d’un programa mundial de l’organisme per "atendre la crisi de la pandèmia", que seran utilitzades en la seva totalitat per pagar els venciments a el mateix Fons Monetari. Mentrestant, es continua negociant la signatura de l’acord amb aquest organisme que només ens portarà, com marca tota l’experiència històrica, nacional i internacional, més ajustament, misèria i entrega. (...)

Davant d’aquest panorama, no és d’estranyar la desil·lusió de milions, i fins i tot del possible escenari que molts no vagin a votar. Compartim amb el poble treballador que cap d’aquests candidats ofereix una sortida per a les urgents preocupacions de cada dia. Però creiem que sí que hi ha una alternativa política, la qual enarborem des del Frente de Izquierda Unidad.

Perquè som els que vam plantejar que cal posar en marxa un programa d’emergència, on el primer és suspendre els pagaments del deute extern i trencar l’acord amb l’FMI, per així posar tots aquests diners al servei d’atendre les necessitats urgents de salari , habitatge, educació, salut i treball. Perquè som els que estem dia a dia donant suport a totes i cadascuna de les lluites del poble treballador. Som els que ens oposem a la megamineria contaminant, a l’acord porcí. Som els que denunciem que segueixen els feminicidis i exigim més pressupost per la violència de gènere. Som els que ens seguim mobilitzant per l’aparició amb vida de Tehuel. Les diputades i els diputats del Frente de Izquierda Unidad, els únics que aquesta setmana es van manifestar exigint suport a les dones afganeses perseguides.

Per tot això, perquè sempre vam ser els que vam fer ressonar totes aquestes lluites a les parets de Congrés, els que denunciem tots i cada un dels negociats, els que ens vam oposar als plans d’ajustament, han de seguir havent-hi un escó del Frente de Izquierda Unidad al Congrés. Per això necessitem el teu vot. Perquè a més, hem de donar aquest cop la batalla contra els qui, lamentablement, divideixen la unitat de l’esquerra, com el MST de Bodart (5), que acaben debilitant la construcció d’una alternativa política davant els partits tradicionals.