Quan el 2014 moria la Rosa, l’àvia de Reus, en una pobresa energètica esfereïdora, semblava que s’havia tocat fons i els governs es veurien obligats a fer quelcom per aturar les energètiques (ja havien apujat els preus un 42% des de 2007). Però no. Any i mig després de l’esclat de la pandèmia, 11 milions de persones a l’Estat es troben en situació d’exclusió social i 6 milions en pobresa severa. Pagar la llum i l’aigua deixa en situació de pobresa el 14% de les llars i un 11% d’elles no poden mantenir-se a una temperatura saludable d’entre 18 i 22º com assenyala l’OMS: malalties, incendis i intoxicacions... la indigència energètica produeix 6 vegades més morts que els accidents de trànsit.

Des de l’origen de l’oligopoli elèctric, a l’empara del poder

El conglomerat de l’oligopoli elèctric té els seus orígens en els cognoms franquistes d’Oriol i Urquijo (Hidrola), March (FECSA), Careaga (Iberduero) i Barrié de la Maza (Fenosa), alguns dels quals fins i tot van finançar l’alçament. Així doncs, entre 1948 i 1960 Hidrola -avui part d’Iberdrola- va multiplicar per 20 els seus actius nets. 

La cobertura va seguir amb la Transició. La Llei d’Aigües de 1985 de Felipe González prorroga la majoria de concessions tramitades abans de 1921 fins a gener de 2061. És a dir, permet concessions per uns 140 anys contra el màxim de 75 que estableix la Llei de Patrimoni de les administracions públiques, de rang superior: és a dir, estableix unes concessions il·legals. A més, de la mà dels governs González als 90’, aquestes empreses es van internacionalitzar com a noves conqueridores, com Repsol espoliant Argentina, Bolívia...

Aznar mantindria la protecció de les elèctriques i es consolidaria l’època de les portes giratòries que garantien els privilegis a canvi de jubilacions d’or: Felipe González i Narcís Serra a Gas Natural; José María Aznar i Elena Salgado a Endesa; Ángel Acebes a Iberdrola... i ara, el Conseller d’Interior que va fer pagar amb diners públics els acomiadaments de Panrico, Felip Puig, promocionant les MAT!

La frenada en sec dels horts solars i l’autoconsum de Zapatero i Rajoy li ha costat a l’Estat multes de 970M d’euros, però ha facilitat que les tres grans elèctriques controlin més de la meitat de l’energia verda operativa i la puguin ampliar aprofitant la bombolla financera de la pujada de preus i els fons europeus a la vista. Per trampejar la normativa europea, les grans elèctriques s’han trossejat: E-Distribución, Nedgia, i-DE, Energia XXI, Iberdrola Clientes o Gas & Power, però segueixen sent d’Endesa, Naturgy i Iberdrola, que així copen la generació en totes les formes, la distribució i la comercialització.

Espoli dels recursos energètics a mans de fons voltors.

Aquest pastís tan ben controlat oferia fins el 10% de rendibilitat al 2018 (denunciat per la mateixa Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) i atreia fons d’inversió a nivell mundial. Les dues societats que avui dia tenen més pes operen des de Sidney i Nova York. El banc d’inversió australià Macquarie és un dels majors propietaris de plantes solars a l’Estat però, a més, amb el 25 % d’accions controla Viesgo, amb EDP. Des dels EUA, una de les gestores de fons més gran del món -amb actius per valor de 7,5 bilions d’euros, sis vegades el PIB espanyol-, BlackRock, té més d’un 12% d’Iberdrola i EDP. Podríem seguir amb l’italiana Enel, una de les principals accionistes d’Endesa. I el gran fons estatunidenc Capital Group que, a més d’Endesa, està a Red Eléctrica Española (REE, monopoli del transport de l’energia), que ja només te el 20% de capital públic. I encara s’espera l’OPA del fons australià IFM pel 23% de Naturgy, l’avenç del Fons Global de Pensions noruec, a través de Norges Bank participant a Iberdrola, EDP i, des d’abril, a Naturgy...

Els “beneficis caiguts del cel”

Aquesta brutal especulació es basa en els mecanismes del mercat elèctric, perquè va més enllà de l’increment del preu del gas i l’especulació en el mercat de drets de CO2. El gas ha quintuplicat el preu el 2021 i passa al preu de la llum perquè alimenta les centrals de cicle combinat i cogeneració, que en aquest any han generat el 24,7% de l’electricitat a l’Estat, segons REE. Encara no s’ha arribat al peak gas, el màxim de producció global, però sí que diuen que estem en el pic d’abastiment de gas a Europa, des d’Algèria i Rússia, preveient-se talls de subministrament. Algèria distribuïa el 60% a Espanya a través de gasoductes; els dos darrers anys ha baixat al 30% perquè ha deixat d’utilitzar el que passa per Marroc i l’altre 30% arriba amb vaixell des d’EUA, molt més car per la liquació i el transport. Però això sol, no explica la bombolla de guanys.

