Els PGE 2022, que PSOE-IU-U han venut com "els més expansionistes de la història", 458.970M euros, ho són, però tot just 2.896M més que els del 2021, i el que és pitjor: no respon a un increment impositiu significatiu en els ingressos, sinó exclusivament a l’entrada dels Fons Next Generation per un valor menor al pagament d’interessos del deute públic i generant-ne més. Són els pressupostos del pa per avui i fam per demà.

PGE, deute i New Generation

El deute públic va tancar el primer trimestre al 125,3% del PIB -i al juny superava els 1,42 bilions d’euros-, la ràtio més alta en 140 anys. Segons el govern, el deute baixaria aprofitant els tipus baixos, els venciments llargs i el suport del BCE que ja té 120.000M de deute espanyol (el 37% del PIB). No obstant això, al límit del 60% del Pacte d’Estabilitat europeu, de moment suspès, no s’arribaria fins 2035!!. A avui, devem ni més ni menys que 24.570 euros per persona, i és obvi que ens els faran pagar amb sang i retallades.

D’altra banda, els fons generen més deute ja que no es rebran en aquest any els 27.633M d’euros per al Pla de Recuperació i Resiliència que inclouen els PGE, sinó que només arribaran 18.000M i la diferència serà finançada amb deute públic fins que arribi la resta. El dèficit arribarà al 5% del PIB el 2022 i el deute augmentarà en uns 60.000M més. Els diners que entren dels fons europeus no arriben ni a cobrir els interessos del deute d’aquest any que superen els 30.000M.

Tornen els homes de negre

El Govern està ultimant la signatura d’un contracte secret -el govern confirma que no es farà públic- amb la Comissió Europea (Operational Arrangement), especificant el com i el quan complirà amb les inversions i reformes exigides per la UE. A canvi, arribaran els fons que aniran a parar majoritàriament a grans empreses, però significaran una sèrie de reformes contra el conjunt de les classes populars (veure LI 174), tant a nivell del mercat laboral com en el sistema de pensions.

El govern haurà de sotmetre’s cada sis mesos a un examen sobre l’evolució de les reformes i les inversions. En cada ocasió, Brussel·les disposarà de dos mesos per respondre autoritzant els pagaments. En cas d’un incompliment, la Comissió podrà retenir els fons, i si una reforma o inversió triga més del que s’ha acordat, es podria retardar el desemborsament a què es compleixi. Una delegació encarregada del seguiment de l’execució dels fons europeus ja ha visitat Madrid.

La bandera d’IU-UP: ¿reforma impositiva?

Pugen algun impost si, però amb prou feines 400M d’euros, a l’establir un tipus mínim en l’Impost de Societats del 15%, (directriu de l’OCDE), que, però, només es tindran quan es liquidi 2022. La recaptació real de l’any serà inferior als 50M!!. Afectarà a unes 1.000 empreses amb una facturació superior a 20M d’euros o grups consolidats.

També redueixen l’escandalosa bonificació fiscal en l’impost de societats per a empreses que es dediquen a l’arrendament d’habitatge: del 85% al 40%, però segueixen bonificant ’els fons voltors immobiliaris! El recaptat anirà a ajudar no a inquilins, sinó a exempcions fiscals de fins al 90% als petits propietaris que baixin els lloguers als seus inquilins. Això serà la base de la futura Llei d’habitatge, que a part d’aquesta insuficient mesura, sembla no abordarà un control de preus, però sí que buidarà la llei catalana, que alguna mesura més planteja.

Tampoc s’avança en el control de les elèctriques i dels preus de la llum, mentre es prorroguen les últimes rebaixes fiscals adoptades a fi de preservar els beneficis de les elèctriques amb diners públics, amb el cinisme de Montero dient que serà d’uns "2.000M d’euros “l’estalvi" per a famílies, autònoms i empreses per la suspensió de l’impost de producció elèctrica, la rebaixa de l’IVA de la llum i de l’impost especial de l’electricitat, amb la consegüent pèrdua recaptatòria. "

La resta d’ingressos per impostos, recau en els 1,8 milions d’autònoms, amb una pujada d’entre 96 euros i 225 anuals, que signifiquen 173M a la Seguretat Social; impost especial sobre el tabac i duplicació de l’impost de matriculació. No apareix l’impost verd sobre els plàstics.

Les xifres canten, cap avanç significatiu –es recapta menys- cap a que "els que més tenen més paguin" encara que Yolanda Díaz presumeixi del 15%. Abans del Consell de Ministres, Sánchez, i Yolanda Díaz, van escenificar la unitat amb una passejada pels jardins de la Moncloa i una reunió prèvia. En la roda de premsa posterior, la ministra d’Hisenda, va dir que, amb aquests pressupostos, ’la coalició ha sortit "reforçada"!!.

Major despesa sí, però major privatització i militarització, també

Ja hem dit que és la major xifra de despesa assolida fins a la data, un 0,6% més respecte al 2021, que ja eren expansives per la despesa d’ERTOs i vacunes.

