Aquest 9 d’octubre ha de ser una jornada de lluita, pel dret d’Autodeterminació, contra la monarquia, contra la corrupció, contra els EROS en la indústria de l’automoció o en la Banca, contra el ICETAZO,per la defensa de les interines per un lloc fix, contra els feminicidis, diguem no a l’homofòbia, per la defensa del territori, lluitem contra els parcs eòlics que envaeixen el nostre territori, contra l’ampliació de port de València, lluitem per recuperar el nostre litoral, lluitem contra els PAI que intenten aplicar a les nostres ciutats, lluitem contra l’especulació immobiliària dels nostres barris, per la defensa del camp valencià, enfront de les pujades de la llum, lluitem per la nacionalització de les elèctriques, contra els desnonaments, contra la pujada desmesurada dels lloguers, per un parc públic d’habitatges, per la llibertat de tots els presos polítics de l’Estat Espanyol, contra la criminalització de la nostra joventut, contra el feixisme que sembra d’odi els nostres barris, pel tancament de les CIES, pel dret dels migrants, per ser un país d’acolliment, pel dret a la nostra llengua, per l’escola pública, per la sanitat pública, per l’ensenyament públic, per les residències públiques.

Lluitem contra el Pacte de Toledo i l’Acord Social del govern de coalició que vol robar el dret d’una pensió digna a les treballadores i els treballadors.

Fem front a les polítiques autonòmiques del govern del Botànic,no a les polítiques autonòmiques que només demanden més finançament o la reciprocitat de les televisions, necessitem polítiques que defensen el dret d’autodeterminació i els drets socials del poble valencià.

Cal centralitzar les mobilitzacions i construir un referent polític

Veiem lluites atomitzades. Els i les pensionistes han convocat el 16 d’octubre una marxa a Madrid contra la reforma del govern. Hi ha mobilitzacions en defensa de l’atenció sanitària. Al juliol les grans protestes per l’assassinat de Samuel. Importants lluites sindicals com els de les interines, com la de Tubacex, amb més de dos-cents deu dies de vaga que aconsegueixen la readmissió dels acomiadats de Llodio i Amurrio. O la d’H & M a Euskal Herria, que han aconseguit amb quaranta-cinc dies de vaga defensar tots els llocs de treball i les condicions. Cal avançar en l’impuls i la unificació de les lluites cap a una vaga general.

El PSOE-IU/Podemos està al servei dels interessos de la gran empresa i la monarquia, una política que obre el camí a les dretes.

Necessitem avançar en un Front de l’esquerra, les treballadores i els treballadors i els pobles amb la doble ruptura: contra la Monarquia i en defensa del dret d’autodeterminació dels pobles, anticapitalista i per un pla de mesures d’urgència.

Carlos Rodríguez (País Valencià)