Les grans companyies que copen totes les fases i formes de generació elèctrica les venen i compren en el mercat majorista, el gran casino on es fixa el preu de la llum. Anomenat “pool elèctric” i regit per l’OMIE, es un mercat que, independentment del preu què hagi ofert un productor, rebrà el preu de l’últim que hagi entrat en el mercat, que serà el més car perquè la demanda es va cobrint primer amb les més barates i va pujant: 1r renovables, 2n nuclears, 3r hidràuliques i 4t cicle combinat –que, a més, han de pagar drets de CO2-. Així doncs, resulta que energies barates i netes acaben amb el preu de les cares i contaminants: són els “beneficis caiguts del cel”. La Comissió Nacional de l’Energia va estimar, al 2008, que el cost de la l’energia hidroelèctrica era de 3 euros/MW h. Avui es paga per sobra de 200 euros/MW h –amb pics als 300 euros/MW h- i cada dia es venen més de 600.000 MW h. No és d’estranyar, per tant, que Iberdrola buidés embassaments aquest estiu -malgrat les queixes dels regants aragonesos- per recollir més beneficis caiguts del cel. A més, van vendre l’energia hidràulica a un preu similar a la de cicle combinat, frau que ja han fet abans: Iberdrola, Endesa i Naturgy tenen sancions de la CNMC per manipulació del preu de l’energia entre 2013 i 2019: 25M, 5,8M i 19,5M d’euros respectivament, totes recorregudes a l’Audiència Nacional.

La doble factura

Si al 2007 vam rescatar bancs, ara, amb els fons europeus, rescatem l’Ibex i, en el cas de les energètiques, amb la transició verda generant un deute a retornar en 30 anys. Segons l’Estat, els projectes tractors o PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica) seran publico-privats, on la part pública proveeix i assumeix riscos i la part privada executa i recull beneficis –tipus Castor-. Les empreses de l’Ibex han presentat projectes per més de 100.000M d’euros i, entre elles, les elèctriques: Endesa 110 projectes per valor de 19.000M d’euros; Iberdrola 150 per 21.000M d’euros i Naturgy projectes per valor de 13.000M d’euros. Entre ells n’hi ha d’hidrogen verd, la gran aposta; xarxes de distribució intel·ligents; emmagatzematge; parcs eòlics marins; centrals de bombeig; electrificació de la calor i reciclatge de components de tecnologies netes i,... sí, involucraran a les PIMEs, diuen ... amb subcontractes! Com diu la Directa, “ens passaran dues factures: la que ja rebem habitualment i la del deute acumulat per les institucions públiques a l’hora de donar suport a la seva transició verda”.

L’energia és un be essencial, cal un pla de lluita per mesures urgents

L’energia és un dret i no una mercaderia! Però, a dia d’avui, és una lluita a seguir al carrer, perquè no hi ha voluntat política per aturar les elèctriques. El govern PSOE-IU-Podemos ho ha demostrat sobradament amb el decret per limitar els seus beneficis que a últim moment encara van descafeïnar més, al punt que ara les elèctriques els feliciten! Per contra, han reduït l’IVA i els impostos a les elèctriques... i ara posaran un xec per pal·liar la pobresa energètica: tot perquè es paguin amb 2.000M d’euros de diners públics però no es toquin els seus brutals beneficis.

Tal i com assenyala una proposició de llei al Congreso de la CUP-Per la Ruptura, ja hi ha centrals hidroelèctriques que, o bé han arribat al final de la seva concessió, o superat el topall legal de 75 anys i que, per tant, estan en frau de llei i haurien de passar a control públic, tal com es proposava i va votar en contra la dreta, el PSOE, PNV, PdeCat i JxC. Aquesta reversió només s’ha produït a 5 centrals a Aragó (Pueyo de Jaca, Barrosa, Urdiceto, Auxiliar de Campo i Lafortunada-Cinqueta), per la lluita unida dels ajuntaments als tribunals, malgrat no trobar suport polític ni voluntat de l’administració d’aigües. Tot i això, només és a Pueyo de Jaca on, després de la reversió, els beneficis han passat a entitats locals. A Catalunya, companyes de la CUP i altres entitats municipalistes, estan donant la mateixa batalla a Vallfosca, Vallbona d’Anoia i St. Quirze de Besora.

Escalfor, aigua i llum a totes les llars!!

Expropiació de les elèctriques, gestió pública directa,
sota control obrer i popular i al servei, en primer lloc, del territori.