Segons l’acord, totes les persones acomiadades tornaran als seus llocs de treball, també les que van sortir voluntàriament. En concret, això vol dir 129 readmissions. Cal recordar que des de la vaga de Titanlux (Prat de Llobregat) no s’havia aconseguit una victòria d’aquest tipus en les recents lluites obreres al País Basc ni a la resta de l’Estat. Ni tan sols les dues sentències del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, que van qualificar els dos EROs nuls, van aconseguir que la gerència obrís les portes de les dues fàbriques de Llodio i Amurrio per reprendre la vida laboral. Va recórrer les condemnes al Tribunal Suprem i va anunciar un altre ERTO.

No obstant això, l’acord que hi ha damunt la taula implicaria una modificació substancial de les condicions laborals: els empleats treballarien 40 hores anuals més, fet que suposaria un estalvi de 18 jornades completes per a l’empresa, i tindrien el salari congelat fins a 2025, independentment de si l’empresa obté beneficis. L’aportació a l’EPSV per a les jubilacions de la plantilla baixaria del 4 a l’1%, però també és important remarcar que s’ha aconseguit incloure en l’acord la clàusula per la qual l’empresa no pot acomiadar cap treballador en un període de tres anys.

És cert que, durant la pandèmia, s’està veient com les grans empreses estan utilitzant els ERO i ERTO per realitzar una modificació substancial de les condicions laborals sense passar per una negociació col·lectiva a l’ús.

Realment és una victòria de la plantilla, s’ha aconseguit aturar l’ERO que l’empresa volia aplicar i forçar la readmissió dels treballadors. Cal, però, estar atents a les possibles maniobres de l’empresa en un futur pròxim.

Aquesta vaga, com altres, demostren que quan els treballadors i les treballadores ens mantenim ferms en les nostres mobilitzacions, s’aconsegueix derrotar les polítiques empresarials.

David Orta i Carlos Rodríguez