Però la transferència de diners públics a mans privades és brutal ja que són les granes empreses de l’IBEX les que es queden amb el gruix del pastís dels fons: 3000M pel foment de l’edificació per a les constructores (tret els 1000M, per a l’accés i rehabilitació), vehicle elèctric (445M), energies renovables (435m), o noves infraestructures ferroviàries -que no Rodalies- (635M). ... I també per a empreses: digitalització de pimes (1.626M), sector turístic (766,7M), ...

Hi ha també una forta tendència a la privatització en el propi estat reflectida al comparar l’evolució entre la despesa en el capítol I (personal propi) i el II (béns i serveis externalitzats o que depenen de terceres empreses). Doncs bé, mentre l’I puja un 3,4% -dels quals el 2% és el promès augment salarial-, el capítol II, s’incrementa un 16,7%: 5 vegades més! Així doncs, gran part de l’increment de la despesa social que arriba al 54,1% de la despesa consolidat -incloent les pensions-, com l’increment en llei de la dependència, o part de les polítiques d’igualtat, va també a parar a empreses del tercer sector com les de Florentino Pérez-.

Com tampoc aborda els problemes estructurals d’atur, precarietat, control preus, augment SMI, taxes universitàries ... pal·lia a força de mesures assistencials les necessitats de sectors vulnerables (157M per al bo social tèrmic per pal·liar la pobresa energètica) i la joventut (12.550 M). Creen el bo jove de 250 euros mensuals per a ajuda al lloguer (200.000M), el bo cultural jove de 400 euros. I un augment de beques i ajudes a estudiants (2.199M). Tot amanit de pinzellades assistencials també a nivell internacional com l’enviament de vacunes a Llatinoamèrica que augmenta las ajudes al desenvolupament ¡¡al 0,28%!! Tan lluny del 0,7, però amb milions per a defensar els beneficis de les farmacèutiques amb les seves patents. Altres a l’augment de ciència i cultura ... però no canvien la tònica dels PGE.

I si bé no creix la Casa Reial, sí que ho fa Defensa i el CNI. Defensa augmenta en un 7,9% (7.276,43 M), però si se li sumen les partides escampada en diferents ministeris (22.256,33M) i entre el 35 i un 50% més que en els últims 30 anys sempre falten, ... arribarem a 43.276M amb deute incorporada, ¡el 1,6% del PIB !, per mantenir els 72.000 soldats, els privilegis dels gairebé 14.000 reservistes i sobretot per pagar els seus "programes especials" per a la construcció de grans sistemes d’armes com els caces EF-200, les fragates F-110 o el submarí S-80 -de altíssims sobre costos perquè no pujava a superfície-, la factura total supera els 30.000M. El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) augmenta un 4%, fins 312M: el 66% per a personal i manté congelats els fons reservats, però es mantenen!. ’Bona política d’esquerres la de PSOE, IU i Podemos!!!

I les pensions com a primera moneda de canvi

El govern propaganditza que el 37% serà per a pagar les pensions (171.165, M), amb una pujada del 2,2%. La insistència sembla culpabilitzar els pensionistes de no poder arribar a altres coses, quan aquests diners han estat treballats prèviament i alimentaven una guardiola de les pensions que ha estat saquejada pels successius governs per més de 600.000M, segons algunes fonts. Cap mesura per auditar el saqueig ni menys un pla de devolució.

Però el que en realitat amaga aquesta insistència és el primer pas de l’acompliment amb Brussel·les: donat el fracàs dels fons privats (van caure un 94% el primer semestre del l’any, captant tot just 79M) que ha afavorit el govern amb bonificacions, impulsa ara els plans d’empresa ampliant les aportacions bonificables fins als 8.500 euros, i destinant per a això, el gruix dels 10.000M que abans aportava als plans individuals i que seran gestionades amb els bancs.

L’execució dels PGE, on moren les promeses

Les promeses que ara permeten al PP acusar PSOE-IU-UP d’afavorir Catalunya, o ERC justificar el seu vot afirmatiu -com l’any passat-, moren en les xifres d’execució real. En el gràfic es pot veure com s’ordenen les promeses d’acord a la població i en el següent la reordenació d’acord a les xifres realment invertides, el PGE executat.

També les xifres desmenteixen a Jessica Albiach dels Comuns que després d’apel·lar al fet que amb aquests PGE "Catalunya surt guanyant", fa propaganda de la bolcada al servei de trens i Rodalies a Catalunya. Doncs bé, de 2015-2020, s’havien d’invertir 2.100M, dels quals només es van executar 844 (el 40%), i empitjora amb ells en el govern: el 2021 l’execució de RENFE i ADIF arribarà al 29%, mentre que les Rodalies de Madrid, s’han executat el 184%.

D’altra banda, les promeses que acompanyaven els PGE 21 per al vot d’ERC, tampoc s’han complert: ni el traspàs de la gestió de l’Ingrés Mínim Vital, ni el 100% dels fons Next Generation, -només es traspassa el 45% dels 27.000 M a les CCAA- que, cal recordar van ser aprovats contra tot l’arc parlamentari i gràcies a l’abstenció de VOX, amb el consegüent agraïment de Sánchez a la ultradreta.

Aquests PGE són inacceptables, per fer retornar els homes de negre i per ser pa per avui i fam per demà.
Ni un euro dels Next Generation a la privada: inversions socials públiques.
No al pagament del deute extern

24/10/2021

M. Esther del Alcázar i Fabregat